Iwan Knorr
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 gener 1853 Gniew |
Mort | 22 gener 1916 (63 anys) Frankfurt del Main |
Altres noms | Ivan Otto Armand |
Educació | Conservatori de Leipzig |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, musicòleg i pedagog de música |
Ocupador | Frankfurt University of Music and Performing Arts |
Professors | Ernst Friedrich Richter, Carl Reinecke i Ignaz Moscheles |
Alumnes | Algernon Ashton, Walter Braunfels, Oskar Fried, Hans Erich Pfitzner, Cyril Meir Scott, Ernst Toch i Bernhard Sekles |
Instrument | Piano |
Iwan Knorr (Mewe, 1853 - Frankfurt del Main, 1916) fou un compositor alemany.
Passà la infantesa a Rússia, i retornà amb els seus pares a Alemanya quan tenia quinze anys. En el Conservatori de Leipzig estudià el piano amb Ignaz Moscheles, harmonia amb Sviatoslav Richter i la composició amb Carl Reinecke. Acabada la seva carrera tornà a Rússia i fou anomenat professor de l'Institut Imperial de Dames Nobles de Sant Petersburg.
El 1883 retronà a Alemanya, ocupant per recomanació expressa de Johannes Brahms, en el Conservatori de Frankfurt, la càtedra de composició. En aquest Conservatori tingué per alumnes entre d'altres, els anglesos Cyril Meir Scott i Henry Balfour Gardiner, i l'estatunidenc Oscar Sonneck i el seu compatriota Clemens von Franckenstein.[1]
Les composicions publicades d'aquest autor són: Variacions sobre un tema de Schumann, per a trio amb piano; un Quartet d'arc i piano (obertura 3);; Cants ucraïnesos, per a quartet vocal amb acompanyament de piano; una Simfonia Simfònica per a orquestra, i gran nombre de lieder i peces per a piano.
Deixà manuscrita la comèdia lírica Dunja, estrenada amb gran èxit a Coblença el 1904, i l'òpera Durch Fenster, donada a conèixer a Karlsruhe amb gran èxit el 1908. Va escriure una documentada biografia del seu amic Txaikovski, que figura en el llibre de Riemann Músics cèlebres, i a més Aufgaben für der Unterricht in der Harmonielehere; Lehrbuch der Fugenkomposition i Fugen des Wohltemperirten Klavier in bildlicherDarstellung.
Referències
- Apèndix núm. 6, pàg. 801, de l'Enciclopèdia ESPASA ISBN 84-239-4576-6
Referències
↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1083-84 (ISBN 84-239-4524-3)