Onésimo Silveira
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1935 (83/84 anys) Mindelo | ||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor i polític | ||
| Partit polític | Partit de Treball i Solidaritat | ||
 | |||
Onésimo Silveira (Mindelo, 1935)[1][2] és un polític i escriptor de Cap Verd.
Biografia
Com a jove poeta, Silveira va ser una de les crítiques més destacades de l'elit literària a Cap Verd. Silveira es va associar amb les opinions del grup "Claridade" i va argumentar a favor d'una identitat cultural africana de les illes.[3]
Silveira va estudiar a Uppsala, Suècia durant la dècada del 1960, havent passat un temps a la República Popular de la Xina. A Uppsala va mantenir lligams estrets amb el Comitè Sud-africà de la ciutat, que va ser crucial per a la seva iniciació en el treball solidari amb el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC) a Suècia.[4][5] Esdevingué el representant del PAIGC a Suècia.[4][5] Silveira va fer nombroses visites a Noruega, on va establir bones relacions amb el Consell Noruec per Àfrica i el Partit Laborista Noruec, i va jugar un paper important en assegurar-se el reconeixement oficial noruec al PAIGC en 1972.[6] També va representar al PAIGC durant les seves visites a Finlàndia.[7]
Silveira va dimitir del seu càrrec com a representant del PAIGC a Suècia en novembre de 1972. Segons el PAIGC, el seu acomiadament va ser una acció disciplinària a causa del fracàs de Silveira d'assistir a una reunió a Guinea Conakry. Tanmateix, l'organització va expressar el seu agraïment a Silveira pel seu treball d'establir relacions entre Suècia i el PAIGC.[8] Silveira va ttreballar més tard per les Nacions Unides, representant l'ONU en països com Somàlia, Angola i Moçambic.[2][8]
Amb l'arribada del multipartidisme a Cap Verd en la dècada del 1990, Silveira es va tornar hostil al PAICV (PAICV).[9] En novembre de 1998 va crear el seu propi partit polític, el Partit de Treball i Solidaritat (PTS), amb el que fou escollit alcalde de la vila de Mindelo.[8][10] A les eleccions legislatives de Cap Verd de 2006 fou elegit diputat amb el PAICV.[9]
Obres
Toda a gente fala; sim, senhor. Sá da Bandeira: Publicações Imbondeiro, 1960.
Hora grande; poesia caboverdiana. Nova Lisboa: Publicações Bailunda, 1962.
Consciencializac̦ão na literatura caboverdiana. Lisboa: Edic̦ão da Casa dos Estudantes do Império, 1963.
Africa South of the Sahara: Party Systems and Ideologies of Socialism. Stockholm: Rabén och Sjögren, 1976.
A saga das as-secas e das graças de nossenhor. Portugal: Publicações Europa-América, 1991
A tortura em nome do partido único: o PAICV e a sua polícia política : [depoimentos]. [S. Vicente, Cabo Verde]: Edições Terra Nova e Ponto & Vírgula, 1992.
Contribuição para a construção da democracia em Cabo Verde, (Intervenções). Gráfica do Mindelo, 1994.
A democracia em Cabo Verde. Extra-colecção. Lisboa: Edições Colibri, 2005.- Roque, Fátima, Joaquim Alberto Chissano, Onésimo Silveira, i António de Almeida Santos. África, a NEPAD e o futuro. Luanda, Angola: Texto Editores, 2007.
Poemas do tempo de trevas: Saga (poesia inédita e dispersa) Hora grande (reedição). Praia: Instituto da Biblioteca Nacional e do Livro, 2008.
References
↑ A democracia em Cabo Verde / Onésimo Silveira. - SearchWorks
↑ 2,02,1 Onésimo Silveira - WOOK
↑ Hamilton, Russell G. Voices from an Empire: A History of Afro-Portuguese Literature. Minnesota monographs in the humanities, v. 8. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1975. pp. 269, 273
↑ 4,04,1 Hamilton, Russell G. Voices from an Empire: A History of Afro-Portuguese Literature. Minnesota monographs in the humanities, v. 8. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1975. p. 272
↑ 5,05,1 Sellström, Tor. Sweden and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska Afrikainstitutet, 1999. p. 51
↑ Eriksen, Tore Linné. Norway and National Liberation in Southern Africa. Uppsala, Sweden: Nordic Institute of African Studies, 1999. pp. 73-74
↑ Soiri, Iina, and Pekka Peltola. Finland and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska afrikainstitutet, 1999. p. 47
↑ 8,08,18,2 Sellström, Tor. Sweden and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska Afrikainstitutet, 1999. p. 63
↑ 9,09,1 Abílio, Tolentino. «Onésimo Silveira regressa African Party for the Independence of Cape Verde». Cabonet Nederland, 2007. [Consulta: 7 febrer 2010].
↑ Öar förlorade i havet
