Ngtjyty

La ruta de la Seda
Visió general de la Ruta de la seda
Dades
Tipus	ruta comercial
Ubicació geogràfica
Localització	Xina Kazakhstan Tadjikistan Índia
30° 35′ 38″ N, 61° 19′ 40″ E / 30.593888888889°N,61.327777777778°E / 30.593888888889; 61.327777777778Coord.: 30° 35′ 38″ N, 61° 19′ 40″ E / 30.593888888889°N,61.327777777778°E / 30.593888888889; 61.327777777778
Format per	Maritime Silk Road
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii),(iii),(iv),(vi)
Identificador	1442
Lloc web oficial	Lloc web oficial

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia ), a les portes d'Europa. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que hi circulava, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de l'era cristiana mitjançant els parts: aquests van organitzar-ne llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc.

A mitjans del segle xix, el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer a anomenar ruta de la Seda la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica.

Història

Època hel·lenística

El primer pas important per a obrir la ruta de la Seda entre l'est i l'oest arribava amb l'expansió de l'imperi d'Alexandre el Gran cap a l'Àsia central. El 328 aC, a la boca de la vall de Fergana, al lloc de la moderna Kokand, a Tadjikistan, fundava la ciutat d'Alexandria Escate o 'Alexandria la més llunyana', que es convertiria més tard en un punt essencial de la ruta de la Seda pel nord.

El 323 aC, els successors d'Alexandre el Gran, els ptolemeus, prenien el control d'Egipte. Van promoure activament el comerç amb Mesopotàmia, l'Índia, i l'Àfrica oriental mitjançant els seus ports de la mar Roja i per terra. Hi van ajudar un cert nombre de mitjancers, especialment els nabateus i altres pobles àrabs.

Els grecs van romandre a l'Àsia central durant els tres segles següents, primer durant l'administració de l'Imperi selèucida, i després amb l'establiment del Regne grec de Bactriana a Bactriana. Continuaren expandint-se cap a l'est, especialment durant el regnat d'Eutidem I (230-200 aC), que estenia el seu control des d'Alexandria Escate fins a Sogdiana. Hi ha indicis que podia haver encapçalat unes expedicions al voltant de l'any 200 aC més enllà de Kaixgar, al Turquestan oriental, i que representarien els primers contactes coneguts entre la Xina i Occident. L'historiador grec Estrabó va escriure que "van estendre el seu imperi fins més enllà de Seres (Xina) i el Phryni" (Estrabó XI, XI, I).

Primeres incursions xineses a l'Àsia central

Les relacions sino-romanes començaven primer de manera indirecta durant el segle II aC. Progressivament, la Xina i Roma s'anaven acostant amb les missions de Zhang Qian del 130 aC i les expedicions militars xineses a l'Àsia central, fins a l'intent del general Chao d'enviar un emissari a Roma al voltant de l'any 100 aC. Diverses missions romanes a la Xina eren enregistrades pels antics historiadors xinesos. La primera oficialment enregistrada fou la de l'emperador romà Antoní Pius i, posteriorment, la de l'emperador Marc Aureli, el 166.

L'emperador xinès Wu Di va veure interessant el desenvolupament de relacions comercials amb les civilitzacions urbanes sofisticades de Fergana, Bactriana i Pàrtia. Als xinesos, els hi atreien sobretot els cavalls alts i potents de la possessió del Dayuan (anomenats cavalls celestials), que estaven sent decisius en les lluites contra el poble nòmada xiongnu. És per aquest motiu que els xinesos envien fins a deu missions per any a aquests països, arribant fins a la Síria selèucida.

En algunes d'aquestes campanyes per l'Àsia Central, els xinesos es varen haver d'enfrontar amb tropes legionàries romanes (probablement, capturats o reclutats com a mercenaris per Xiong Nu), especialment en la Batalla de Sogdiana del 36 aC. Es creu que la ballesta xinesa es transmeté al món romà en aquests enfrontaments, encara que els gastraphetes grecs podrien ser-ne un origen alternatiu.

