Ós rentador

Multi tool use
Ós rentador
Procyon lotor |
 Procyon lotor
|
Dades |
Període de gestació |
66 dies |
Període |
Plistocè – recent[1]
|
Estat de conservació |
|

|
Risc mínim
|
UICN |
41686
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Fílum |
Chordata |
Classe |
Mammalia |
Ordre |
Carnivora |
Família |
Procyonidae |
Gènere |
Procyon |
Espècie |
Procyon lotor (Linnaeus, 1758)
|
|
Nomenclatura |
Sinònim taxonòmic |
Ursus lotor (Linnaeus, 1758)
|
Distribució |
 Mapa de distribució
|
 |
L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació es pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.
Comportament
És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-los; si més no fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la més gran disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.
Animal invasor a Europa
A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-ne els ous.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador 
|
↑ Entrada «Procyon lotor» de la Paleobiology Database (en anglès).
↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17.
Bases de dades taxonòmiques |
Biolib Dyntaxa EOL Fauna Europaea GBIF ITIS MSW NCBI Paleodb TSA
|
Registres d'autoritat |
GND: 4306916-2
LCCN: sh2007004013
NDL: 00560311
|
Espècies vivents de carnívors
|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria
|
Subordre Feliformia
|
Nandiniidae |
Nandinia |
Civeta de palmera africana (N. binotata) |
|
Herpestidae (Mangostes)
|
Atilax |
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
|
Bdeogale |
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda) · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni) · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
|
Crossarchus |
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri) · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei) · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus) · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
|
Cynictis |
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
|
Dologale |
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
|
Galerella |
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens) · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta) · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea) · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
|
Helogale |
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula) · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
|
Herpestes |
Mangosta cuacurta (Herpestes brachyurus) · Mangosta grisa de l'Índia (Herpestes edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (Herpestes fuscus) · Mangosta comuna (Herpestes ichneumon) · Mangosta de Java (Herpestes javanicus · Mangosta de musell llarg (Herpestes naso) · Mangosta de collar (Herpestes semitorquatus) · Mangosta vermella de l'Índia (Herpestes smithii) · Mangosta menjacrancs (Herpestes urva) · Mangosta de coll ratllat (Herpestes vitticollis)
|
Ichneumia |
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
|
Liberiictus |
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
|
Mungos |
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus) · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
|
Paracynictis |
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
|
Rhynchogale |
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
|
Suricata |
Suricata (Suricata suricatta)
|
|
Hyaenidae (Hienes)
|
Crocuta |
Hiena tacada (C. crocuta) |
Hyaena |
Hiena bruna (H. brunnea) · Hiena ratllada (H. hyaena)
|
Proteles |
Pròteles (P. cristatus) |
|
Felidae |
Família gran recollida més avall |
Viverridae |
Família gran recollida més avall |
Eupleridae |
Família gran recollida més avall |
|
|
Família Felidae |
Felinae |
Acinonyx |
Guepard (Acinonyx jubatus)
|
Caracal |
Caracal (Caracal caracal)
|
Catopuma |
Gat de Borneo (Catopuma badia) · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
|
Felis |
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
|
Leopardus |
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) · L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
|
Leptailurus |
Serval (Leptailurus serval)
|
Lynx |
Linx del Canadà (Lynx canadensis) · Linx nòrdic (Lynx lynx) · Linx ibèric (Lynx pardinus) · Linx roig (Lynx rufus)
|
Pardofelis |
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
|
Prionailurus |
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat d'Iriomote (Prionailurus iriomotensis) · Gat de cap pla (Prionailurus planiceps) · Gat rubiginós (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
|
Profelis |
Gat daurat africà (Profelis aurata)
|
Puma |
