Linceu (mitologia)
Multi tool use
Linceu
| Tipus |
personatge de la mitologia grega
|
| Dades |
|---|
| Sexe |
home
|
| Família |
|---|
| Mare |
Arene 
|
| Pare |
Afareu
|
| Germans |
Idas
|
| Altres |
|---|
| Càrrec |
Argonauta
|
 |
Linceu (Lynceus, Λυγκεύς) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Fou rei d'Argos quan era anomenada Λυλκήϊον Ἄργος. La llegenda diu que les Danaides, per desig del seu pare, van matar als seus marits en una nit però que Hipermnestra va salvar la vida de Linceu. Danau va confinar a la filla desobedient, però finalment la va retornar a Danau al que va designar successor en el tron d'Argos. En algunes versions de la llegenda, les Danaides, tret d'Hipermnestra (o, de vegades alternativament Amimone) van ser castigats al Tàrtar amb l'obligació de portar aigua amb una gerra amb forats, que sempre es filtrava.[1][2][3][4]
Hi ha un altre Linceu, germà d'Idas i fill d'Afareu. Aquest Linceu va participar en la cacera del senglar de Calidó, i a l'expedició dels argonautes, on era famós per l'agudesa de la seva vista. Hi veia, per exemple, a través d'un tauló de roure, i també veia les coses amagades sota terra.[5] Les seves gestes més conegudes es relacionen amb la lluita contra els Dioscurs per causa de les Leucípides, on Linceu i el seu germà Idas van morir a mans de Càstor i Pòl·lux.[6]
Referències
↑ Pseudo-Apol·lodor, Bibliotheca I, VIII, p.2 i I, IX, p.16; III, X, p.3 i IX, p.2.
↑ Apol·loni Rodi. Argonautica I, 151-155.
↑ Ovidi, Les Metamorfosis, VIII, 304.
↑ «Lynceus». Greek Myth Index. [Consulta: 3 desembre 2012].
↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 10, 3
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 331. ISBN 9788496061972.
| Registres d'autoritat |
GND: 137699034
VIAF: 81848551
|
w9,FT0Ag01ntG4mCjC,B46s,7g6eIbeWY,d9kRl8w3ePiS6Tr7gu7R2sDzOqd72H4fTZPVmc5NdkxK9f iYnDRF
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
