Ngtjyty

Salomon Jadassohn

Fotografia del gran teòric musical
Biografia
Naixement	13 d'agost de 1831 Breslau, Silèsia
Mort	2 de gener de 1902(1902-01-02) (als 70 anys) Leipzig Alemanya
Educació	Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació	Compositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog de música, teòric de la música, professor d'universitat, director de cor i pianista
Ocupador	Conservatori de Leipzig
Estil	Romanticisme
Professors	Moritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter
Alumnes	Ruben Liljefors i Sara Wennerberg-Reuter
Instrument	Piano
Trajectòria
1850 Estudia al Conservatori de Leipzig 1855 Estudia amb Franz Liszt a Weimar 1860 Estudia amb Erik Hauptmann a leipzig 1866 Anomenat director de la coral Psalterion 1867 Anomenat director d'orquestra de lEuterpe 1871 Anomenat professor de teoria del Conservatori de Leipzig 1871 Anomenat professor de composició i instrumentació del Conservatori de Leipzig

Salomon Jadassohn (Breslau, Silèsia, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, Imperi Alemany, 1 de febrer de 1902) fou un compositor i teòric alemany del segle XIX.

Biografia

Estudià al Conservatori de Leipzig i després fou deixeble de Franz Liszt a Weimar i de Hauptmann a Leipzig, on fixà la residència. El 1866 fou nomenat director de la societat coral Psalterion, el 1871 professor de teoria, composició i instrumentació del Conservatori, on va tenir distingits alumnes, entre ells l'alemany George Maximilian Fest,^[1] l'ucraïnès Sergei Bortkiewicz,^[2] l'anglès Algernon Bennet Langton Ashton els italians Luigi Torchi i Carlo Perinello i l'estatunidenc George Templeton Strong i^[3] el rus Iuli Ivànovitx Bleikhman.

Entre les seves nombroses composicions cal mencionar una sèrie d'obertures en forma de cànon; serenates per a orquestra; música di camera; preludis i fuges per a piano; Salm C., per a 8 veus, solos i orquestra; altres obres diverses per a cor mixt, amb orquestra i sense, i nombroses melodies vocals.

A més, deixà les següents obres teòriques:

• 
  Harmonielehre: (1883) traduïda al francès, anglès, holandès i italià. Amb moltes edicions.


• 
  Lehrbuch der Kontrapunkts: (1884), traduída al francès i l'italià.


• 
  Die Lehre vom Kanon und von der Fuge: (1884).


• 
  Die formen in den Werken der Tonkunst: (1889)


• 
  Lehrbuch der Instrumentation: (1889)


• 
  Die Kunst zu moduliren und zu praeludiren: (1898)


• 
  Methodik des musiktheoretischen Unterrichts: (1898)


• 
  Das Tonbewusstsein: die Lehre von der musikalischen From: (1899)


• 
  Das Wesen der Melodie in der Tonkust: (1899)


• 
  Dar Generalbass: (1901)

Llistat d'obres musicals

Simfonies

• Simfonies 1 en do major, Op.24 (1861)


• Simfonies 2 en la major, Op.28 (1865)


• Simfonies 3 en re menor, Op.50 (1876)


• Simfonies 4 en do menor, Op.101 (1889)

Concerts per a veu i orquestra

• Concert per a piano 1 en do menor, Op.89 (1887)


• Concert per a piano 2 en fa menor, Op.90 (1888)

Música de cambra

• Cavatina per a cello i orquestra, Op.120


• Sextet per a piano a 4 mans, 2 violins, viola, cello, Op.100 (1888)


• Quintet de piano 1 en do menor, Op.70 (1883)


• Quintet de piano 2 en fa major, Op.76 (1884)


• Quintet de piano 3 en sol menor, Op.126 (1895)


• Quartet de piano 1 en do menor, Op.77 (1884)


• Quartet de piano 2 en sol major, Op.86 (1887)


• Quartet de piano 3 en la menor, Op. 109 (1890)


• Quartet de corda 1 en sol menor, Op.10 (1858)


• Quartet de corda 2, Op.12


• Quartet de corda 3, Op.18 (2009)


• Quartet de corda 4, Op.22 (2009)


• Trio de piano 1 en fa major, Op.16 (1858)


• Trio de piano 2 en mi major, Op.20 (1860)


• Trio de piano 3 en sol menor, Op.59 (1880)


• Trio de piano 4 en sol menor, Op.85 (1887)


• Sonata de violí en sol menor, Op.5 (1857)

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn

• Enciclopèdia Espasa Tom núm. 28, (segona part) pàgs, 2370-2371, (ISBN 84-239-4582-0)