Ngtjyty

Aquest article tracta sobre el municipi italià. Vegeu-ne altres significats a «Procés de Bolonya».

Bolonya
Bologna (it)
Plaça major
Localització
44° 29′ 38″ N, 11° 20′ 34″ E / 44.493888888889°N,11.342777777778°E / 44.493888888889; 11.342777777778
Estat	Itàlia
Regió	Emília-Romanya
Ciutats metropolitanes	Ciutat metropolitana de Bolonya
Capital de	Emília-Romanya Província de Bolonya Reno
Conté la localitat	Borgo Panigale San Vitale
Població
Total	388.367 (2017)
• Densitat	2.757,11 hab/km²
Geografia
Superfície	140,86 km²
Altitud	54 m
Limita amb	Calderara di Reno Casalecchio di Reno Castenaso Pianoro Sasso Marconi Zola Predosa Anzola dell'Emilia Castel Maggiore Granarolo dell'Emilia San Lazzaro di Savena
Història
Patró	Caterina de Bolonya
Organització política
Òrgan legislatiu	Bologna City Council
• Mayor of Bologna	Virginio Merola  (2016)
Identificador descriptiu
Codi postal	40100
Zona horària	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	051
Identificador ISTAT	037006
Codi del cadastre d'Itàlia	A944
Altres
Agermanament amb	Leipzig Zagreb Bari València Tessalònica Saint Louis Khàrkiv La Plata San Fele Pollica Tuzla
Lloc web	Pàgina de l'Ajuntament

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la Ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades i la setena més gran d'Itàlia per població.

En diuen la Ciutat Roja pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes (Bologna la rossa), en la Segona Guerra Mundial. També se l'anomena Bolonya la Docta (Bologna la dotta) per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya la Grassa (Bologna la Grassa), per la seva excel·lent cuina. És seu també de la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, creada el 1955. Té aeroport internacional. És seu arquebisbal.

• Superfície: 140,9 km²


• Habitants: 390 198 (30-6-2018) (1.000.000 a l'àrea metropolitana);


• Densitat de població: 2.645,17 hab/km² (2008)

Com a monuments, cal destacar les Torres Inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la basílica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podestà (segles XIII-XV), les esglésies de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Francesc (segle XIII), el conjunt arquitectònic de Sant Esteve (segle XI-XIII), el Palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la Font de Neptú (1566), obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu Cívic, hi ha importants troballes etrusques de la cultura vil·lanoviana. La Pinacoteca Nacional té un gran nombre d'obres de pintura emiliana.

Història

La regió fou poblada a l'Edat del Ferro i s'hi va desenvolupar la cultura vil·lanoviana (del nom de Villanova, un dels jaciments). La ciutat fou fundada pels etruscs amb el nom de Felsina, segons la llegenda per Aucnus o Ocnus, germà d'Aulestes, fundador de Perusa. Màntua fou una de les seves colònies. Va romandre ciutat etrusca fins que el 350 aC fou ocupada pels bois, que la van mantenir fins al 189 aC, quan tres mil colons hi foren establerts i es va crear una colònia de dret llatí de nom Bonònia per assegurar el territori arrabassat als bois.

Dos anys després, el cònsol C. Flaminius va construir una via militar des Bonònia a Arretium, i al mateix temps es va construir la via Emília, que anava d'Ariminium a Placèntia, cosa que la va convertir en un centre estratègic de primer ordre i li va permetre prosperar ràpidament. Tot i així, no s'esmenta en la història fins a l'any 43 aC, durant les guerres civils, quan fou ocupada per una forta guarnició de Marc Antoni durant el setge de Mutina; tot seguit, fou ocupada per Hirtius sense resistència. Pansa va morir a la ciutat per les ferides rebudes en la Batalla de Mutina. Poc després, Octavi August, al front del seu exèrcit, es va trobar a la rodalia amb els exèrcits combinats d'Antoni i Lèpid i es va produir una entrevista en una illa al riu Rhenus (suposadament al lloc avui anomenat La Crocetta del Trebbo), a uns 2 km de la ciutat, on es va establir el Segon Triumvirat (entrevista que Apià situa al riu anomenat Lavinius, avui Lavino, prop de Mutina, i a uns 7 km de Bonònia).

