Port del Comte








Per a altres significats, vegeu «Port del Comte (desambiguació)».










































Infotaula de geografia físicaMassís del Port del Comte

Port del Comte des de Busa.JPG
La Serra de Querol, al massís del Port del Comte

Tipus
Serralada
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Localització
Guixers, La Coma i la Pedra i Odèn (Solsonès)
Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén i La Vansa i Fórnols (Alt Urgell)







42° 10′ 15″ N, 1° 34′ 10″ E / 42.17072222°N,1.56943611°E / 42.17072222; 1.56943611

Característiques
Altitud
2.386,5[1]


Modifica les dades a Wikidata

El Port del Comte és un massís del Prepirineu català, situat a cavall de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell. Fa també de divisòria d'aigües entre les conques del Cardener i el Segre. Son pic més alt és el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.383 m. Al vessant nord del massís hi ha implantada una estació d'esquí alpí homònima.


Els materials, d'època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics.




Contingut






  • 1 Vegetació


  • 2 Principals serres i cims


  • 3 Galeria


  • 4 Referències





Vegetació


La vegetació arbòria és de roure i pinassa a la base i de pi roig a la major part del massís. Als sectors alts (2 000-2 100 m), hi ha pi negre, amb alguns avets, fins que són substituïts per prats alpins.



Principals serres i cims


El massís consta de diverses unitats orogràfiques: la Serra de Querol, el Puig Sobirà, els Prats de Bacies, la Serra de Port del Comte i la Serra d'Odèn en són les principals.[2]



Galeria






  • Port del Comte des de Lladurs







  • Un núvol lenticular al Port del Comte una tarda de novembre






Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port del Comte Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya



  2. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, Ed 1978, Vol 11, pàg 910.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more