Sant Llorenç del Munt

Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb Sant Llorenç del Mont.
|
Sant Llorenç del Munt
 Sant Llorenç des de les Pedritxes
|
Tipus |
Muntanya i indret històric
|
Ubicació |
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Catalunya |
Vegueria |
Àmbit Metropolità de Barcelona |
Comarca |
Vallès Occidental |
Municipi |
Sant Llorenç Savall |
|
41° 38′ 29″ N, 2° 01′ 05″ E / 41.64138889°N,2.01805556°E / 41.64138889; 2.01805556
|
|
Serralada |
Prelitoral
|
Característiques |
Altitud |
1.104 m |
|
|
Bé d'interès cultural |
Data |
9 juliol 1970 |
Identificador |
RI-54-0000030
|
Esports |
Primera ascensió |
Desconeguda |
Ruta normal |
Camí dels Monjos
|
|
 |
Sant Llorenç del Munt[1] és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages. Pertany a la Serralada Prelitoral Catalana. Els cims principals són el Montcau (1.056,8 m), la Mola (1.104 m),[2] on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt i la Castellassa (856 m).[3] Juntament amb la serra de l'Obac, conforma el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Sant Llorenç del Munt des de Can Boada (Terrassa), amb el monestir al cim
El monestir de Sant Llorenç del Munt és un edifici romànic del segle XI. Els orígens de l'edifici es remunten cap a mitjan segle X, al voltant del 958, quan apareix la primera menció documental d'una casa eclesiàstica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, situats al cim de la muntanya.
Destaca al massís el relleu de la cova del Drac, situat al municipi de Sant Llorenç Savall.[4]
Vegeu també
Referències
↑ «Sant Llorenç del Munt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «la Mola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «la Castellassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «cova del Drac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
santllorencdelmunt.com - Inventari d'indrets del parc, amb fotografies, coordenades i informació diversa.
Digitalització el llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», de mossèn Anton Vergés i Mirassó, publicat a Barcelona l'any 1871 sent el primer llibre monogràfic sobre la muntanya i la seva història.
Castellassa del Dalmau i Castellassa de Can Torres. - Castellasses.
Escalada a Sant Llorenç del Munt i l'Obac - Escalada.
- (http://www.lamola.com/ Web oficial del Restaurant La Mola-Entorns-Historia-Parc Natural-Escalada-Rutes)
Unitats de paisatge de la Catalunya Central
|
- Port del Comte
- Montserrat
- Altiplà de la Segarra
- Serra de Rubió
- Serra de Castelltallat
- Massís del Montseny
- Plana de Vic
- Pla de Bages
- Serra de la Llacuna
- Sant Llorenç del Munt
- Rasos de Peguera
- Serra de Queralt
- Serra de Pinós
- Pla de la Calma
|
Registres d'autoritat |
VIAF: 147433164
SUDOC: 078601754
|
nwuyA07ds5yN zgmEe9FJe
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...