Austràsia






Mapa d’Austràsia


Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.[1]


Clodoveu I el Gran, rei dels francs, disposà quan morí (511) que el regne fos dividit entre els seus fills. A Clotari I el Vell li donà Nèustria, a Teodoric I li tocà Austràsia, a Clodomir li correspongué Orleans i Khildebert I heretà París. Des de la divisió del regne franc fins que Pipí el Breu reunificà França a mitjans del segle VIII iniciant així la Dinastia Carolíngia, Austràsia fou durant la major part del temps un regne independent amb la seva capital situada a Metz.


Austràsia abastava territoris de l'est de l'actual França, oest d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos. De forma aproximada comprenia les terres situades a les conques dels rius Rin, Mosa i Mosel·la. A més de Metz incloïa localitats com ara Reims (que fou la capital durant el regnat d'alguns reis d'Austràsia), Colònia o Trèveris. La seva influència es prolongava cap a l'est arribant a Turíngia i Baviera.


Des de la fundació del regne l'any 511, Austràsia estigué constantment en disputa amb la seva veïna Nèustria. Aquestes disputes arribaren al seu clímax amb les guerres que enfrontaren a la reina Brunegilda d'Austràsia i la reina Fredegunda de Nèustria. El 613, una rebel·lió de la noblesa contra Brunegilda deposà a la reina i l'entregà, juntament amb el regne, al rei Clotari II de Nèustria, que reunificà ambdós regnes i creà un Regne Franc unit amb capital a París.


Amb la debilitació de la influència reial a Austràsia, el càrrec de Majordom de palau es convertí en el lloc de poder més important del regne i es tornà hereditari dins de la dinastia Carolíngia. D'ençà que els carolingis derrocaren l'últim rei merovingi (751), Austràsia no tornà a formar un regne independent. Sota el govern dels successors de Carlemany la part oriental de l'Imperi (la futura Alemanya), rebé el nom d'Austràsia. Quan Pipí el Breu es proclamà rei establí la dinastia carolíngia, desapareixent també el càrrec de majordom de palau.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austràsia Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.137, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.















-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more