Salomon Jadassohn
Fotografia del gran teòric musical | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 d'agost de 1831 Breslau, Silèsia |
Mort | 2 de gener de 1902(1902-01-02) (als 70 anys) Leipzig Alemanya |
Educació | Conservatori de Leipzig |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog de música, teòric de la música, professor d'universitat, director de cor i pianista |
Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Estil | Romanticisme |
Professors | Moritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter |
Alumnes | Ruben Liljefors i Sara Wennerberg-Reuter |
Instrument | Piano |
Trajectòria | |
| |
Salomon Jadassohn (Breslau, Silèsia, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, Imperi Alemany, 1 de febrer de 1902) fou un compositor i teòric alemany del segle XIX.
Contingut
1 Biografia
2 Llistat d'obres musicals
2.1 Simfonies
2.2 Concerts per a veu i orquestra
2.3 Música de cambra
3 Bibliografia
Biografia
Estudià al Conservatori de Leipzig i després fou deixeble de Franz Liszt a Weimar i de Hauptmann a Leipzig, on fixà la residència. El 1866 fou nomenat director de la societat coral Psalterion, el 1871 professor de teoria, composició i instrumentació del Conservatori, on va tenir distingits alumnes, entre ells l'alemany George Maximilian Fest,[1] l'ucraïnès Sergei Bortkiewicz,[2] l'anglès Algernon Bennet Langton Ashton els italians Luigi Torchi i Carlo Perinello i l'estatunidenc George Templeton Strong i[3] el rus Iuli Ivànovitx Bleikhman.
Entre les seves nombroses composicions cal mencionar una sèrie d'obertures en forma de cànon; serenates per a orquestra; música di camera; preludis i fuges per a piano; Salm C., per a 8 veus, solos i orquestra; altres obres diverses per a cor mixt, amb orquestra i sense, i nombroses melodies vocals.
A més, deixà les següents obres teòriques:
Harmonielehre: (1883) traduïda al francès, anglès, holandès i italià. Amb moltes edicions.
Lehrbuch der Kontrapunkts: (1884), traduída al francès i l'italià.
Die Lehre vom Kanon und von der Fuge: (1884).
Die formen in den Werken der Tonkunst: (1889)
Lehrbuch der Instrumentation: (1889)
Die Kunst zu moduliren und zu praeludiren: (1898)
Methodik des musiktheoretischen Unterrichts: (1898)
Das Tonbewusstsein: die Lehre von der musikalischen From: (1899)
Das Wesen der Melodie in der Tonkust: (1899)
Dar Generalbass: (1901)
Llistat d'obres musicals
Simfonies
- Simfonies 1 en do major, Op.24 (1861)
- Simfonies 2 en la major, Op.28 (1865)
- Simfonies 3 en re menor, Op.50 (1876)
- Simfonies 4 en do menor, Op.101 (1889)
Concerts per a veu i orquestra
- Concert per a piano 1 en do menor, Op.89 (1887)
- Concert per a piano 2 en fa menor, Op.90 (1888)
Música de cambra
- Cavatina per a cello i orquestra, Op.120
- Sextet per a piano a 4 mans, 2 violins, viola, cello, Op.100 (1888)
- Quintet de piano 1 en do menor, Op.70 (1883)
- Quintet de piano 2 en fa major, Op.76 (1884)
- Quintet de piano 3 en sol menor, Op.126 (1895)
- Quartet de piano 1 en do menor, Op.77 (1884)
- Quartet de piano 2 en sol major, Op.86 (1887)
- Quartet de piano 3 en la menor, Op. 109 (1890)
- Quartet de corda 1 en sol menor, Op.10 (1858)
- Quartet de corda 2, Op.12
- Quartet de corda 3, Op.18 (2009)
- Quartet de corda 4, Op.22 (2009)
- Trio de piano 1 en fa major, Op.16 (1858)
- Trio de piano 2 en mi major, Op.20 (1860)
- Trio de piano 3 en sol menor, Op.59 (1880)
- Trio de piano 4 en sol menor, Op.85 (1887)
- Sonata de violí en sol menor, Op.5 (1857)
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn |
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 28, (segona part) pàgs, 2370-2371, (ISBN 84-239-4582-0)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1115. (ISBN 84-239-4523-5)
↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)
↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1503 (ISBN 84-239-4579-0)