L'historiador romà Florus també descriu la visita de nombroses campanyes xineses en temps de l'emperador romà August, entre el 27 i el 14 aC.

Per tant, la ruta de la Seda es traçava essencialment al segle I aC, després d'aquests esforços de la Xina per consolidar una ruta al món occidental i l'Índia, ambdues mitjançant assentaments directes a l'àrea de la conca del Tarim i establint relacions diplomàtiques amb els països de Fergana, Bactriana i Parthia.

Probablement, al segle I, també es va utilitzar una ruta marítima que partia de Jiaozhi, controlada per la Xina i l'actual Vietnam i que s'estenia, pels ports de les costes de l'Índia i Sri Lanka, fins a Egipte i els territoris nabateus a la costa del nord-est de la mar Roja controlats pels romans.

El 97, Ban Chao creuava amb un exèrcit de 70.000 soldats el Tian Shan, a les muntanyes del Pamir, per una part del trajecte de la ruta de la Seda, en una campanya contra els insurgents xiongnus que estaven assetjant la ruta comercial. Travessant els dominis de Parthia, va arribar fins a la Ucraïna actual tot seguint les tribus xiongnus que fugien cap Europa. D'aquesta manera, les noves tecnologies en arc compost feien la seva aparició a Occident.

Finalment, els xiongnus, amb els pas del temps, es reagruparien i foren coneguts com els huns a Occident. Constatant que els xiongnus ja no suposaven una amenaça per l'Imperi Han, Ban Chao tornava enrere cap a l'est i es dirigia a les costes de la mar Càspia, des d'on enviaria un ambaixador anomenat Gan Ying a Daqin (Roma). Gan Ying detallaria una relació dels països occidentals, tot i que probablement no passaria del mar Negre abans de retornar.

L'exèrcit xinès feia una aliança amb el partians i establia alguns forts a una distància d'uns quants dies de marxa de la capital Ctesifont, al voltant de 30 km al sud de Bagdad, amb la intenció de romandre-hi durant uns quants anys. El 116, l'emperador romà Trajà va avançar fins a Ctesifont, passant molt a la vora d'aquestes guarnicions xineses, però no s'hi coneixen detalls de cap contacte.

L'Imperi romà

Poc després de la conquesta romana d'Egipte el 30 aC, les comunicacions regulars i el comerç entre l'Índia, el sud-est asiàtic, Sri Lanka, la Xina, l'Orient Mitjà, l'Àfrica i Europa florien en una escala sense precedents.

El grup de Maës Titianus foren els viatgers que penetraren més a l'est al llarg de la ruta de la Seda des del món mediterrani, probablement amb el propòsit de fer contactes que regularitzessin i reduïssin el paper dels intermediaris, durant un dels respirs de les guerres intermitents entre Roma i Parthia, que repetidament obstruïen els desplaçaments per la ruta. Les rutes terrestres i marítimes s'enllaçaven les unes amb les altres, i els productes nous, les tecnologies i les idees es començaven a estendre a través dels continents d'Europa, Àsia i l'Àfrica. El comerç i les comunicacions intercontinentals començaven a ser regulars, organitzats i protegits pels grans imperis. Un dels motius de la creixent intensitat d'aquest comerç fou a causa de l'interès de la moda romana per la seda xinesa, tot i que els romans pensaven que la seda s'obtenia d'arbres. Aquesta creença era afirmada per Sèneca en el seu Hippolytus i per Virgili en el seu Georgics. Especialment Plini el Vell, que, parlant del cuc de seda, escrivia en les seves Històries naturals: "Teixeixin teranyines, com aranyes, que es converteixen en un material de roba luxós per a dones, anomenat seda."

El Senat publicava, en va, uns quants edictes per prohibir els vestits de seda, ja que la importació de seda xinesa provocava una sortida enorme d'or, i es considerava que la roba de seda era decadent i immoral.

Hou Hanshu descriu que el primer enviat romà va arribar a la Xina seguint la ruta marítima, el 166, iniciant una sèrie d'ambaixades romanes a la Xina.

