Cara
Cara | |
---|---|
Cara humana (Mona Lisa) | |
Detalls | |
Llatí | facies |
Identificadors | |
MeSH | [1] |
TA | A01.1.00.006 |
FMA | 24728 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/face-anatomy |
Terminologia anatòmica | |
La cara, el visatge, la faç, el vult o el semblant (esp. en tant que manifesta l'estat de salut, d'ànim de la persona) és la part frontal del cap, en els humans la part anteroinferior, des del front a la barbeta, estan inclosos celles, orelles, ulls, nas, galta, boca, llavis, dents, pell i barbeta.
Els teixits tous de la cara expressen les emocions de l'individu, per l'acció dels músculs de la mímica (comunicació no verbal). Així mateix, l'aparença facial és un element essencial de la identitat de cada ésser humà i el que en facilita més la identificació, per això és l'element central de la fotografia dels documents oficials o de la caricatura.
Sobre la dura superfície dels ossos s'implanten més de trenta parells de músculs, de diverses formes i funcions, gruixuts i forts, com el múscul masseter, uns altres són fins i petits com el que eleva la comissura dels llavis i el que dilata l'ala del nas, entre altres.
Dels cinc òrgans dels sentits, quatre estan al cap, i més específicament a la cara: la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust. Encara que el cinquè sentit sobrant, el tacte, també està àmpliament representat, amb una zona d'altíssima sensibilitat en els llavis.
La cara es pot decorar amb el maquillatge, inserint joies (sobretot als llavis i al nas) o tapar amb una màscara per no ser reconegut, disfressar-se o adoptar un rol determinat, com en el cas del teatre grec.
Vegeu també
Detecció de cares.- Papada
Viccionari