Constància en el servei i noble conducta d'oficials generals, oficials i suboficials.
Epònim
Hermenegild
Conté
Q34206334 , Q34206869 , Q34207415 i Q34207830
Data
28 de novembre de 1814
País
Espanya
Inici
1814
← Creu a la Constància en el Servei[1]
Menció Honorífica Militar[2] →
Web oficial
Lloc web
El Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild és una distinció militar espanyola (i un orde de cavalleria) creada pel rei Ferran VII en finir la Guerra del Francès el 1814. Fou creada per atorgar la màxima condecoració a aquells militars, els quals no obstant les dificultats i ignorant el rigor de la batalla servissin a l'exèrcit. Per tal d'enaltir aquesta condecoració i ennoblir-la davant d'altres més antigues decidiren incloure el títol de sant Hermenegild, qui fou rei de Sevilla i màrtir. El 1815 s'establia el primer reglament de la condecoració;es feren posteriors renovacions els anys 1860, 1879, 1951, 1994,l'última modificació important data de 2003; ara bé algunes altres modificacions s'han dut a terme d'aleshores ençà.Té per objecte:[3]
Contingut
1Categories
2Vegeu també
3Notes
4Enllaços externs
Categories
«
... recompensar i guardonar a aquells militars de carrera, oficials i sotsoficials de l'exèrcit, l'armada i la marina, així com aquells membres dels cossos comuns a les tres branques de l'exèrcit i a la Guàrdia Civil (en aquest cas creu a la Constància en el servei) per la seva constància en el servei i la seva conducta lloable en el decurs del seu servei
»
Categories
Gran Creu
Placa
Comandant
Creu
Vegeu també
Condecoracions d'Espanya
Notes
↑Ordre del Ministeri de Defensa /3594/2003, de 10 de desembre, per la qual s'aproven les normes per a la tramitació i concessió ordinària de les Creus del Mèrit Militar, Naval i Aeronàutic, amb distintiu blanc, i dels esments honorífics, la delegació de competències en aquesta matèria, i l'ús de les condecoracions representatives de les recompenses. BOE (23/12/2003). Consultado el 25 de diciembre de 2012.
↑Reial Decret 1040/2003, d'1 d'agost, que estableix el Reglament de Recompenses Militars. BOE (05/09/2003). Consultat el 25 de desembre de 2012.
↑REIAL DECRET 1189/2000, de 23 de juny, pel qual que s'aprova el Reglament de la Reial y Militar Orde de Sant Hermenegild. (castellà)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild
Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild - Lloc web oficial (castellà)
REIAL DECRET 1385/2011, de 14 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament de la Creu a la Constància en el Servei, aprovat pel Reial decret 682/2002, de 12 de juliol.
Condecoracions d'Espanya
Ordes militars
Creu Llorejada de Sant Ferran • Medalla Militar • Medalla de l'Exèrcit, Naval i Aèria • Creus del Mèrit Militar • Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild
Ordes civils
Orde de Carles III • Orde d'Isabel la Catòlica • Orde del Toisó d'Or • Dames Nobles de Maria Lluïsa • Orde del Mèrit Civil • Orde de Cisneros
Ordes extintes
Militar d'Espanya • Orde Civil de la Beneficència • Orde Civil de Maria Victòria • Orde d'Alfons XII • Orde de la República Espanyola • Civil d'Àfrica • Orde Imperial del Jou i les Fletxes • Placa Laureada de Madrid • Medalla de Patiments per la Pàtria
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...