Edat mitjana

Els principals comerciants durant l'antiguitat foren els indis i els bactrians, i des del segle V fins al VIII els sogdians i els perses.

La unificació de l'Àsia central i el nord de l'Índia dins de l'Imperi Kushan des del segle I al III, reforçava el paper dels potents comerciants de Bactriana i Taxila.^[1] Aquests fets van promoure la interacció multicultural del món grecoromà, la Xina i l'Índia, com queda palès al lloc arqueològic de Begram.

L'auge de la ruta de la Seda es correspon al període de l'Imperi Bizantí pel que fa al seu extrem occidental, del període de l'Imperi Sassànida al període de il-khanat en la secció entre els rius Nil i Amudarià, i del període dels Tres Regnes fins a la dinastia Yuan a la zona del seu extrem oriental. El comerç entre l'est i l'oest també es va desenvolupar pel mar, entre Alexandria i Egipte i Guangzhou a la Xina, promogut per l'expansió de centres de comerç romans a l'Índia. Els historiadors també parlen d'una "ruta de la Porcellana" o "ruta de la Seda" a l'altre costat de l'oceà Índic.

La ruta de la Seda va representar un primer fenomen d'integració política i cultural gràcies al comerç interregional, posant en contacte grups tan diversos com els magiars, els armenis i els xinesos. La ruta representava una dinàmica d'integració i la transmissió dels canvis entre les diferents societats, que van ajudar al desenvolupament cultural de les tribus sovint bàrbars del llarg de la ruta. També generava riquesa al seu pas; si no era amb el comerç ho era amb els robatoris. Això va ajudar que antigues tribus de bàrbars es convertissin en guerrers especialitzats capaços de conquerir ciutats riques i terres fèrtils, i forjar forts imperis militars.

Edat contemporània

Des del 2011 Xina ha tractat de reviure la Ruta de la Seda fent invertint grans quantitats de diners a Europa.^[2] Aquest projecte és la Iniciativa "Un Cinturó, Un Camí".^[3]La Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda o Belt and Road Initiative, abreujada BRI (també One Belt, One Road, abreviat OBOR i també la Nova Ruta de la Seda) i NRS (Nova Ruta de la Seda) per les sigles en català, és el nom amb què es coneix el projecte politicoeconòmic del president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, que proposà el setembre del 2013 en els seus respectius viatges a Rússia, Kazakhstan i Bielorússia. Sota el pretext que "fa més de dos mil·lennis, les persones diligents i valents d'Euràsia varen explorar i obrir noves vies d'intercanvi comercial i cultural que unien les principals civilitzacions d'Àsia, Europa i Àfrica, col·lectivament anomenades ruta de la seda per generacions posteriors", el projecte vol connectar Europa, Àsia del Sud-Oriental, Àsia Central i l'Orient Mitjà, mitjançant el model econòmic i, implícitament, polític xinès.

Ciutats al llarg de la ruta de la Seda

Pel continent

Les diferents rutes

El gran basar de Teheran

Palau de l'Emir a Bukharà

Des d'Istanbul (Turquia) fins a Mashhad (Iran)

• 
  Constantinoble (avui Istanbul), Turquia
  


• 
  Bursa, Turquia


• 
  Antioquia, Turquia


• 
  Iconi (avui Konya), Turquia


• 
  Antioquia de Cilícia (avui Adana), Turquia


• 
  Alep, Síria
  


• seguint el riu Eufrates fins a Fallujah


• 
  Ramadi, Iraq
  


• 
  Fal·luja, Iraq


• 
  Abu Ghraib, Iraq


• 
  Bagdad, Iraq


• 
  Baquba, Iraq


• 
  Dura Europos, Iraq


• 
  Selèucia, Iraq


• 
  Ctesifont, Iraq


• 
  Kermanshah, Iran
  


• 
  Hamadan, Iran


• 
  Teheran, Iran


• 
  Hecatompylos (probablement localitzada prop de Damghan), Iran


• 
  Sabzevar, Iran


• 
  Nixapur, Iran


• 
  Mashhad, Iran

Des de Masshad (Iran) fins a Turpan (Xina). Vegeu més avall

Ruta del nord al llarg del desert Taklamakan:

