Franchot Tone Anne Baxter Erich von Stroheim Peter van Eyck
Direcció artística
Hans Dreier, Ernst Fegté i Bertram C. Granger
Producció
Charles Brackett
Guió
Charles Brackett Billy Wilder adaptació de Lajos Biró
Música
Miklós Rózsa
Fotografia
John F. Seitz
Muntatge
Doane Harrison
Vestuari
Edith Head
Productora
Paramount Pictures
Distribuïdora
Paramount Pictures
Dades i xifres
País
Estats Units
Data d'estrena
1943
Durada
100 min
Idioma original
anglès
Color
en blanc i negre
Temàtica
Gènere
Thriller Cinema bèl·lic
Tema principal
Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració
Líbia
Palmarès
Nominacions
Academy Award for Best Cinematography, Black-and-White () Oscar al millor muntatge () Academy Award for Best Art Direction, Black and White ()
Més informació
IMDb
Fitxa
FilmAffinity
Fitxa
Rotten Tomatoes
Fitxa
All Movie
Fitxa
TCM
Fitxa
Five Graves to Cairo és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1943.
Contingut
1Argument
2Repartiment
3Crítica
4Nominacions
5Referències
6Bibliografia
7Enllaços externs
Argument
Durant la Segona Guerra Mundial, el juny de 1942, l'exèrcit britànic es retira del Nord de l'Àfrica davant de l'avenç victoriós de Rommel, deixant un únic home darrere de les seves línies, al desert entre Líbia i Egipte. John Bramle, únic supervivent de l'equip d'un tanc capturat pels alemanys, busca refugi en un remot hotel perdut en ple desert...
Repartiment
Franchot Tone: el caporal John J. Bramble/ Davos
Anne Baxter: Mosca
Akim Tamiroff: Farid
Erich von Stroheim: Erwin Rommel
Peter van Eyck: el tinent Schwegler
Fortunio Bonanova: el general Sebastiano
I, entre els actors que no surten als crèdits:
Philip Ahlm: el segon soldat
Kenneth Anspach: un soldat alemany
Roger Creed: el quart soldat
Leslie Denison: el capità britànic
Miles Mander: el coronel Fitzhume
Crítica
Hàbil intriga bèl·lica filmada amb agilitat, pols ferm i prou brots de genialitat en aquest atípic desenvolupament per considerar el seu director un espavilat principiant[1]
Nominacions
1944
Oscar a la millor direcció artística per Hans Dreier, Ernst Fegté i Bertram C. Granger
Oscar a la millor fotografia per John F. Seitz
Oscar al millor muntatge per Doane Harrison
Referències
↑Calderon, pàg.102
Bibliografia
Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.
Enllaços externs
Five Graves to Cairo a Internet Movie Database (anglès)
Five Graves to Cairo a Allmovie (anglès)
Five Graves to Cairo a FilmAffinity (anglès)
Filmografia de Billy Wilder
Llavor podrida (1934)
El superior i la menor (1942)
Five Graves to Cairo (1943)
Double Indemnity (1944)
Dies perduts (1945)
The Emperor Waltz (1948)
A Foreign Affair (1948)
Sunset Boulevard (1950)
Ace in the Hole (1951)
Stalag 17 (1953)
Sabrina (1954)
The Seven Year Itch (1955)
L'esperit de St. Louis (1957)
Love in the Afternoon (1957)
Testimoni de càrrec (1957)
Ningú no és perfecte (1959)
L'apartament (1960)
Un, dos, tres (1961)
Irma la Douce (1963)
Fes-me un petó, ximplet (1964)
Un cop de sort (1966)
La vida privada de Sherlock Holmes (1970)
Què va passar entre el meu pare i la teva mare? (1972)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...