Puma (Puma concolor) · Jaguarundi (Puma yagouaroundi)
|
|
Pantherinae |
Neofelis |
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa) · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
|
Panthera |
Lleó (Panthera leo) · Jaguar (Panthera onca) · Lleopard (Panthera pardus) · Tigre (P. tigris) · Lleopard de les neus (P. uncia)
|
|
|
|
Família Viverridae (inclou les civetes) |
Paradoxurinae |
Arctictis |
Binturong (Arctictis binturong)
|
Arctogalidia |
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
|
Macrogalidia |
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
|
Paguma |
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
|
Paradoxurus |
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
|
|
Hemigalinae |
Chrotogale |
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
|
Cynogale |
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
|
Diplogale |
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
|
Hemigalus |
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
|
|
Prionodontinae |
Prionodon |
Linsang ratllat (Prionodon linsang) · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
|
|
Viverrinae |
Civettictis |
Civeta africana (Civettictis civetta)
|
Genetta |
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica) · Geneta d'Angola (Genetta angolensis) · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni) · Geneta crestada (Genetta cristata) · Geneta comuna (Genetta genetta) · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni) · Geneta rubiginosa (Genetta maculata) · Geneta pardina (Genetta pardina) · Geneta aquàtica (Genetta piscivora) · G. poensis · Geneta servalina (Genetta servalina) · Geneta de Villiers (Genetta thierryi) · Geneta tacada (Genetta tigrina) · Geneta gegant (Genetta victoriae)
|
Poiana |
Linsang de Leighton (Poiana leightoni) · Linsang africà (Poiana richardsonii)
|
Viverra |
Civeta de Malabar (Viverra civettina) · Civeta tacada (Viverra megaspila) · Civeta malaia (Viverra tangalunga) · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
|
Viverricula |
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
|
|
|
|
Família Eupleridae |
Euplerinae |
Cryptoprocta |
Fossa (Cryptoprocta ferox)
|
Eupleres |
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
|
Fossa |
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
|
|
Galidiinae |
Galidia |
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
|
Galidictis |
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata) · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
|
Mungotictis |
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
|
Salanoia |
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor) · S. durrelli
|
|
|
|
Subordre Caniformia (continua més avall)
|
Ursidae (Óssos)
|
Ailuropoda |
Panda gegant (A. melanoleuca) |
Helarctos |
Ós malai (H. malayanus) |
Melursus |
Ós morrut (M. ursinus) |
Tremarctos |
Ós d'antifaç (T. ornatus) |
Ursus |
Ós negre americà (U. americanus) · Ós bru (U. arctos) · Ós blanc (U. maritimus) · Ós del Tibet (U. thibetanus)
|
|
Mephitidae (Mofetes)
|
Conepatus |
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
|
Mephitis |
Mofeta cuallarga (M. macroura) · Mofeta ratllada (M. mephitis)
|
Mydaus |
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis) · Toixó de Palawan (M. marchei)
|
Spilogale |
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons) · Mofeta tacada occidental (S. gracilis) · Mofeta tacada oriental (S. putorius) · Mofeta tacada pigmea (S. pygmaea)
|
|
Procyonidae |
Bassaricyon (Olingos)
|
Olingo d'Allen (B. alleni) · Olingo de Beddard (B. beddardi) · Olingo de Gabbi (B. gabbii) · Olingo de Harris (B. lasius) · B. medius · Olinguito (B. neblina) · Olingo del Panamà (B. pauli)
|
Bassariscus |
Bassarisc de cua anellada (B. astutus) · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
|
Nasua |
Coatí de nas blanc (N. narica) · Coatí sud-americà (N. nasua)
|
Nasuella |
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
|
Potos |
Kinkajú (P. flavus) |
Procyon |
Ós rentador menjacrancs (P. cancrivorus) · Ós rentador (P. lotor) · Ós rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
|
|
Ailuridae |
Ailurus |
Panda vermell (A. fulgens) |
|
|
|
Subordre Caniformia (continua més amunt)
|
Otariidae (inclou els óssos marins i els lleons marins)
|
Arctocephalus |
Ós marí sud-americà (A. australis) · Ós marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Ós marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Ós marí antàrtic (A. gazella) · Ós marí de Juan Fernández (A. philippii) · Ós marí afroaustralià (A. pusillus) · Ós marí de Guadalupe (A. townsendi) · Ós marí subantàrtic (A. tropicalis)
|
Callorhinus |
