Diferència de potencial

Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb Potencial elèctric.
|
En física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu. En enginyeria, de vegades es descriu com una variable depenent d'un altre punt (across variable).[1]
La diferència de potencial elèctric entre dos punts (A i B) d'un camp elèctric és igual al treball que realitza aquest camp sobre una unitat de càrrega positiva (el coulomb en el SI), per transportar-la del punt A al B.
Aquest treball és independent del camí recorregut per la càrrega i depèn exclusivament de la posició en el camp del punts A i B. Ve expressat per la fórmula:
VA−VB=E×r{displaystyle V_{A}-V_{B}={E}times {r}}
On:
VA - VB és la diferència de potencial.
E és la intensitat del camp en newtons per coulomb (N⋅C−1{displaystyle {rm {{N}cdot {rm {{C}^{-1}}}}}}
).
r és la distància en metres entre els punts A i B.
Igual que en el potencial elèctric, la diferència de potencial en el SI es mesura en volts.
Si dos punts que tenen una diferència de potencial s'uneixen mitjançant un conductor o bé circuit elèctric, es produirà un flux de corrent elèctric entre ambdós punts. En circular, es transfereix al circuit una energia equivalent a la dif. de potencial multiplicat per la càrrega transportada (integral del corrent).
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diferència de potencial 
|
 |
Vegeu Diferència de potencial en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari
|
↑ «tensió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «Diferència de potencial entre dos punts». UPV. [Consulta: 26 febrer 2014].

|
Aquest article tracta sobre un tema bàsic, però és molt curt. Convindria ampliar-lo. Elimineu-ne aquest avís quan contingui prou informació.
|
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
|
KM3MZPnj3a fkAdmJ Fcdfd7t1eHFOzxgEquW 8jxU,ALyW,vJ6BS6,w bKR11o79 HNIl4bhIWF6ydHolA,W0H m,4Td1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...