Yuchi



























































Infotaula de llenguaYuchi
Tsoyaha
Tipus
llengua aïllada
Parlants

45 (2000)[1]
5 (2012)[2] principalment a Oklahoma, Florida
Parlat a
Estats UnitsEstats Units

Yuchi lang.png


Classificació lingüística

Llengua aïllada
Característiques
Nivell de vulnerabilitat
5 en perill crític
Codis
ISO 639-2
yuc
ISO 639-3
yuc
SIL
mus
Glottolog
yuch1247
UNESCO
902
IETF
yuc
Endangeredlanguages.com
1002
Modifica les dades a Wikidata

El yuchi és una llengua ameríndia parlada pels yuchis d'Oklahoma. Es tracta d'una llengua aïllada. En 1972 quedaven aproximadament uns 500 indis yuchi, encara que només un 35% d'ells parlava la llengua.[3]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Classificació


  • 3 Descripció lingüística


  • 4 Fonologia


    • 4.1 Consonants




  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Història


Sembla que al segle XVI els yuchis es localitzaven a l'oest dels Apalatxes i a l'est de Tennessee.[4] Els yuchi migraren des de Geòrgia fins a la seva ubicació actual a Sapulpa (Oklahoma) durant la gran deportació d'indis entre 1836 i 1840.


A causa de l'assimilació a la cultura muskogi i a l'anglès, només romanen uns pocs parlants d'edat avançada de llengua yuchin. El 2000, el nombre estimat de parlants yuchi amb fluïdesa va ser de 15, però aquest nombre es va reduir a 7 el 2006[5] 5 el 2010,[6] i 4 el 2013 [7] L'Euchee Language Project dóna classes de yuchi gratuïtes a Sapulpa (Oklahoma).[8]


El poble i la llengua yuchi són objecte d'un capítol de Spoken Here: Travels Among Threatened Languages, un llibre sobre llengües amenaçades de Mark Abley.[9]



Classificació


Comunament es considera una llengua aïllada. Encara que s'han proposat nombrosos parentiu amb altres llengües, cap d'aquestes propostes té un suport ferm. Sapir (1921, 1929) la va relacionar amb la seva proposat sioux-hoka; Elmendorf (1964) va tractar relacionar-la amb les llengües yuki-wappo de Califòrnia. Crawford igual que altres autors considera que existeix una prometedora hipòtesi de relació amb les llengües sioux, encara que de moment l'evidència és insuficient per concloure que efectivament existeix un parentiu fora de tot dubte.


En 1997, l'Euchees United Cultural Historical Educational Efforts (EUCHEE) afirmà que la llengua encara tenia dos dialectes parlats: les variacions Duck Creek/Polecat i Bigpond.[10]



Descripció lingüística


El yuchi no va tenir una ortografia establerta fins a la dècada de 1970, quan James Crawford i Addie Georged van crear una transcripció fonètica que avui és usada pels yuchis per escriure la seva llengua. Des del punt de vista de la tipologia lingüística, el yuchi sembla ser una llengua aglutinant en la qual un nombre considerable de morfemes s'uneixen per construir productivament noves paraules. L'ordre bàsic és SOV.[11]


A més la llengua usa clítics i fonemes coneguts com a "partícules" per expressar una varietat de categories que inclouen possessius, casos, locatius, instrumentals, simulatius, ablatius i demostratius. També existeixen partícules monosil·làbiques per a usos locatius i adverbials amb un significat molt general, que juntament amb altres partícules poden tenir un significat totalment diferent a l'original.[12]


El yuchi té un sistema pronoms de tercera persona peculiar. Per referir-se a persones yuchis, la tercera persona es coneix com lehénu, i es divideix en una forma masculina (lesséno) i una femenina (léno). En canvi per a persones no-yuchis, la forma usada és una forma despectiva que és lewénu ("ells, aquests"). Aquesta peculiaritat està relacionada amb com s'han vist històricament els yuchis com una tribu singular, que històricament ha estat molt aïllada.[13]