Va estar sota el patronatge de la família Antoniana i el triumvir i va establir molts dels seus clients i amics; per tant, el 32 aC Octavi va eximir la ciutat d'agafar les armes contra Marc Antoni i Cleòpatra, però després de la Batalla d'Accium August hi va instal·lar molts partidaris seus i la va constituir en colònia romana, mentre que la seva antiga condició fou inclosa dins la categoria de municipi per efecte de la llei Júlia. Va restar sota l'Imperi romà una ciutat important i pròspera. L'any 53 va patir destruccions a causa d'unes lluites, però fou restaurada per Claudi.

Va començar la decadència al segle IV, però el 410 encara va poder resistir Alaric i rebutjar-lo, i va mantenir una relativa prosperitat encara al segle V. Al segle VII, P. Diaconus la descriu com una ciutat rica i en els segles següents va obtenir una preeminència entre les ciutats de la regió.

Fou part de l'exarcat bizantí de Ravenna i al segle XII esdevingué ciutat lliure, la sobirania de la qual es van disputar diverses famílies, especialment els Bentivoglio i els Visconti de Milà. Al segle XIV fou dominada pels Bentivoglio, tret del període entre la Batalla de Casalecchio de 1403,^[1] en què caigué en mans milaneses, i 1416, que tornà, després d'un govern popular i un de Joan XXIII de Pisa^{[cal citació]} a mans d'Antongaleazzo Bentivoglio, i la família la va conservar fins al 1506 en què Joan II Bentivoglio la va perdre davant del papa Juli II, que la va reunir als Estats Pontificis, però conservant plena autonomia interna. El 1530, Climent VII va coronar allí Carles V com a emperador del Sacre Imperi.

En el Renaixement, Bolonya es converteix en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels Estats Papals. També es convertirà en un dels centres de comerç més importants d'Itàlia, i part dels impostos cobrats als mercaders eren utilitzats per a pagar els professors de la seva Universitat tan famosa. Dels 800.000 habitants de la ciutat, es calcula que 100.000 són estudiants de la Universitat. Entre els alumnes històrics de la Universitat, hi trobem Dante Alighieri, Petrarca, Thomas Becket, Erasme de Rotterdam i Nicolau Copèrnic.

Va restar possessió del papa fins al 1860, en què va passar al Regne d'Itàlia, llevat dels anys 1797 a 1814, en què fou part de la República Cispadana.

La ciutat va patir un atemptat terrorista molt greu (el més greu de la història recent italiana) el 2 d'agost de 1980 a l'estació de ferrocarril. Unes 85 persones van morir i 200 més quedaren ferides.

Política

Bolonya ha estat i continua sent una ciutat clau en el moviment obrer i alternatiu italià i europeu. Ha estat seu de congressos i agitació obrera. Primer com a nucli dur del socialisme i després de 1945, del comunisme. Des del 1946 al 1991 va ser governada pel PCI (Partit Comunista Italià), seguit per governs socialdemòcrates (PDS-DS) del 1991 al 1999. Després d'un parèntesi de govern local de centredreta (1999-2004) torna a ser governada pel centreesquerra.

Transports

La ciutat i la seva àrea metropolitana és un nus de comunicacions molt important, tant per carretera com per ferrocarril. El ferrocarril de Bolonya és el primer d'Europa quant a trànsit de passatgers, i la seva estació central és la més important d'Itàlia, degut a la seva posició estratègica entre la península i el continent.
L'Aeroport Internacional de Bolonya és un dels principals aeroports italians per trànsit de passatgers, i serveix també ciutats com Florència o Ancona, desproveïdes d'un aeroport de gran importància.

Gastronomia

Hi ha molts restaurants especialitzats en dieta mediterrània i, sobretot, en l'elaboració del plat típic de la ciutat, els tortellini. És típic, també, acompanyar la pasta amb un bon vi Sangiovese.

La salsa bolonyesa (ragù alla bolognese) s'ha fet famosa arreu del món, encara que en una versió força simplificada de la recepta original.

La lasanya (en italià lasagne) és originària de Bolonya.

Turisme

Les dues Torres

Les Dues Torres (Due Torri) és el lloc més famós de Bolonya. La més alta és coneguda com la dels Asinelli, mentre que la més petita és la dels Garisenda. En un dia clar, es pot veure fins a Verona des de la torre més alta, i les vistes mereixen l'esforç de pujar els prop de 98 metres i 498 graons. (Més informació sobre preus i horaris de visita.)

La pinacoteca (amb obres artístiques de l'escola de Bolonya, des del Renaixement fins a la Contrareforma), les esglésies de Sant Esteve, Sant Domènec i Sant Jaume Major, el Teatro Comunale, Sant Petroni, la Piazza Maggiore, el Reial Col·legi d'Espanya, les tombes dels glosadors, l'Archiginnasio, i una infinitat d'esglésies repartides per tota la ciutat, són les visites més importants a fer a Bolonya.

Esports

La ciutat és la seu de dos dels millors equips italians de basquetbol, el Virtus Bologna, i el Fortitudo Bologna, que tenen una forta rivalitat, i tenen respectivament 15 i 2 lligues italianes.

En el futbol, trobem el Bologna Football Club 1909, creat el 1909 i titular de 7 scudettos i 2 copes d'Itàlia. Actualment es troba a la sèrie A.

Personatges

• 
  Ludovico Caracci (1555-1619), pintor i gravador, cosí dels germans Carraci.


• 
  Agostino Carracci (1557-1602), pintor i gravador, fundador de l'Accademia degli Incamminati.


• 
  Annibale Carracci (1560-1609), pintor i gravador del barroc italià, germà d'Agostino Carraci.


• 
  Luigi Palmerini (1768-1842), compositor d'estil clàssic.


• 
  Carlotta Ferrari (1837-1907), poeta i compositora de música.


• 
  Giuseppe Busi (1808-1871), compositor de música i musicògraf.


• 
  Alejandro Busi (1833-1895), fill d'en Giuseppe i també compositor de música.


• 
  Guglielmo Marconi (1874-1937), enginyer elèctric, inventor conegut pel desenvolupament del sistema telegràfic sense fils.


• 
  Pier Paolo Pasolini (1922-1975), escriptor, poeta i director de cinema.


• 
  Christian Vieri (1973), futbolista.


• 
  Federico Parisini (1825-1891), compositor i musicògraf.


• 
  Giovanni Liverati (1772-1829), compositor.


• 
  Giovanni Guidetti (1532-1592), compositor.


• 
  Bruno Mugellini (1871-1912) morí en aquesta ciutat, pianista, compositor i musicòleg.


• 
  Stefano Golinelli (1818-1891) fou un compositor i pianista.


• 
  Giovanni Spataro (1458-1541) fou un musicòleg, mestre de capella i compositor.


• 
  Elisabetta Manfredini (1790-1824), soprano.


• 
  Pietro Morandi (1739-1815), mestre de capella i compositor.


• 
  Carolina Rosati (1826-1905), ballarina clàssica.


• 
  Francesco Piermarini (segle XVIII-1845) compositor i cantant d'òpera.


• 
  Félix Bambini (1742-1800) compositor.


• 
  Pirro Albergati (1663-1735) fou un compositor.


• 
  Matteo Babbini (1754-1816), fou un tenor líric


• 
  Camillo Cortellini (1561-1630). fou un compositor del Barroc primerenc.


• 
  Sebastian Cherici (1644-[...?]). fou un compositor del Barroc.


• 
  Anibal Melone (primera meitat del segle XVI), compositor i teòric musical.


• 
  Francesco Pasio (1554), jesuïta, missioner al Japó i a la Xina-

Referències

Vegeu també

• Torres de Bolonya


• Arquitectura longobarda

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  La pàgina web oficial de Bolonya.


• 
  Fotografies de Bolonya.^{[Enllaç no actiu]}
  


• 
  Mapa turístic de Bolonya.^{[Enllaç no actiu]}
  


• Història i memòria de Bolonya