(es) Jacinto Pascasio Higueras Fuentes 22 febrer 1877 Santisteban del Puerto
Mort
20 novembre 1954 (77 anys) Madrid
Activitat
Ocupació
Escultor i Imagery
Professors
Agustí Querol i Subirats i Mariano Benlliure Gil
Obra
Obres destacables
Estatua de Manuel del Palacio, Madrid Q6023161
Família
Fills
Jacinto Higueras Cátedra
El Monument a las Batallas, de Jacinto Higueras (1912).
Jacinto Higueras Fuentes, (Santisteban del Puerto, Jaén; 22 de febrer de 1877- Madrid; 20 de novembre de 1954), fou un escultor espanyol.
Marxà a Madrid l'any 1894, on es forma als tallers, primer de l'escultor Agustí Querol i més tard amb Mariano Benlliure. Regressa a la seva població, on el 1909 rep el seu primer encàrrec important, el monument a Las Batallas de Jaén, que es inaugura l'any 1912. A partir de llavors, té multitud d'encàrrecs, que després de la guerra civil espanyola, són principalment d'obres religioses per a cofradies i imatges per a esglésies.
Participa en les Exposicions Nacionals, obtenint la segona medalla el 1910 i la primera l'any 1920. Va ser nomenat acadèmic l'any 1942 de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Després de la seva defunció i per donació de la seva família, es va constituir el Museu Jacinto Figueres a Santisteban del Puerto, on se celebra bienalment un concurs internacional d'escultura.
Contingut
1Obres
2Premis i distincions
3Enllaços externs
4Bibliografia
5Referències
Obres
Monumento a Las Batallas de Jaén. 1909/1912
La Gitanita. 1916
San Juan de Dios. Museo Provincial de Jaén
Bética. Museo Jacinto Higueras. Santisteban del Puerto (Jaén). 1920
Monumento al General Saro. Úbeda (Jaén)
Cristo de la Buena Muerte. Catedral de Jaén. 1927
Virgen del Collado. Santisteban del Puerto. 1940
Jesús Nazareno.Cofradía de Jesús Nazareno de Úbeda (Jaén). 1940
Inmaculada Concepción. Iglesia de Guarromán (Jaén)
Premis i distincions
1942. Premi extraordinari de la Diputació Provincial de Girona, Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona. Obra El manijero andaluz.[1]
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacinto Higueras
Museu Jacinto Higueras
Bibliografia
Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0
Referències
↑ «Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, 1942». ABC, 19-07-1942, p. 17.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
