Anna de Kíev
Multi tool use
Anna de Kíev
|
| Nom original |
(uk) Анна
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
c. 1025
valor desconegut |
| Mort |
dècada del 1070 (44/54 anys)
França
|
| Religió |
Cristianisme
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Reina de França 
|
| Altres |
|---|
| Títol |
Reina
|
| Família |
Dinastia ruríkida
|
| Cònjuge |
Raül IV de Valois
Enric I de França (1051, 1049–1060)
|
| Fills |
Felip I de França
Hug de Vermandois
|
| Pares |
Iaroslav I de Kíev, Ingegerd Olofsdotter de Suècia
|
| Germans |
Agatha, wife of Edward the Exile , Elisabet de Kíev, Anastàsia de Kíev, Vsèvolod de Kíev, Iziaslav I de Kíev, Igor Yaroslavich , Sviatoslav II of Kiev , Vladimir of Novgorod i Vyacheslav Yaroslavich
|
Signatura
|
|
|
|
 |
Anna de Kíev o Anna Iaroslavna ( 1024 - 1075 ), princesa de Kíev, reina consort de França (1051-1060) i regent de França (1060-1061). És la filla del príncep Iaroslav I de Kíev i la seva esposa Ingegarde de Suècia.
Després de la mort de Matilde de Frísia, que en fou la primera esposa, Enric I buscà una nova candidata, i assegurar-se així descendents. Trià llavors la princesa Anna de Kíev, la qual no tenia cap mena de parentesc. Per aconseguir la seva mà envià una ambaixada a Kíev i conegué la seva futura esposa el mateix dia del seu casament. Es va casar novament el 1062 amb Raúl III de Valois. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
A la mort del seu espòs el 1060 actuà de regent, al costat de Balduí V de Flandes, durant un any, ja que el seu fill tenia tan sols set anys a la mort del pare. Fou la primera reina consort en esdevenir regent del país. Un any després de morir el rei, i amb Anna de regent, va enamorar-se bojament de Raül III de Valois, un home de gran ambició política que repudià la seva esposa legal per casar-se amb Anna de Kíev. Acusada d'adulteri, l'esposa legal de Raül III aconseguí que el Papa Alexandre II excomuniqués els dos esposos. El rei Felip I de França va perdonar la seva mare per aquest conflicte amb la Santa Seu i a la mort de Raül III el 1074 permeté el retorn d'Anna a la Cort francesa.
Anna morí el 5 de setembre de 1076 i fou enterrada a l'abadia de Villiers, prop de París.
Núpcies i descendents
Es casà el 19 de maig de 1051 a la catedral de Reims amb el rei Enric I de França, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta unió van néixer:
Felip I de França (1052–1108), rei de França
- Robert de França (1055–1060)
Hug de Vermandois (1057-1102)
- Emma de França (1054)
Precedida per:
Enric I
com a rei
|
Regent de França
amb Balduí V
1060–1061
|
Succeïda per:
Balduí V
|
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons
|
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb144431874
GND: 11889806X
LCCN: n92103161
VIAF: 10644226
SUDOC: 069699089
NKC: jn20000700057
RLS: 000008979
|
l ieVC9 Nh,zuhphHEN HYRaVqmrHUmNZiwT5pMz,RoQE
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
