Xiprer
| Cupressus sempervirens | |
|---|---|
 Cupressus sempervirens var. stricta | |
| Estat de conservació | |
 | |
Risc mínim | |
| UICN | 32518 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Cupressus |
| Espècie | Cupressus sempervirens L. |
 | |
El xiprer, ciprer[1] o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)[2] és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
Usos
Jardineria: ús possible com a tanca viva en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.- Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
- Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.
Galeria
Detall de les fulles i cons
Tronc
Varietat "stricta"
Varietat "horizontal"
Cons masculins
Cons
Referències
↑ «"Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 21 març 2018].
↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2.
- Conifer Specialist Group (1998). Cupressus sempervirens. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès).
- Farjon, A. (2005) Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.
