Dakota del Sud
 Dakota del Sud | |||||
|---|---|---|---|---|---|
State of South Dakota (en) | |||||
| |||||
| Lema | «Under God the people rule» (1885) | ||||
| Símbol oficial | Faisà vulgar | ||||
| Sobrenom | The Mount Rushmore State, The Sunshine State i The 605 | ||||
| Anomenat en referència a | Nació Dakota | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Capital | Pierre | ||||
| Conté la localitat | Aurora County  Beadle County Bennett County Bon Homme County Brookings County Brown County Brule County Buffalo County Butte County Campbell County Charles Mix County Clark County Clay County Codington County Corson County Custer County Davison County Day County Deuel County Dewey County Douglas County Edmunds County Fall River County Faulk County Grant County Gregory County Haakon County Hamlin County Hand County Hanson County Harding County Hughes County Hutchinson County Hyde County Jackson County Jerauld County Jones County Kingsbury County Lake County Lawrence County Lincoln County Lyman County McCook County McPherson County Marshall County Meade County Mellette County Miner County Minnehaha County Moody County Oglala Lakota County Comtat de Pennington Perkins County Potter County Roberts County Sanborn County Spink County Stanley County Sully County Todd County Tripp County Turner County Union County Walworth County Yankton County Ziebach County | ||||
| Població | |||||
| Total | 858.469 (2015) | ||||
| • Densitat | 4,3 hab/km² | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Estats Units contigus | ||||
| Superfície | 199.729 km² | ||||
| • Aigua | 1,69 % | ||||
| Banyat per | Lake Traverse , Big Stone Lake , Big Sioux River , Missouri, Bois de Sioux River , Little Minnesota River i Lake Oahe | ||||
| Altitud | 670 m | ||||
| Punt més alt | Black Elk Peak (2.208 m) | ||||
| Punt més baix | Big Stone Lake | ||||
| Limita amb | Dakota del Nord Montana Minnesota Iowa Nebraska Wyoming | ||||
| Història | |||||
| Anterior | Territori de Dakota | ||||
| Creació | 2 novembre 1889 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Government of South Dakota | ||||
| Òrgan legislatiu | South Dakota Legislature | ||||
| • Governor of South Dakota | Dennis Daugaard | ||||
| Màxima autoritat judicial | South Dakota Supreme Court | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Zona horària | UTC−06:00 Hora Estàndard Central Zona Horària de la Muntanya (a Corson County , Dewey County , Stanley County )Amèrica/Chicago | ||||
| ISO 3166-2 | US-SD | ||||
| Codi GNIS | 1785534 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
Dakota del Sud (South Dakota) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a les planes altes del Mig Oest. El seu nom prové d'una tribu dels indis Lakota (Sioux).
Dakota del Sud, juntament amb Dakota del Nord, va ser admesa a la unió el 2 de novembre de 1889. La capital és Pierre i la ciutat més poblada és Sioux Falls.
Contingut
1 Població
2 Geografia
3 Clima
3.1 Ecologia
4 Història
5 Economia
6 Vegeu també
7 Referències
Població
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 69.052 amerindis nord-americans (9%). Per tribus, les principals són els sioux (55.644), chippewa (796) i cherokees (505).
Geografia
Característiques geogràfiques de Dakota del Sud
Dakota del Sud limita amb els estats de Dakota del Nord, Minnesota, Iowa, Nebraska, Wyoming, i Montana. El riu Missouri el divideix en dues regions geogràfiques i culturals diferenciades ("East River" i "West River"). La regió de l'est és on hi ha més població i la de sòl més fèrtil. A l'oest i els "ranch" d'agricultura i ramaderia més extensiva. Els Black Hills, que són uns turons coberts de pinedes es troben al sud-oest de l'estat, zona sagrada pels sioux, també s'hi troba el Mount Rushmore, molt visitats pels turistes. Altres zones turístiques són els badlands del Badlands National Park, Wind Cave, Custer State Park, el Crazy Horse Memorial, i Deadwood.
Clima
Dakota del Sud presenta un clima continental temperat amb quatre estacions ben diferenciades i pluviometria que va de moderada a l'est a semiàrida a l'oest. La vegetació és predominantment de praderia. Els hiverns són secs i freds i els estius càlids i subhumits. A l'estiu les màximes sovint arriben als 32 °C però les mínimes arriben als 15 °C. De vegades s'arriba als 38 °C.[1] A l'hivern, el gener s'arriba a mitjanes de -12 °C a gran part de l'estat i la mínima rècord estatal va ser de -50 °C a McIntosh el 17 de febre de 1936.
