Callicebus




















































Infotaula d'ésser viuCallicebus

Callicebus brunneus skansen 2006.jpg

Tití vermellós (C. cupreus)

Període

Recent[1]

Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Primates
Família Pitheciidae
Subfamília Callicebinae
Gènere
Callicebus
Thomas, 1903
Tipus taxonòmic
Simia personatus


Modifica les dades a Wikidata

Callicebus, coneguts amb el nom vulgar de titís,[2] són un gènere de primats platirins originaris de Sud-amèrica, on viuen a Colòmbia, el Brasil, el Perú, Bolívia i el nord del Paraguai. El cos mesura 23–46 cm, amb una cua més llarga que mesura 26–56 cm. Les espècies d'aquest gènere són de colors molt variats, però també presenten moltes semblances físiques. Tenen el pelatge llarg i suau, de color vermellós, marró, gris o negrenc. Algunes espècies tenen el front negrenc o blanc, mentre que el clade torquatus presenta una banda blanca al coll.[3] La cua sempre és peluda i no és prènsil.



Taxonomia


Família Pitheciidae



  • Subfamília Callicebinae

    • Gènere Callicebus

      • Callicebus barbarabrownae

      • Callicebus coimbrai

      • Callicebus melanochir

      • Callicebus nigrifrons

      • Callicebus personatus





Referències





  1. ↑ Entrada «Callicebus» de la Paleobiology Database (en anglès).


  2. ↑ Aquest nom vulgar és compartit amb els primats de la família dels cal·litríquids.


  3. ↑ Roosmalen, Roosmalen; Mittermeier «A taxonomic review of the titi monkeys, genus Callicebus Thomas, 1903, with the description of two new species, Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia». Neotropical Primates, 10, Suppl., 2002, pàg. 1–52.











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more