Ós rentador

Multi tool use
Multi tool use





































































Infotaula d'ésser viuÓs rentador
Procyon lotor

Procyon lotor (raccoon).jpg
Procyon lotor

Dades
Període de gestació
66 dies
Període


Plistocè – recent[1]

Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
41686
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Procyonidae
Gènere Procyon
Espècie
Procyon lotor
(Linnaeus, 1758)


Nomenclatura
Sinònim taxonòmic

  • Ursus lotor (Linnaeus, 1758)
Distribució


Cypron-Range Procyon lotor.svg
Mapa de distribució

Modifica les dades a Wikidata

L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació es pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.



Comportament


És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-los; si més no fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la més gran disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.



Animal invasor a Europa


A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-ne els ous.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Entrada «Procyon lotor» de la Paleobiology Database (en anglès).


  2. ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.


  3. ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17. 












pFvhkz5W4,CmifMPoTUSPbkpd,05P 3I3LYuxuyH8mShq6xMr6BZUTYpNvOnpAj88ARc bMFI
-
t1ok4jjO Ii9fr wG7,9ab02nL7oUchnaflWgP jc,6KqQJrAhHh4

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more