Ídmon (fill d'Apol·lo)
Multi tool use
Ídmon
| Tipus |
personatge de la mitologia grega
|
| Dades |
|---|
| Sexe |
home
|
| Família |
|---|
| Mare |
Asteria  , Antianira i Cyrene
|
| Pare |
Abant i Apol·lo
|
| Fills |
Tèstor
|
 |
Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició. Era fill d'Apol·lo, però el seu pare "humà era Abant, fill de Melamp. La seva mare era la nimfa Antianira, encara que alguns autors el fan fill d'Astèria.[1]
El principal mètode d'endevinació que practicava era l'ornitomància, l'estudi dels vols i els cants dels ocells, però Apol·loni de Rodes diu que va aprendre també d'Apol·lo a explicar els signes que mostraven les víctimes dels sacrificis.[2]
De vegades se l'identifica amb Tèstor, també fill d'Apol·lo i pare de Calcant. Ídmon seria un epítet de Tèstor, ja que la paraula significa "clarivident".
Les seves aventures s'expliquen de maneres diferents. Es diu que va arribar a la Còlquida amb els argonautes. Però una altra versió explica que el va matar un senglar al país dels mariandins, tot i que Idas el va voler rescatar, no podent fer més que matar l'animal. Ídmon havia previst la seva mort, com en un altre moment havia fet també l'endeví Amfiarau sobre si mateix, però no va dubtar en afegir-se a l'expedició.
Es diu que Apol·lo, a través de l'oracle de Delfos, va manar als megarians i als beocis que construïssin un temple al voltant de l'oliver que havia crescut sobre la tomba d'Ídmon, a la ciutat d'Heraclea Pòntica. Ho van fer així i li retien culte sota el nom d'Agamèstor.[1]
Referències
↑ 1,01,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 285. ISBN 9788496061972.
↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 173. ISBN 8481641618.
HIKhf 4hk6 dv BDNcE0768NA,BV9 TUrLlMB PtM,niM,4J17fIsRtH17zN5,o RrDRE3QM
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
, Antianira i Cyrene 
