Dinastia Idríssida
Dades bàsiques | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus entitat | dinastia i estat desaparegut | ||||
Religió | zaidisme | ||||
Història | |||||
Fundació | 788 (Gregorià) | ||||
Fundadors | Idrís al-Àkbar | ||||
Successor | Califat Fatimita | ||||
Dissolució | 974 (Gregorià) | ||||
Organització i govern | |||||
Seu central |
| ||||
Format per | emirat de Sabya | ||||
Afiliacions | Sharifian Army | ||||
La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idris I, els néts d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris I. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els Idríssides de Tlemcen, governaren a Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya al sud de la Tihama (Regió d'Asir) i nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).
Llista de sobirans
Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) 788-793, casat amb Hanza
Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), 793-807, imam i emir (rei) de Fes 807-828
Muhàmmad ibn Idrís 828-836
Alí (I) ibn Muhàmmad 836-849
Yahya (I) ibn Muhàmmad 849-863
Yahya (II) ibn Yahya 863-866
Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador
Alí (II) ibn Úmar 866-883
Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita vers 883
Yahya (III) ibn al-Qàssim 883-905
Yahya (IV) ibn Idrís ibn Úmar 905-917 (només a Fes 917-920)
Ali III ibn Yahya III 917-925 (pretendent rebel)
Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib 917-925- xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes, 920-925
Al-Hàssan al-Hajjam ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 925-927- Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador 927-937 (segona vegada)
Al-Qàssim Gannun ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 937-949
Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun 949-955
Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun 955-974 i 985
Branques idríssides
- al-Hàssan
- al-Hàssan
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
Idris I
Idris II
- Dawud
- Úmar > origen dels xorfes hammudís
- al-Qàssim, emir d'al-Basra (Marroc)
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Yahya
- Hammud
- Alí
- Muhàmmad
- Abd al-Wahid
- Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahirís[2]
- Alí > origen dels xorfes xabihís
- Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahirís[2]
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes imranís
- Muhàmmad > origen dels xorfes talibís ghalibís
- Abd al-Wahid
- Muhàmmad
- Alí
- Hammud
- Yahya
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Issa
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbagís
- Yahya
Muhàmmad
Yahya > origen dels xorfes kattanís
Alí
- Maixix
- Mussa > origen dels xorfes xafxawanís
- Yamlah > origen dels xorfes lihyanís i dels xorfes wazzanís
- Abd-ad-Salah
- Yunus
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes raisunís
- Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes rahmanís
- Maixix
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
- al-Hàssan
Referències
↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.
↑ els shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Idríssida |