Asteroide de tipus S







(433) Eros, un exemple d'asteroide de tipus S.


Els asteroides de tipus S són asteroides de composició rocosa. Aproximadament el 17% d'asteroides són d'aquest tipus, cosa que els converteix en el segon més comú després del tipus C.




Contingut






  • 1 Característiques


  • 2 Asteroides del grup S


    • 2.1 Classificació SMASS


    • 2.2 Classificació Tholen




  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Característiques


Els tipus S són moderadament brillants (amb una albedo de 0,10-0,22) i estan constituïts principalment de silicats de ferro i magnesi. Predominen a l'interior del cinturó d'asteroides fins a 2,2 UA, són comuns en la part central del cinturó fins aproximadament 3 UA, i són rars en la part exterior. El més gran és (15) Eunòmia (aprox. 330 km d'ample en la seva part més llarga), sent els següents per grandària (3) Juno, (29) Amphitrite, (532) Herculina i (7) Iris. Els tipus S més grans són visibles amb binoculars de 10x50 en la majoria de les posicions, el més brillant, (7) Iris, de vegades pot arribar a una brillantor més gran de +7.0, que és una magnitud més gran que la qualsevol altre asteroide excepte l'inusualment reflectiu (4) Vesta.


El seu espectre té un pendent moderat en longituds d'ona menors a 0,7 µm, posseeix una moderada absorció entre 1 µm i 2 µm, que és indicativa de la presència de silicats (minerals de roca). La composició d'aquests asteroides és similar a una varietat de meteorits rocosos que comparteixen unes característiques espectrals similars.



Asteroides del grup S



Classificació SMASS


En la Classificació SMASS, generalment diversos tipus "rocosos" d'asteroides s'agrupen en un ampli grup S que conté els següents tipus:



  • Tipus A

  • Tipus K

  • Tipus L

  • Tipus Q

  • Tipus R

  • Un nucli Tipus S per als asteroides que tenen l'espectro "típic" per al grup S

  • Tipus Sa, Sk, Sl, Sq, y Sr contenen els objectes de transició entre els del nucli Tipus S i els tipus A, K, L, Q, i R, respectivament.



Classificació Tholen


En la Classificació Tholen el Tipus S és un molt ampli grup que inclou tots els tipus de l'SMASS excepte els de l'A, Q, i R, que tenen una particularment forta absorció "rocosa" propera als 1 μm.



Vegeu també



  • Classificació espectral dels asteroides

  • Asteroide de tipus L

  • Asteroide de tipus K

  • Asteroide de tipus X



Referències


  • Bus, S. J.; Binzel, R. P. «Phase II of the Small Main-belt Asteroid Spectroscopy Survey: A feature-based taxonomy». Icarus, 158, 1, 2002, pàg. 146–177. Bibcode: 2002Icar..158..146B. DOI: 10.1006/icar.2002.6856.









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more