Ngtjyty

Esdeveniments

Països Catalans

Resta del món

• 
  19 de febrer - El Tejar (Província de Jujuy, Argentina): l'exèrcit espanyol guanya el combat del Tejar durant la Guerra de la Independència Argentina.


• 
  15 d'abril - Erupció del volcà Tambora, coneguda com l'erupció volcànica més forta registrada fins ara.


• 
  9 de juny - Viena: El Congrés de Viena s'acaba en determinar les noves fronteres dels estats europeus.


• 
  16 de juny - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.


• 
  18 de juny - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Bèlgica): Les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques a la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.


• 
  15 de juliol: Napoleó Bonaparte fou reclòs pels britànics a l'illa de Santa Helena, a l'Atlàntic.


• 
  18 de setembre - La Corunya: Pronunciamiento de Juan Díaz Porlier
  


• 
  20 de novembre - París: Signatura del Tractat de París després de la desfeta de Napoleó Bonaparte a la batalla de Waterloo. Estableix una multa per França, que ha de tornar a les seves fronteres de 1720. A més a més, estableix l'abolició del comerç d'esclaus en els països signants.

Naixements

Països Catalans

• 
  24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Toron i Vaquer, músic i constructor d'instruments rossellonès, inventor de la tenora (m. 1886).


• 
  29 d'abril - Santa Maria d'Oló: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.


• 
  2 de maig - Sant Julià de Vilatorta: Felip Benessat i Bayés, farmacèutic, químic, taxidermista i sacerdot català.
  


• 
  5 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català, que ideà la construcció de la Sagrada Família.


• 
  21 de novembre - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.


• 
  23 de desembre - Centelles, Osona: Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català (m. 1876).

Resta del món

• 
  11 de gener: John Alexander Macdonald, primer ministre del Canadà (m. 1891).^[1]
  


• 
  12 de febrer - Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.


• 
  24 de febrer - Cameles, Rosselló: Andreu Turon i Vaquer, inventor de la tenora moderna.


• 
  7 d'agost - Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.


• 
  16 d'agost - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.


• 
  31 d'octubre - Ostenfelde, Westfàlia: Karl Weierstrass, matemàtic (m. 1897).


• 
  2 de novembre - Lincoln, Lincolnshire: George Boole, matemàtic i filòsof anglès (m. 1864).


• 
  10 de desembre - Londres (Anglaterra): Ada Lovelace, matemàtica anglesa i única filla legítima del poeta Lord Byron, primera programadora en la història dels computadors (m. 1852).


• Ilza, Polònia: Stefan Lodwigowski, compositor i mestre de capella polonès.


• Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger

Necrològiques

Països Catalans

• 
  1878 - Sabadell: Felip Benessat i Bayés, farmacèutic, químic, taxidermista i sacerdot català.
  

Resta del món

• 
  24 de febrer - Robert Fulton, inventor americà (n. 1765)


• 
  5 de març - Iznang (Moos, Baden-Württemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734)

Pàgines que s'hi relacionen

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1815

• Calendari d'esdeveniments


• Taula anual del segle XIX

Referències