23 de desembre de 1895(1895-12-23) (als 72 anys) Twickenham, Londres
Nacionalitat
Britànica
Ciutadania
britànica
Es coneix per
El descobriment d'asteroides i estrelles variables
Activitat
Ocupació
Astrònom
Ocupador
Observatori Reial de Greenwich
Obra
Obres destacables
descobridor d'asteroides
Premis
(1855) Medalla de la Royal Society
(1854) Premi Lalande
(1853) Medalla d'or de la Royal Astronomical Society
Membre de la Royal Society
Asteroides descoberts: 10
7 Iris
13 d'agost de 1847
8 Flora
18 d'octubre de 1847
(12) Victòria
13 de setembre de 1850
14 Irene
19 de maig de 1851
18 Melpomene
24 de juny de 1852
19 Fortuna
22 d'agost de 1852
22 Kalliope
16 de novembre de 1852
23 Thalia
15 de desembre de 1852
27 Euterpe
8 de novembre 1853
30 Urania
22 de juliol de 1854
John Russell Hind, FRS (Nottingham, 12 de maig de 1823 – Twickenham, 23 de desembre de 1895) va ser un astrònom anglès.
Contingut
1Vida i obra
2Premis i llegat
3Referències
4Lectura addicional
5Enllaços externs
Vida i obra
John Russell Hind va néixer el 1823 a Nottingham. Amb 17 anys va anar a Londres per treballar com a aprenent d'enginyer civil, però amb l'ajuda de Charles Wheatstone va deixar enginyeria per acceptar una posició a l'Observatori Reial de Greenwich sota George Biddell Airy.[1]
Des de l'Observatori George Bishop de Londres Hind va ser un dels primers descobridors d'asteroides. També va descobrir i observar les estrelles variables R Leporis, U Geminorum, i T Tauri, i va descobrir la variablilitat de μ Cephei. Hind va descobrir Nova Ophiuchi 1848 (V841 Ophiuchi), la primera nova dels temps moderns (des de la supernova SN 1604).
El bateig de l'asteroide (12) Victòria va provocar controvèrsia, perquè llavors els asteroides no s'anomenaven en honor a persones vives. Hind va dir que no feia referència a la Reina Victòria, sinó a la figura mitològica Victòria.
Hind es va casar el 1846, i va tenir sis fills. Va morir el 1895 a Twickenham, Londres.
Premis i llegat
Fellow of the Royal Society (1851)
Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society (1853)
El cràter Hind de la Lluna
L'asteroide 1897 Hind
Referències
↑ «Obituary Notices: Hind, John Russell». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 56, 1896, pàg. 200 – 210 [Consulta: 20 maig 2008].
Lectura addicional
Plummer, William E. «Dr. John Russell Hind, F.R.S». Astronomische Nachrichten, 139, 1896, pàg. 255. DOI: 10.1002/asna.18961391609.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Russell Hind
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
