Android















































































































Infotaula de programariAndroid

Android Logo by AppMarsh.jpg

Android 9.0 Pie screenshot.png
Pantalla principal d'Android Pie en un telèfon Pixel amb algunes aplicacions Google.

Creador/s
Andy Rubin i Rich Miner Tradueix
Desenvolupador(s)
Open Handset Alliance i Google
Basat en
Linux i Unix-like
Versió inicial
23 setembre 2008
Versió estable

8.1.0 "Oreo"


/ Desembre 5, 2017; fa 13 mesos (2017-12-05)[1]
Versió prèvia
Android "P" Developer Preview 3 / Març 7, 2018; fa 10 mesos (2018-03-07)[2]
Escrit en
Java, C, C++, Kotlin i XML Schema
Plataforma
ARM, Architecture MIPS i x86
Format d'arxiu de lectura

Format d'arxiu d'escriptura

Tipus de nucli
Nucli monolític, nucli Linux modificat
IGU
Gràfica
Gestor de paquets
APK, Google Play, F-Droid, Yandex.Store Tradueix, Samsung Apps Tradueix
Disponible en

Llicència
Apache 2.0, els pedaços del nucli Linux estan sota la GPL v2[3]

Més informació
Lloc web
Web oficial
Blog
Blog oficial
Twitter
Android
Facebook
AndroidOfficial
Google+
+android
Youtube
UC9M7-jzdU8CVrQo1JwmIdWA
Stack Exchange
Etiqueta
GitHub
android
Id. Subreddit
Android








Modifica les dades a Wikidata

Android és un conjunt de programari per a telèfons mòbils que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions.[4][5]Google Inc. va comprar el desenvolupador inicial del programari, Android Inc., el 2005.[6] El sistema operatiu per a mòbils d'Android es basa en una versió modificada del nucli Linux. Google i altres membres de l'Open Handset Alliance van col·laborar en el desenvolupament i llançament de l'Android.[7][8] L'Android Open Source Project (AOSP) té l'objectiu de mantenir i continuar desenvolupant l'Android.[9] El sistema operatiu Android és la plataforma per a telèfons intel·ligents amb més vendes.[10][11]


Android té una gran comunitat de desenvolupadors que escriuen aplicacions ("apps") que estenen les funcions dels dispositius. Hi ha actualment unes 300.000 aplicacions disponibles per a l'Android.[12][13]Google Play, prèviament conegut com a Android Market, és el dipòsit d'aplicacions en línia oficial de Google, tot i que també es poden descarregar per llocs web de tercers. Els desenvolupadors escriuen principalment en Java, controlant el dispositiu mitjançant biblioteques de Java desenvolupades per Google.[14]


La presentació de l'Android el 5 de novembre de 2007 es va anunciar amb la fundació de l'Open Handset Alliance, un consorci de 80 empreses de maquinari, programari i telecomunicacions amb l'objectiu de crear estàndards oberts per a dispositius mòbils.[15][16] Google va llançar gran part del codi de l'Android sota la Llicència Apache, una llicència de programari lliure oberta.[17] El febrer de 2013 dominava el mercat dels telèfons intel·ligents amb una quota de mercat del 53%.[18]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Logotip


  • 3 Articles relacionats


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història




Quota de mercat de les diferents versions d'Android


La història del sistema operatiu comença el juny de 2005 en el moment que Google va comprar una petita companyia que tenia com a finalitat el desenvolupament de les aplicacions pels dispositius mòbils, Android Inc. I de la mateixa manera Andy Rubin, un dels cofundadors d'aquella companyia, seria després el director de la divisió de plataformes mòbils de Google. Aquesta marca era desconeguda pel món de les tecnologies en aquells anys, però el grup de fundadors tenia gran experiència en plataformes web, telecomunicacions i aplicacions mòbils.


Van passar alguns mesos i varen començar a aparèixer les primeres demos no oficials i fotos clandestines de prototipus amb poc nivell estètic. Tota informació va ser molt ben guardada fins que el 5 de novembre del 2007 es va anunciar la creació de l'Open Handset Alliance, una organització amb l'objectiu de difondre una plataforma mòbil ANDROID. Fabricants d'equips i prestadors de serveis de tecnologia que varen unir forces per fer el primer llançament d'un sistema operatiu obert per a dispositius mòbils, que no estaria lligat a cap marca o equip, sinó que gràcies a la utilització del nucli (kernel) de linux, podria ser adaptat a qualsevol dispositiu, Per sorpresa de molts, cinc dies després de l'anunci, Google va treure un software development kit o SDK, que portava un emulador d'ANDROID per anar provant els codis.


La primera versió d'un telèfon mòbil amb android fou el G1 T-Mobile G1/HTC Dream anunciat el 23 de setembre del 2008 que es va llançar al mercat nord-americà, on podem trobar les característiques a la web de HTC. També va llançar una versió Dev Phone1 amb unes característiques addicionals que permeten als desenvolupadors obtenir privilegis (root) en l'administració del mòbil i els seus productes.


El 6 de desembre de 2010 es va actualitzar a Android Gingerbread 2.3. Alguns dels canvis més destacats van ser la gamma de colors foscos predominants, i una navegació més intuïtiva. Des del punt de vista dels creadors, aquesta versió es va centrar a allisar més el terreny per la creació de videojocs. El primer dispositiu que va incorporar Gingerbread va ser el Nexus S.


