Ngtjyty

Gratacel

Burj Khalifa, 828m (2007)

The Empire State a Nova York

Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres d'alçada.

La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat.

Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una línia d'horitzó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.

Història

Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i els ascensors. Abans del segle XIX els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparèixer a finals del segle XIX a ciutats amb alts índexs de població com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle XX Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions.

El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney. Va ser construït entre el 1884 i el 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui en dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building, de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.

Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle XX constitueixen els referents clàssics d'aquesta tipologiaː: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.

A partir dels anys 30' van començar a aparèixer gratacels en ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid el 1950.

Avantatges i inconvenients

El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. Aquest sol ésser el motiu pel qual els promotors immobiliaris decideixen emprendre aquest tipus d'obres, per la possibilitat de vendre o llogar una gran quantitat d'habitatges o oficines sol compensar l'enorme despesa de construir aquests edificis.
La raó per la qual les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus treballadors i treballadores en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, car es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilitat els intercanvis entre elles. Això, evidentment, podria fer-se en edificis de menor mida, però els gratacels permeten que això es doni en el centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic hi faciliten l'accés a treballadors i clients.
A més, aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic com el metro en comptes de l'automòbil o l'autobús, amb el que això suposa en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos...). D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.

Però existeixen també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament... Instal·lacions la despesa de les quals recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi. Existeixen també problemes derivats de llur gran altura:

• Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.


• Els ascensors han de ser ràpids, per la necessitat de no emprar molt de temps en arribar al pis desitjat. Però unes acceleracions excessives poden provocar desmais.


• Pitjors condicions per suportar terratrèmols. Tanmateix, això es té en compte alhora del seu disseny, arribant a ser més resistents que els edificis baixos.


• Un edifici alt suporta pitjor el vent, i en el càlcul de la seva estructura ese té en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent és més fort com més ens allunyem del terra.


• Els fonaments han de suportar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent.


• L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.


• És més difícil d'evacuar en cas d'emergència. Veure Atemptats de l'11 de setembre de 2001. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai i la notorietat d'aquests edificis poden convertir els gratacels en bons objectius per atacs terroristes.

Llista dels 50 gratacels més alts del món

Vegeu també

• Llista de gratacels a Barcelona


• Llista de gratacels a Llatinoamèrica

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Fòrum de gratacels en català


• 
  Base de dades i diagrames sobre gratacels (anglès)
  


• 
  Architecture & Skyscrapers (anglès) (polonès)
  


• 
  Arquitectura de gratacels (castellà)
  


• 
  Flash amb els gratacels més alts (anglès)
  

Viccionari