Degà (educació)
Multi tool use
Degà
Tipus d'ocupació |
acadèmic
|
 |
Un degà és una persona triada per presidir una facultat dins d'una universitat.[1][2] El terme prové del llatí decanus, o "líder de deu", utilitzat originalment als monestirs medievals.[3] Aquests usualment eren molt grans i incloïen cents de monjos. Per aquesta raó, els monjos eren organitzats en grups de deu per a propòsits administratius, cada un a càrrec d'un monjo de major rang, el degà. Més tard, el terme va passar a utilitzar-se per referir-se al cap d'una comunitat de sacerdots, a un capítol d'una catedral, o a una secció d'una diòcesi (un "deganat"). Quan les universitats van sorgir de les escoles de les catedrals i monestirs, el títol de degà va ser utilitzat per designar empleats amb diverses responsabilitats administratives.[4]
També s'anomena "Degà" a la persona de major antiguitat en alguna institució educativa. És algú a qui se li reconeixen certs atributs que el fan ser una persona molt respectable entre els seus companys de feina, gràcies a l'experiència i vivències acumulades al llarg de la seva trajectòria acadèmica.[5]
Referències
↑ «Degà (educació)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Deganat de la UB
↑ «Degà (educació)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Degà (educació)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Degà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Viccionari
ijr3h8,r Ubl,4cH6P,yNv,LG,vvHyn,ee0MOsKE udc,z J7jm3Sw54 l8PV2LURF3LY,kL sDmlfa6,FhHK,rd cGq8mK
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