Les últimes dades (27/2/2012) diuen que cada dia s'activen a tot el món més de 850.000 dispositius Android, així doncs, arribant a la xifra total de més de 300 milions d'Androids repartits per tot el món.


El 2017 es trobà que hi havia programes malignes pre-instal·lats a uns dispositius Android. El nombre d'aparells infectats fou 38. La inserció fou feta durant la cadena de subministrament dels productes en un moment posterior a la manufactura dels aparells.[19]



Logotip


El logotip del sistema operatiu Android s'anomena Andy, el qual va ser publicat per primer cop l'any 2005, quan Google va comprar la petita empresa Android Inc. des de llavors, aquesta ha sigut la imatge de referència de Google per a sistemes mòbils.[20]


L'origen de la imatge del SO Android és confús, però l'opció més aproximada la situa en un robot d'un joc dels anys 90 Gauntlet: The Third Encounter, en aquest joc es pot veure un robot anomenat també Android amb una forma molt semblant a Andy. Aquest logo va ser dissenyat per Irina Blok, en declaracions va dir:[20]







«
 Aquest logo va ser dissenyat per ser el símbol internacional d'Android, i és de codi obert, així com la pròpia plataforma. No hi ha referències culturals a altres personatges o icones culturals [...]. El procés va ser molt simple. Vam parlar amb el fundador d'Android i ell va fer una investigació en quant al tema androide/robot. Estava clar que el logotip necessitava ser relacionat amb el nom del SO. El primer pas va ser crear un gegantí moodboard amb tot tipus d'androides i robots que estiguessin inspirats en el SO. El següent pas va ser explorar una gran varietat de llenguatges visuals i adreces artístiques (des de dibuixos basats en píxels fins realistes o dibuixos animats). Vam estar dos dissenyadors treballant en això. Però al final, el meu esbós va ser el triat [...] És irònic que el símbol més bàsic, fos el seleccionat. De fet, aquest va ser el primer esbós, que vaig dibuixar en cinc minuts, i que després vam passar setmanes ideant i dibuixant més. Crec que la simplicitat d'aquesta marca fa una declaració clara. Aquesta es va convertir en el símbol internacional d'Android
 »


Blok també remarca que el color verd que es va fer servir per al logotip d'Android té el valor d'impressió a color estandar PMS 376C amb el codi hexadecimal #A4C639, a més recalca que «va ser seleccionat perquè recordava al color de la nostàlgia, que destaca sobre un fons fosc».[20]



Articles relacionats



  • Dalvik

  • APK

  • Google Apps

  • Firefox OS

  • Android Things



Referències





  1. ↑ «android-8.1.0_r14 - platform/build - Git at Google» (en en). [Consulta: 19 febrer 2018].


  2. ↑ «Previewing Android P» (en en-us). Android Developers Blog.


  3. ↑ «Licenses». Android Open Source Project. Open Handset Alliance. [Consulta: 10 juny 2010].


  4. ↑ «Google Projects for Android». code.google.com. Google Inc, 2011. [Consulta: 23 febrer 2011].


  5. ↑ «Philosophy and Goals». source.android.com. Google Inc, 2011. [Consulta: 23 febrer 2011].


  6. ↑ «Google Buys Android for Its Mobile Arsenal». Businessweek.com, 17-08-2005. [Consulta: 29 octubre 2010].


  7. ↑ Open Handset Alliance (5-11-2007). "Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices". Nota de premsa. Consulta: 5-11-2007.



  8. ↑ Open Handset Alliance. "Open Handset Alliance - FAQ". Nota de premsa. Consulta: 15-11-2010.



  9. ↑ «About the Android Open Source Project». [Consulta: 15 novembre 2010].


  10. ↑ Tarmo Virki and Sinead Carew. «Google topples Symbian from smartphones top spot». Reuters. [Consulta: 1r febrer 2011].


  11. ↑ «Google's Android becomes the world's leading smart phone platform (Canalys research release: r2011013)». Canalys, 31-01-2011. [Consulta: 1r febrer 2011].


  12. ↑ Andrew Kameka. «Android has 150k apps, 350k daily activations, and more notes from Eric Schmidt’s MWC keynote». Androinica.com, 15-02-2011. [Consulta: 4 març 2011].


  13. ↑ «Android Stats», 03-03-2011. [Consulta: 3 març 2011].


  14. ↑ Shankland, Stephen «Google's Android parts ways with Java industry group». CNET News, 12-11-2007.


  15. ↑ «Open Handset Alliance». Open Handset Alliance. [Consulta: 10 juny 2010].


  16. ↑ Jackson, Rob «Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009». Android Phone Fans, 10-12-2008 [Consulta: 3 setembre 2009].


  17. ↑ «Android Overview». Open Handset Alliance. [Consulta: 23 setembre 2008].


  18. ↑ Castellví Roca, Albert «Instagram quadruplica el nombre d'usuaris». Diari Ara, 19-02-2013, p.44. ISSN: 2014-010X [Consulta: febrer 2013].


  19. ↑ Goodin, Dan «Malware found preinstalled on 38 Android phones used by 2 companies». Ars Technica, 10-03-2017 [Consulta: 14 març 2017].


  20. ↑ 20,020,120,2 El Androide Libre. «El origen de Andy, el robot verde de Android» (en castellà), 10-09-2012.




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Android Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Android.com

  • Android devices

  • Projecte d'Android en català de Softcatalà


Viccionari














-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more