Ós marí septentrional (C. ursinus) |
Eumetopias |
Lleó marí de Steller (E. jubatus) |
Neophoca |
Lleó marí australià (N. cinerea) |
Otaria |
Lleó marí sud-americà (O. flavescens) |
Phocarctos |
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri) |
Zalophus |
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus) · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
|
|
Odobenidae |
Odobenus |
Morsa (O. rosmarus) |
|
Phocidae |
Cystophora |
Foca de cresta (C. cristata) |
Erignathus |
Foca barbuda (E. barbatus) |
Halichoerus |
Foca grisa (H. grypus) |
Histriophoca |
Foca de bandes (H. fasciata) |
Hydrurga |
Foca lleopard (H. leptonyx) |
Leptonychotes |
Foca de Weddell (L. weddellii) |
Lobodon |
Foca menjacrancs (L. carcinophagus) |
Mirounga |
Elefant merí septentrional (M. angustirostris) · Elefant merí meridional (M. leonina)
|
Monachus |
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus) · Foca monjo de Hawaii (M. schauinslandi)
|
Ommatophoca |
Foca de Ross (O. rossi) |
Pagophilus |
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus) |
Phoca |
Foca tacada (P. largha) · Foca comuna (P. vitulina)
|
Pusa |
Foca del Caspi (P. caspica) · Foca ocel·lada (P. hispida) · Foca del Baikal (P. sibirica)
|
|
Canidae |
Família gran llistada més avall |
Mustelidae |
Família gran llistada més avall |
|
|
Família Canidae |
Atelocynus |
Guineu d'orelles petites (A. microtis)
|
Canis |
Xacal ratllat (C. adustus) · Xacal comú (C. aureus) · Coiot (C. latrans) · Llop (C. lupus) · Gos (C. lupus familiaris) · Xacal de llom negre (C. mesomelas) · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
|
Cerdocyon |
Guineu menjacrancs (C. thous) |
Chrysocyon |
Llop de crinera (C. brachyurus)
|
Cuon |
Gos salvatge asiàtic (C. alpinus) |
Lycalopex |
Guineu dels Andes (L. culpaeus) · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes) · Guineu grisa argentina (L. griseus) · Guineu d'Azara (L. gymnocercus) · Guineu de Sechura (L. sechurae) · Guineu cendrosa (L. vetulus)
|
Lycaon |
Gos salvatge africà (L. pictus)
|
Nyctereutes |
Gos viverrí (N. procyonoides)
|
Otocyon |
Otoció (O. megalotis)
|
Speothos |
Gos dels matolls (S. venaticus) |
Urocyon |
Guineu grisa (U. cinereoargenteus) · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
|
Vulpes |
Guineu de Bengala (V. bengalensis) · Guineu de Blanford (V. cana) · Guineu del Cap (V. chama) · Guineu de l'estepa (V. corsac) · Guineu del Tibet (V. ferrilata) · Guineu àrtica (V. lagopus) · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis) · Guineu pàl·lida (V. pallida) · Guineu de Rüppell (V. rueppelli) · Guineu veloç (V. velox) · Guineu roja (V. vulpes) · Fennec (V. zerda)
|
|
|
Família Mustelidae |
Guloninae |
Eira |
Taira (E. barbara) |
Gulo |
Golut (G. gulo) |
Martes |
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
|
Pekania |
Marta pescadora (P. pennanti) |
|
Helictidinae |
Melogale |
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
|
|
Ictonychinae |
Galictis |
Grisó petit (G. cuja) · Grisó gros (G. vittata)
|
Ictonyx |
Turó ratllat africà (I. striatus)
|
Lyncodon |
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
|
Poecilictis |
Turó ratllat saharià (P. lybica) |
Poecilogale |
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
|
Vormela |
Turó marbrat (V. peregusna)
|
|
Lutrinae (Llúdries)
|
Aonyx |
Llúdria del Cap (A. capensis) · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea)
|
Enhydra |
Llúdria marina (E. lutris) |
Hydrictis |
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis) |
Lontra |
Llúdria del Canadà (L. canadensis) · Llúdria costanera sud-americana (L. felina) · Llúdria cuallarga (L. longicaudis) · Llúdria de Xile (L. provocax)
|
Lutra |
Llúdria comuna (L. lutra) · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
|
Lutrogale |
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata) |
Pteronura |
Llúdria gegant (P. brasiliensis) |
|
Melinae |
Arctonyx |
Toixó de gola blanca (A. albogularis) · Toixó porcí (A. collaris) · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
|
Meles |
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
|
|
Mellivorinae |
Mellivora |
Ratel (M. capensis)
|
|
Mustelinae |
Mustela (Mosteles)
|
Mostela tropical (M. africana) · Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii) · Mostela de Colòmbia (M. felipei) · Mostela cuallarga (M. frenata) · Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
|
Neovison (Visons americans)
|
Visó americà (N. vison)
|
|
Taxidiinae |
Taxidea |
Toixó americà (T. taxus)
|
|
|
|
pFvhkz5W4,CmifMPoTUSPbkpd,05P 3I3LYuxuyH8mShq6xMr6BZUTYpNvOnpAj88ARc bMFI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...