Ós rentador
Procyon lotor | |
---|---|
Procyon lotor | |
Dades | |
Període de gestació | 66 dies |
Període | |
Plistocè – recent[1] | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 41686 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Procyonidae |
Gènere | Procyon |
Espècie | Procyon lotor (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònim taxonòmic |
|
Distribució | |
Mapa de distribució | |
L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació es pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.
Comportament
És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-los; si més no fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la més gran disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.
Animal invasor a Europa
A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-ne els ous.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador |
↑ Entrada «Procyon lotor» de la Paleobiology Database (en anglès).
↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17.