Ngtjyty

Tertul·lià

Nom original	(la) Quintus Septimius Florens Tertullianus
Biografia
Naixement	c. 160 Cartago romana
Mort	c. 220 (59/60 anys) Cartago romana
Religió	Montanisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	Escriptor, teòleg i filòsof
Període	Imperi Romà
Obra
Obres destacables	Q5295788

Tertul·lià

Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.^[1] És esmentat per sant Jeroni, qui és la principal font i gairebé l'única de la biografia personal.

Biografia

Era nadiu de Cartago i fill d'un centurió proconsular, càrrec que es creu que era equivalent a un assessor militar del governador. Va créixer sota Septimi Sever i Caracal·la. Sabem que era casat perquè va dedicar un llibre a la seva dona, probablement molt més jove que ell.

Va ser consagrat prevere i va exercir probablement a Cartago i va romandre ortodox uns quants anys, però més tard, quan s'hauria traslladat a Roma, i a causa suposadament dels mals tractes del clergat romà, mantingué una postura molt extremista i va esdevenir montanista, una secta radical que fou considerada posteriorment herètica pel cristianisme. Va escriure diversos llibres en defensa d'aquesta heretgia.

Com Lactanci, mantingué una postura contrària a la filosofia, que considerava un camí desencertat per arribar a la veritat, atès que totes les heretgies es fonamenten en la filosofia. Calia creure precisament el que era absurd (credo quia absurdum est), ja que el que no era absurd es podia entendre. La fe, com a misteri intel·ligible, no necessitava diàleg amb la filosofia, atès que era totalment absurda davant de la lògica humana.

Introduïa jocs de llenguatge en els seus escrits i els seus discursos, revestits de la formalitat jurídica en què havia estat format. Sembla que la paraula moderna tertul·lià deriva de la seva figura^[2]

Va viure fins a avançada edat i va escriure nombroses obres.

Obra

Opera omnia, 1598

Una de les seves obres més destacades és l'Apologia o Apologeticum, una al·locució judicial fingida, que deixa veure amb l'ofici d'advocat de Tertulià. Així doncs cultivà els gèneres apologètic, inspirat en els precedents de literatura cristiana grega de la diatriba i el protrèptic; l'epístila i el sermó, inspirats en la carta i el discurs hel·lènics, i finalment el tractat teològic. Pel que fa a la llengua, Tertulià, juntament amb els primers autors cristians en llengua llatina, desenvolupa l'anomenat llatí cristià. Aquesta modalitat idiomàtica s'inclina conscientment pel llenguatge popular oral, i es deixa influir pel grec bíblic hel·lenístic.^[1]

Tertulià, gràcies a la seva formació retòrica i inspiració el els Pares de l'Església grecs, és l'escriptor que sentà les bases per a fer del llatí cristià un nou llenguatge artístic.^[1]

Obres escrites sent ortodox:

• 1. De Poenitentia
  

• 2. De Oratione
  

• 3. De Baptismo
  

• 4. Ad Uxorem Libri II
  

• 5. Ad Martyres
  

• 6. De Patientia
  

• 7. Adversus Judaeos Liber
  

• 8. De Praescriptione Hereticorum
  

Obres escrites probablement sent montanista:

• 9. Adversus Marcionem Libri V
  

• 10. De Anima
  

• 11. De Carne Christi
  

• 12. De Resurrectione Carnis
  

• 13. Adrersus Praxeam
  

• 14. Scorpiace (σκορπιακη)

• 15. De Corona Militis
  

• 16. De Virginibus velandis
  

• 17. De Fuga in Persecutione
  

• 18. De Exhortatione Castitatis Liber
  

• 19. De Monogamia
  

• 20. De Jejuniis
  

• 21. De Pudicitia
  

• 22. Adversus Valentinianos
  

• 23. Ad Scapulam
  

• 24. De Spectaculis
  

• 25. De Idololatria
  

• 26. De Cultu Feminarum Libri II
  

Obres que no se sap amb certesa quan foren escrites:

• 27. Apologia
  

• 28. Ad Nationes Libri II
  

• 29. De Testimonio Animae
  

• 30. De Pallio
  

• 31. Adversus Hermogenem
  

Altres obres de Tertul·lià de les que només consta el títol

• 1. De Vestibus Aaron
  

• 2. Ad Amicum Philosophum
  

• 3. De Censu Animae
  

• 4. De Spe fidelium
  

• 5. De Paradiso
  

• 6. De Ecstasi
  

• 7. De Animae Summissione
  

• 8. De Superstitione Saeculi
  

• 9. De Carne et Anima
  

• 10. Adversus Apelliacos
  

• 11. De Incommodis Nuptiarum
  

Obres atribuïdes erròniament:

• 1. De Trinitate
  

• 2. De Cibis Judaicis
  

• 3. De Haeresibus
  

• 4. De Definitionibus Fidei
  

• 5. Poemes:

• • Sodoma

• • De Liyno Vitae

• • De Judicio Domini

• • Carmen ad Senatorem

• • Adversus marcionem Libri V &c

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquitexts