Dinastia Idríssida








Per a altres significats sobre dinastia idríssida, vegeu «Idríssides del Iemen».




















































Infotaula d'organitzacióDinastia Idríssida










Flag of Morocco (780 1070) (1258 1659).svg
Dades bàsiques
Tipus entitat
dinastia i estat desaparegut
Religió
zaidisme
Història
Fundació
788 (Gregorià)
Fundadors
Idrís al-Àkbar
Successor
Califat Fatimita
Dissolució
974 (Gregorià)
Organització i govern

Seu central 
  • Marroc
Format per
emirat de Sabya
Afiliacions
Sharifian Army Tradueix


Modifica les dades a Wikidata



Extensió dels dominis idríssides


La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idris I, els néts d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris I. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els Idríssides de Tlemcen, governaren a Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya al sud de la Tihama (Regió d'Asir) i nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).



Llista de sobirans




  • Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) 788-793, casat amb Hanza


  • Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), 793-807, imam i emir (rei) de Fes 807-828


  • Muhàmmad ibn Idrís 828-836


  • Alí (I) ibn Muhàmmad 836-849


  • Yahya (I) ibn Muhàmmad 849-863


  • Yahya (II) ibn Yahya 863-866


  • Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador


  • Alí (II) ibn Úmar 866-883


  • Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita vers 883


  • Yahya (III) ibn al-Qàssim 883-905


  • Yahya (IV) ibn Idrís ibn Úmar 905-917 (només a Fes 917-920)


  • Ali III ibn Yahya III 917-925 (pretendent rebel)


  • Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib 917-925

  • xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes, 920-925


  • Al-Hàssan al-Hajjam ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 925-927

  • Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador 927-937 (segona vegada)


  • Al-Qàssim Gannun ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 937-949


  • Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun 949-955


  • Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun 955-974 i 985



Branques idríssides


  • al-Hàssan
    • al-Hàssan
      • Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)

        • Idris I

          • Idris II

            • Dawud

            • Úmar > origen dels xorfes hammudís

            • al-Qàssim, emir d'al-Basra (Marroc)
              • Yahya
                • Muhàmmad
                  • Yahya
                    • Ibrahim
                      • Yahya
                        • Yahya
                          • Hammud
                            • Alí
                              • Muhàmmad

                                • Abd al-Wahid

                                  • Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahirís[2]

                                  • Alí > origen dels xorfes xabihís



                                • Abd-Al·lah > origen dels xorfes imranís

                                • Muhàmmad > origen dels xorfes talibís ghalibís












            • Issa

            • Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbagís

            • Yahya


            • Muhàmmad


              • Yahya > origen dels xorfes kattanís


              • Alí

                • Maixix

                  • Mussa > origen dels xorfes xafxawanís

                  • Yamlah > origen dels xorfes lihyanís i dels xorfes wazzanís

                  • Abd-ad-Salah



                • Yunus

                  • Abd-Al·lah > origen dels xorfes raisunís

                  • Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes rahmanís














Referències





  1. ↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X. 


  2. ↑ els shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun







A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Idríssida Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more