• 
  Merv (avui Mary), Turkmenistan
  


• 
  Urganch, Turkmenistan


• 
  Bukharà, Uzbekistan
  


• 
  Samarcanda, Uzbekistan


• 
  Djizak, Uzbekistan


• 
  Kokand, Uzbekistan


• 
  Taixkent, Uzbekistan


• 
  Shahrisabz, Uzbekistan


• 
  Hazrat-e Turkestan, Kazakhstan
  


• 
  Ürümqi, Xina
  

Des de Masshad (Iran) fins a Kaixgar (Xina)

• 
  Herat, Afghanistan
  


• 
  Bamyan, Afghanistan


• Els Budes de Bamyan destruïts pels talibans el 2001
  


• 
  Bactres, Afghanistan


• 
  Kabul, Afghanistan


• 
  Peshawar, Pakistan
  


• la carretera del Karakoram
  


• 
  Ahmedabad, Índia
  


• 
  Bombai, Índia


• 
  Kaixgar, Xina
  

Des de Kabul (Afganistan) fins a Debal al mar d'Aràbia (Pakistan)

• 
  Kabul, Afganistan
  


• 
  Peshawar, Pakistan
  


• 
  Taxila, Pakistan


• 
  Multan, Pakistan


• Debal (avui Karachi), Pakistan

La ruta del nord al llarg del desert de Taklamakan des de Kaixgar (Xina) fins a Anxi (Xina)

• 
  Aksu, Xina
  


• 
  Kudjha, Xina
  


• 
  Korla, Xina


• 
  Jiaohe, Xina


• 
  Loulan, Xina


• 
  Turfan, Xina
  
  • les Coves de Bezeklik
  
  


• 
  Hami/Kumul, Xina
  
  

  
  

  El mausoleu de Khoja Ahmed Yasavi a la ciutat d'Hazrat-e Turkestan. Construït per Tamerlà durant els anys 1390
  

  
  
  
  

La ruta del sud al llarg del desert de Taklamakan des de Kaixgar (Xina) fins a Anxi (Xina)

• 
  Hotan, Xina
  


• 
  Niya, Xina


• 
  Porta de Jade, Xina


• 
  Dunhuang, Xina
  
  • les coves de Mogao
  
  

Des d'Anxi (Xina) fins a Xi'an (Xina)

• 
  Anxi, Xina
  


• 
  Yumen, Xina


• 
  Corredor de l'Hexi, Xina
  
  
  
  • Jiayuguan
  
  
  • 
    Suzhou (avui Jiuquan)
  
  
  • Zhangye
  
  
  • 
    Liangzhou (avui Wuwei)
  
  
  • Xining
  
  
  • Haidong
  
  
  
  


• 
  Lanzhou, Xina


• 
  Chang'an (avui Xi'an), Xina

Corea

• 
  Pyongyang, Corea del Nord
  


• 
  Seül, Corea del Sud
  

Japó

• Nara

Per mar

Ruta principal

• Debal (avui Karachi)


• Quanzhou


• Guangzhou


• Colombo


• Goa


• Bombai


• Cochin


• Masulipatnam


• Lothal


• Àstrakhan


• Derbent


• Aden


• Suez


• Ayas


• 
  Venècia Itàlia


• 
  Roma Itàlia

Pel sud-est asiàtic

• Kedah


• Langkasuka


• Ligor


• Chi Tu


• Gangga Nagara


• Malacca


• Pan Pan


• Funan


• 
  Vijaya de Txampa
  


• Txenla


• 
  Imperi Khmer / Kambuja
  


• Hoi An


• Srivijaya


• Pasai


• Perlak

Referències

Vegeu també

• 
  Marco Polo.


• 
  Camí d'Horus.


• 
  Via Maris.


• 
  Ruta dels Reis.


• 
  Ruta de l'encens.


• Periple pel mar d'Eritrea


• 
  Ruta de l'encens - ciutats del desert del Nègueb.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)