Xeremiers de sa Calatrava
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Xeremiers de sa Calatrava
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
grup de música
|
| Història |
|---|
| Fundació |
1975 |
| Fundadors |
Pep Toni Rubio
|
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central |
|
|
 |
Pep Toni Rubio i Pep Rotger formen la colla Xeremiers de sa Calatrava. Sonen com a colla des de 1975. Durant tot aquest temps, són incomptables les actuacions que han fet plegats. Fan ballar la gent alegre de les trobades de ball de bot i també ajudem a mantenir vius i sonar antics balls rituals. Totes les places per petit que sia el poble, així com els Cossiers i Cavallets de Pollença i els Cossiers de Montuïri i Alaró, ballen des de fa anys mentre ells sonen. La Colla es va conèixer a l'Escola de Música i Danses de Mallorca i formà part del grup Aliorna (1978-1984). Fou part del grup Música Nostra (1981-1985), del qual en Pep Toni encara forma part, del grup Calitja (1982-1984). Restaurà la formació del Tamborers de la Sala (1980) i s'integrà en ella. Músic de Coanegra (1992-1993), en Pep Rotger, i Siurell Elèctric i Mesclat en Pep Toni. Actualment sonen a Ximbomba Atòmica. Els Xeremiers de sa Calatrava han representat Mallorca a diversos festivals de música tradicional arreu d'Europa. Els darrers anys, la colla forma part d'una dansa del seguici popular de Tarragona a les festes de Santa Tecla.
Col·labora habitualment amb la colla dels cossiers d'Alaró des de la seva recuperació. Han participat en la Universíada a Mallorca 1999, juntament amb la Orquesta Simfònica de les Balears.
Han col·laborat a diversos enregistraments: Ball de bot, Ball a sa plaça, Va de jota, Vetlades d'antany, Lluc i el poble, De dia i de nit, tot això amb Mùsica Nostra. Treball sobre els cossiers de Montuïri. Enregistraren el disc de La Balanguera, editat pel Consell de Mallorca, etc. Han participat de manera activa al muntatge dels Ministrils del Consell de Mallorca.
Vegeu també
Y,F4viyB3ThKYAIY2hc0Ot6ptNngCQWD,kYN,j5,oea
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
