Ngtjyty

Emilio Lledó Íñigo

Emilio Lledó el 2008
Biografia
Naixement	5 de novembre de 1927 (1927-11-05) (91 anys) Sevilla
Formació professional	Filòsof
Educació	Universitat de Madrid Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació	Filòsof, escriptor, assagista i professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Madrid Universitat de La Laguna Universitat de Barcelona Universitat de Heidelberg Universitat Nacional d'Educació a Distància
Premis
Premi Nacional d'Assaig (1992)

Emilio Lledó Íñigo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol.

Biografia

Emilio Lledó va néixer a Sevilla el 1927, encara que amb sis anys es va traslladar a Vicálvaro (Madrid). Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid el 1952. Li van concedir una beca de l' "Alexander von Humboldt Stiftung" i va conèixer Hans-Georg Gadamer, Löwith i Regenbogen, qui va encaminar-lo cap a la filologia clàssica. El 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Díaz. El 1964 va obtenir la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se, el 1967, a la Universitat de Barcelona fins al 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilació.

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avançats de Berlín, ciutat en la que es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la que va rebre el premi Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Española de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessió el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca "ela minúscula"; en aquesta institució ocupa el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari.

El seu treball intel·lectual es mou entre la interpretació de textos claus de la història de la filosofia, i la meditació teòrica sobre aquesta labor d'interpretació. Està arrelat en el corrent hermenèutic i considera que el llenguatge és l'element essencial en el pensar i en l'instal·lar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no és sinó la meditació sobre tal instal·lació; i la història de la filosofia s'entén com "memòria col·lectiva" del complex procés seguit per la humanitat.

Reconeixements

• El 1992 va rebre el "Premi nacional d'Assaig", per l'obra "El silencio de la escritura".^[1]
  


• En 2004 se li va atorgar el XVIII "Premi Internacional Menéndez Pelayo" en reconeixement a la seva trajectòria com investigador i docent en el domini de les Humanitats.^[2]
  


• En 2007 li va concedir el II "Premi Fernando Lázaro Carreter" creat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.^[3]
  


• El 2014 va rebre el "Premi Nacional de les Lletres".^[4]
  


• El maig de 2015 fou guardonat amb el "Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats".^[5]
  

Obra

• 
  El silencio de la escritura, Espasa-Calpe, Madrid. (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, 1992)


• 
  El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platónico de la escritura y la memoria, Crítica, Barcelona, 2000.


• 
  El Epicureísmo, Taurus, Madrid, 2003.


• 
  Memoria de la ética, Taurus, Madrid, 1995.


• 
  Memoria del logos, Taurus, Madrid, 1996.


• 
  Elogio de la infelicidad, Cuatro Ediciones, Valladolid, 2005.

Referències

Enllaços externs

• Filosofia.org


• Valladolidwebmusical.org


• El País: article de Juan Cruz sobre Emilio Lledó i l'amistat


• El País: article d'Emilio Lledó sobre l'amistat en l'homenatge i memòria a Jesús de Polanco

Premis i fites
Precedit per: Martí de Riquer i Morera Aproximació al Tirant lo Blanc	Premi Nacional d'Assaig 1992	Succeït per: José Antonio Marina Elogio y refutación del ingenio
Precedit per: Joaquín Calvo Sotelo	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira l 1994-	Succeït per: '
Precedit per: Nélida Piñón	Premi Internacional Menéndez Pelayo 2004	Succeït per: Mario Benedetti
Precedit per: Luis Goytisolo i Gay	Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2014	Succeït per: Carme Riera Guilera