Fonologia



Consonants























































































































 
 Bilabial
 Alveolar
 Palatal
 Velar
 Glotal
central
 lateral

Oclusiva
 no aspirada
   p  [p]
   t  [t]
  
  
   k  [k]
   '  [ʔ]
aspirada
   pʰ  [pʰ]
   tʰ  [tʰ]
  
  
   kʰ  [kʰ]
  
sonora
   b  [b]
   d  [d]
  
  
   g  [ɡ]
  
ejectiva
   (p'  [pʼ])
   (t'  [tʼ])
  
  
   (k'  [kʼ])
  

Africada
 no aspirada
  
   ts  [ts]
  
   ch  [tʃ]
  
  
aspirada
  
   tsʰ  [tsʰ]
  
   chʰ  [tʃʰ]
  
  
sonora
  
   dz  [dz]
  
   j  [dʒ]
  
  
ejectiva
  
   (ts'  [tsʼ])
  
   (ch'  [tʃʼ])
  
  

Fricativa
 sorda
   f  [f]
   s  [s]
   ł  [ɬ]
   sh  [ʃ]
  
   h  [h]

Nasal
  
   m  [m]
   n  [n]
  
  
  
  

Semivocal
  
   w  [w]
  
   l  [l]
   y  [j]
  
  


Referències





  1. ↑ Cens dels Estats Units del 2000 d'ells 10 parlants a Oklahoma i 35 a Califòrnia.


  2. ↑ «Yuchi (Euchee) Language Project, Sapulpa, OK». Cultural Survival. [Consulta: 4 juny 2012].


  3. ↑ Crawford, 1973, p. 173


  4. ↑ Booker, Hudson y Rankin, 1992, p. 411


  5. ↑ Anderton, Alice, PhD. Status of Indian Languages in Oklahoma. Intertribal Wordpath Society. 2006-2009 (retrieved 7 Feb 2009)


  6. ↑ «Our partners and advisors: The Euchee Language Project». Cultural Survival. [Consulta: 17 febrer 2010].


  7. ↑ «Our partners and advisors: The Euchee Language Project». Cultural Survival. [Consulta: 6 abril 2013].


  8. ↑ Classes. The Euchee Language Project. (retrieved 7 Feb 2009)


  9. ↑ Abley, Mark. Spoken Here: Travels Among Threatened Languages. Boston:Mariner Books, 2005.


  10. ↑ Euchees: Past and Present. Sapulpa, OK: E.U.C.H.E.E., 1997. Print.


  11. ↑ "Euchee Language Project." EucheeLP.org. Euchee Language Project. Web. 12 Sept. 2009.


  12. ↑ Wolff, Hans. “Yuchi Phonemes and Morphemes, with Special Reference to Person Markers.” International Journal of American Linguistics. 14.4 (1948): 240-43. JSTOR. Library of Congress. Web. 12 September 2009, <http://www.jstor.org/stable/info/1262878?seq=17>


  13. ↑ Gatschet, Albert S. "The Yuchi Tribe and its Language." Science 5.112 (1885): 253. Print.




Enllaços externs





Prova Wikipedia en yuchi a Wikimedia Incubator.


  • The Euchee Language Project

  • Yuchi Language Primer

  • Albert S. Gatschet's original list of Yuchi vocabulary (1878–1891)

  • Albert S. Gatschet's original list of Yuchi vocabulary (1832–1907)


  • Gunther Wagner. Yuchi Tales. Internet Archive, 1931 [Consulta: 7 juliol 2012]. 


  • Gunther Wagner. «Yuchi grammar». A: Handbook of American Indian Languages, 1938, p. 300–374 [Consulta: 7 juliol 2012]. 

  • «Yuchi Language Project Attends Youth Language Fair». Cultural Survival, 26-04-2012. [Consulta: 8 agost 2012].

  • OLAC resources in and about the Yuchi language











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more