Ngtjyty

Adolfo Suárez González

Nom original	(es) Adolfo Suárez
Biografia
Naixement	(es) Adolfo Suárez González 25 setembre 1932 Cebreros
Mort	23 març 2014 (81 anys) Madrid
Causa de mort	Malaltia d'Alzheimer
Lloc d'enterrament	Catedral d'Àvila
Diputat al Congrés dels Diputats  14 novembre 1989 – 29 octubre 1991 – Laura Morso Pérez → Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989   Diputat al Congrés dels Diputats  10 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986   Diputat al Congrés dels Diputats  12 novembre 1982 – 23 abril 1986 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982   Diputat al Congrés dels Diputats  20 març 1979 – 31 agost 1982 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979   Diputat al Congrés dels Diputats  29 juny 1977 – 2 gener 1979 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977   President del Govern d'Espanya  3 juliol 1976 – 25 febrer 1981 ← Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →   Ministre Secretari General del Moviment  12 desembre 1975 – 6 juliol 1976 ← José Solís Ruiz – Ignacio García López →   Vicesecretari general del Moviment  març 1975 – juliol 1975 ← Antonio José García Rodríguez-Acosta – Antonio Chozas Bermúdez  →   Director general de Radiodifusió i Televisió  1969 – 1973 ← Jesús Aparicio-Bernal Sánchez – Rafael Orbe Cano →   Governador civil de la província de Segòvia  31 maig 1968 – 7 novembre 1969 ← Juan Murillo de Valdivia – Q47301975  →   Procurador a les Corts franquistes  1967 – 1977
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catolicisme
Educació	Universitat de Salamanca Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	Polític i advocat
Partit polític	Centre Democràtic i Social (1982–1991) Unió de Centre Democràtic (1976–1982) Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Professors	Manuel Clavero Arévalo
Altres
Títol	Duc
Cònjuge	Amparo Illana (1961–2001)
Fills	Adolfo Suárez Illana Sonsoles Suárez Illana
Premis
(2014)  Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor (1996)  Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia (1995)  Doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1981)  Medalla d'Or de la Província d'Àvila  cavaller de l'orde del Toisó d'Or  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú  Gran Creu de l'Orde de Crist  Gran Creu de l'Orde de Cisneros  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica  collar de l'Orde de Carles III  doctor honoris causa per la Universitat de la Corunya
Signatura

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014)^[1] fou un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i una figura rellevant de la Transició espanyola. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suárez, amb grandesa d'Espanya, i va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Biografia

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.

El 1958 passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L'any 1969 és designat Director General de Radiotelevisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins al 1973.

A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco el novembre de 1975.

Formació de Govern

Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol.^[2] No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals i democristians, entre d'altres.

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la Guerra Civil i, per tant, proclius al règim franquista.

Aprovat el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política el 15 de desembre de 1976, el 15 de juny de 1977,^[3] per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».

El Centro Democrático y Social

Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent elegit diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó el 1986 i 1989, però el 1991 va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.

Retirada de la vida política

Tomba d'Adolfo Suárez i la seva esposa a la catedral d'Àvila

El 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.

Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.

Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisió Espanyola emès el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa, o alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influït negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.

El 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre presidents del Govern espanyol.

Vegeu també

• Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)


• Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)

Composició dels governs

Distincions i condecoracions

Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil (18 de juliol de 1969).^[4]

Medalla d'Or de Segòvia (17 de novembre de 1969).^[5]

Gran Creu de l'orde del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc (14 de setembre de 1970).^[6]

Gran Creu de l'orde Civil d'Alfons X el Savi (1 d'abril de 1971).^[7]

Encomienda (1 d'abril de 1967).^[8]

Gran Creu de l'Orde de Cisneros (18 de juliol de 1972).^[9]

Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica (29 de setembre de 1973).^[10]

Gran Creu de l'orde del Jou i les Fletxes (4 de juliol de 1975).^[11]

Gran Creu del Reial i Distingit orde de Carles III (23 de junio de 1978).^[12]

Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia (13 de setembre de 1996).^[13]

Collar de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (8 de juny de 2007).^[14]

Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (A títol pòstum) (2014).^[15]

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• 
  (castellà) Informació d'Adolfo Suárez al Congrés dels Diputats
  


• 
  (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1996
  


• 
  (castellà) Informació d'Adolfo Suárez a elpais.com
  


• 
  (castellà) Biografia a CIDOB
  

Càrrecs públics
Precedit per: Jesús Aparicio-Bernal	Director general de Radiodifusión y Televisión 1969 - 1973	Succeït per: Rafael Orbe Cano
Precedit per: José Solís Ruiz	Ministre Secretari General del Moviment 1975-1976	Succeït per: Ignacio García López
Precedit per: Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil	President del Govern d'Espanya Juny 1976 – Desembre 1981	Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Precedit per: Hussein I de Jordània	Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1996	Succeït per: Yehudi Menuhin Mstislav Rostropóvitx