Nukkarites
Multi tool use
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al segle X. El seu nom vol dir "els Que reneguen" i per això de vegades es diu que el nom els fou donat despectivament als kharigites en general i no a una tendència o secta.
El seu personatge més notable fou Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, famós rebel conegut com "l'Home de l'ase", que va sortir de l'Aurès i va lluitar contra els fatimites; dirigia la lluita en nom de l'imam nukkarita Abu-Ammar al-Amà.
El grup també fou conegut com a al-Yazidiyya, aix-Xabiyya, al-Múlhida, an-Nukkath o an-Nakkatha, an-Najwiya o Mistawa.
Referències
Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Nukkār".
Islam
|
|---|
| Creences i pràctiques |
Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí
Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge) · gihad · alimentació · indumentària · celebracions
|
|
| Texts i lleis |
Alcorà · hadits · sunna · xaria · jurisprudència (ijmà, qiyàs, taqlid, ijtihad)
|
| Escoles jurídiques |
malikita, hanafita, xafiïta, hanbalita, jafarita
|
| Corrents de l'islam |
sunnisme · xiisme · kharigisme · sufisme · ahmadia
|
| Història |
Muhàmmad · sahaba · Ahl al-Bayt · primer califat · omeies · abbàssides · fatimites · otomans
(Àndalus · seljúcides · aiúbides · mamelucs · Il-khanat · safàvides · mogols)
|
| Islam sociopolític |
economia a l'islam · estat islàmic · feminisme islàmic · gihadisme · islam i secularisme · islamisme polític · islam liberal · món islàmic · panislamisme · salafisme · takfirisme · wahhabisme
|
| Altres nocions |
Umma · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa) · cultura · art · arquitectura · banderes · literatura · ciència · calendari musulmà · títols islàmics
|
M GH5rKbXv0SdRE,PLLGuhJ3Ltt6h pX9 9o4esyS,P,TaZYNYD nDfmpxcqY,92 7cH4urPDOSCRI8dgrb 1qLyAONq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
