Carl Reinecke
Retrat de Carl Reinecke | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Carl Heinrich Carsten Reinecke 23 de juny de 1824 Altona |
Mort | 10 de març de 1910(1910-03-10) (als 85 anys) Leipzig |
Educació | Conservatori de Leipzig |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, pianista, director d'orquestra, pedagog de música i professor d'universitat |
Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Gènere artístic | Òpera i simfonia |
Estil | Romanticisme |
Professors | Felix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke |
Alumnes | Amanda Röntgen-Maier , Ricard Zeckwer i Sara Wennerberg-Reuter |
Instrument | Piano |
Obra | |
Obres destacables |
|
Trajectòria | |
| |
Signatura | |
Lloc web | Lloc web oficial |
Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.
El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.
Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.
Contingut
1 Obres
1.1 Òperes
1.2 Altres
2 Articles
3 Alumnes de Carl Reinecke
4 Referències
Obres
Òperes
König Manfred: (Wiesbaden, 1867)
Der vierjährige Posten;: (1886)
Auf hohen Befehl: (1886)
Der Gouverneur von Tours: (1891)
Ein Abeuteuer Haendels: (1891)
Altres
Belsazar: (oratori)
Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
2 Misses.
4 concerts per a piano:
- Concert per a piano núm. 1
Un quintet:
Un quartet:
7 trios:
3 sonates: per a violoncel
4 sonates: per a violí
Sonates: per a piano
20 cànons: per tres veus i piano
3 Simfonies:
Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
Gaudeamus igitur:
4 quartets: per a instruments d'arc
Lieder's:
Articles
També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.
Alumnes de Carl Reinecke
Robert Teichmüller (1863-1939).
Alfred Caldicott (1842-1897) compositor.
Jeanne Becker (1859-1893), pianista
Cornelius Gurlitt (1820-1901)
Friedrich Wilhelm Schönherr (1893-[...?]) compositor.
Andreas Hallén (1846-1929) compositor.
Fanny Davies (segle XIX)
Hans Edgar Oberstetter (1867- 1933) compositor i baríton.
Ernesto Consolo (1864-1931) violinista i editor musical.
Luigi Torchi (1858-1920); compositor i musicògraf)
Smith Newell Penfield (1837–1920; compositor)
Max Bruch (1838–1920; compositor, director)
Oscar Weil (1839–1921; compositor)
Johan Svendsen (1840–1911; compositor, director)
Mykola Lysenko (1842–1912; compositor, director)
Arthur Sullivan (1842–1900; compositor, organista, director)
Edvard Grieg (1843–1907; compositor)
Karl Piutti (1846–1902; compositor, organista)
Johannes Haarklou (1847–1925; compositor)
Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847–1927; compositor)
Hugo Riemann (1849–1919; teòric musical)
Arnold Krug (1849–1904; compositor, pianista, director)
Jan Blockx (1851–1912; compositor)
Hans Huber (1852–1921; compositor, pianista)
Charles Villiers Stanford (1852–1924; compositor)
Iwan Knorr (1853–1916; compositor)
Paul Umlauft (1853–1934; compositor)
Leoš Janáček (1854–1928; compositor, organista, director)
George Chadwick (1854–1931; compositor)
Julius Röntgen (1855–1932; compositor, pianista)
Heinrich Ordenstein (1856-1921; pianista, pedagog musical)
Christian Sinding (1856–1941; compositor)
Richard Franck (1858–1938; compositor, pianista)
Ethel Smyth (1858–1944; compositor, pianista, director)
Basil Harwood (1859–1949; compositor, organista)
Karl Muck (1859–1940; director, pianista)
Emil Nikolaus von Reznicek (1860–1945; compositor, director)
Isaac Albéniz (1860–1909; compositor, pianista)
Fanny Davies (1861–1934; pianista)
Frederick Delius (1862–1934; compositor)
Robert Teichmüller (1863–1939; pianista)
Felix Weingartner (1863–1942; compositor, director)
Olga Zeise (1864–1945; compositor, pianista, director)
Emil Kronke (1865–1938; compositor, pianista)
Amina Goodwin (1867–1942; pianista)
Cornelis Dopper (1870–1939; compositor, director)
Hermann Suter (1870–1926; compositor)
Camillo Schumann (1872–1946; compositor)
Eyvind Alnæs (1872–1932; compositor, organista)
Gerhard von Keußler (1874–1949; compositor, director)
Julián Carrillo (1875–1965; compositor)
Sara Wennerberg-Reuter (1875–1959; compositor, organista)
Richard Wetz (1875–1935; compositor, director)
Selmar Meyrowitz (1875–1941; director, pianista)
Mikalojus Konstantinas Čiurlionis (1875–1911; compositor, pianista, pintor)
Felix Fox (1876–1947; pianista)
Sigfrid Karg-Elert (1877–1933; compositor, pianista, organista)
Hans Franke (1882–1971; compositor, director)
Algernon Bennet Langton Ashton (1859-1937) compositor
Charles Villiers Stanford (1852-1924) compositor.
Referències
↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reinecke |
Tom núm. 50, pàgs, 389-390 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4550-2)