Adelaida de Savoia

Multi tool use
Adelaida de Savoia

|
Biografia |
Naixement |
18 novembre 1092 (Gregorià) Sent-Jian-de-Môrièna
|
Mort |
18 novembre 1154 (62 anys) Montmartre
|
Lloc d'enterrament |
Saint-Pierre de Montmartre 
|
Religió |
Cristianisme
|
Activitat |
Ocupació |
Reina de França 
|
Família |
Família |
Dinastia Savoia i Courtenay
|
Cònjuge |
Lluís VI de França Matthieu I of Montmorency 
|
Fills |
Lluís VII de França Felip de França i de Savoia Enric de França i de Savoia Robert I de Dreux Constança de França, filla de Lluís VI Philip of France, Archdeacon of Paris  Pere de Courtenay
|
Pares |
Humbert II de Savoia, Gisela de Borgonya
|
Germans |
Amadeu III de Savoia i Guillem V de Montferrat
|
 |
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Família
Filla del comte Humbert II de Savoia i la seva muller Gisela de Borgonya.[1] Fou néta d'Amadeu II de Savoia i Joana de Ginebra, per línia paterna, i de Guillem I de Borgonya, per línia materna. Així mateix, fou germana del comte Amadeu III de Savoia i neboda, per línia materna, del papa Calixt II.
Es casà amb Lluís VI de França el 4 de maig de 1115[1] a la catedral de Notre-Dame de París. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Felip de França (1116 - 1131), mort d'un accident de cavall
- el príncep Lluís el Jove (1120 - 1180), rei de França
- el príncep Enric de França (1121 - 1175), bisbe de Beauvais i duc arquebisbe de Reims
- el príncep Hug de França (~ 1123- mort jove)
- el príncep Robert I de Dreux (1123 - 1188), comte de Dreux
- la princesa Constança de França (1124 - 1180), casada el 1140 amb Eustaqui IV de Bolonya i el 1154 amb Raimon V de Tolosa
- el príncep Felip de França (1125 - 1161), bisbe de París
- el príncep Pere de Courtenay (1126 - 1183), casat el 1152 amb Elisabet de Courtenay
A la mort del rei el 1137 es va tornar a casar el 1141 amb el conestable Mateu I de Montmorency.[1] D'aquest matrimoni nasqué una filla.
El 1153 aconseguí el permís del seu marit per retirar-se a l'abadia de Montmartre, que ella havia fundat amb el seu primer espòs. Va morir allà el 1154 als seixanta anys.[1]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adelaida de Savoia 
|
Referències
↑ 1,01,11,21,3 Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres (en castellà). Madrid: Imprenta de D. José Félix Palacios, 1844, p. 30-31.
Registres d'autoritat |
BNF: cb16296000n
GND: 1052664016
VIAF: 309597930
|
p,eR vHeO i9Jdpf wo
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...