La pluviometria del nord-est de l'estat és d'uns 381 mm, la del sud-est de 635 mm,[1] però una petita zona centrada a Lead a les Black Hills arriba a 762 mm.[2]
La part de l'est de Dakota delsud es considera que es troba dins el corredor dels tornados Tornado Alley,[3] amb uns 30 tornados cada any.[4] El temps sever amb tempestes de neu i glaç (blizzards i ice storms) ocorren sovint a l'hivern.
| Temperatures mitjanes mensuals màximes i mínimes a diverses ciutats de Dakota del Sud (en graus Fahrenheit i Celsius) | ||||||||||||
| Ciutat | Jan | Feb | Mar | Apr | May | Jun | Jul | Aug | Sep | Oct | Nov | Dec |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Aberdeen | 21/1 (−6/-17) | 28/9 (−2/-13) | 40/21 (4/-6) | 57/33 (14/1) | 70/46 (21/8) | 79/55 (26/13) | 85/60 (29/16) | 84/57 (29/14) | 73/46 (23/8) | 59/34 (15/1) | 39/20 (4/-7) | 26/6 (−3/-14) |
| Rapid City | 34/11 (1/-12) | 39/16 (4/-9) | 47/23 (8/-5) | 57/32 (13/0) | 67/43 (19/6) | 77/52 (25/11) | 86/58 (30/14) | 86/57 (30/14) | 75/46 (24/8) | 62/35 (17/2) | 45/22 (7/-6) | 36/13 (2/-11) |
| Sioux Falls | 25/3 (−4/-16) | 32/10 (0/-12) | 44/21 (7/-6) | 59/32 (15/0) | 71/45 (22/7) | 81/54 (27/12) | 86/60 (30/16) | 83/58 (28/14) | 74/48 (23/9) | 61/35 (16/2) | 42/21 (6/-6) | 29/8 (−2/-13) |
[5] | ||||||||||||
Ecologia
Antílop americà a Wind Cave National Park
La majoria de Dakota, sense incloure les Black Hills, està dominat pel bioma de la praderia temperada.[6] Però també i hi ha arbres caducifolis com els pollancres Populus secció Aegiros, "cottonwoods", oms i salzes són comuns prop dels rius i llocs arreserats (shelter belt).[7]
Entré els mamífers hi ha el bisó americà, cérvols, coiots i gossos de les praderies.[8] L'ocell oficial estatal és el faisà comú introduït des de la Xina,[9] i ha àguiles calbes per tot l'estat i especialment prop del riu Missouri.[10] Hi ha diverses espècies de peixos de riu i de llac.[8] Al riu Missouri també hi ha el peix paddlefish americà.[11]
Les Black Hills són diferents de la resta de l'estat per tenir més altitud i més precipitacions que les zones planes.[12] Hi ha diverses espècies de pins com el Pi Ponderosa i el pi lodgepole i també avets.[13]
Història
Els primers habitants van ser caçadors-recol·lectors paleoamerindis i desapareixeren de la zona cap a l'any 5000 aC. Entre els anys 500 i 800 de la nostra era i visqueren els seminòmades anomenats Mound Builders. Al segle XIV hi va haver la Massacre Crow Creek.[14] Cap a 1500 els Arikara (o Ree) s'hi van assentar.[15] El contacte amb els europeus s'inicià el 1743, amb els germans exploradors La Vérendrye que reclamaren la regió per a França dins la Gean Louisiana. A principi del segle XIX els sioux en gran part subsituiren els Arikara com a grup dominant.
El 1803, els Estats Units compraren la Louisiana i exploraren la regió i des de 1817, primer com caçadors de pells, s'assentaren en la zona.[16] El 1874 es va descobrir or a les Black Hills durant una expedició militar portada a terme per George A. Custer[17][18] que entraren il·legalment a les terres reservades als Lakota.
El 29 de desembre de 1890 hi va haver la Massacre de Wounded Knee dins la reserva índia de Pine Ridge.
Economia
A la dècada de 1930 la regió patí els efectes de l'erosió (Dust Bowl) i entrà en recessió però amb l'entrada dels Estats Units a la Segona Geuerra Mundial (1941) l'economia es recuperà per la gran demanda de productes agrícoles i industrials. Després la construcció d'embassaments també potencià l'economia de Dakota del Sud. Actualment l'estat ha diversificat l'economia i ja no depèn només de l'agricultura. El turisme i té un gran pes. El Citibank es va traslladar de Nova York a Sioux Falls activant el món de les finances a Dakota del Sud.
Vegeu també
- Bandera de Dakota del Nord
- Llista de peixos de Dakota del Sud
- Segell de Dakota del Nord
- Territori de Dakota
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dakota del Sud |
↑ 1,01,1 «Climate of South Dakota» (PDF). National Climatic Data Center. [Consulta: 26 novembre 2008].
↑ «Precipitation Normals (1971–2000)». South Dakota State University. [Consulta: 26 novembre 2008].
↑ «Tornado Climatology». National Severe Storms Laboratory. [Consulta: 7 febrer 2009].
↑ «Annual Average Number of Tornadoes, 1953–2004». National Climatic Data Center. [Consulta: 25 juny 2009].
↑ South Dakota Weather|South Dakota Weather For Travellers and Residents
↑ «A Short Introduction to Terrestrial Biomes». www.nearctica.com. [Consulta: 22 setembre 2007].
↑ «South Dakota Flora». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
↑ 8,08,1 «South Dakota Fauna». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
↑ «Ring-Necked Pheasant». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
↑ Hetland, Cara. South Dakota bald eagles make a comeback Publicradio.org Minnesota Public Radio. February 8, 2007. (accessed September 22, 2007).
↑ «Paddlefish». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
↑ South Dakota's Forest Resources. Piva, R.; Haugan, D.; Josten, G.; Brand, G. (U.S. Department of Interior. Forest Service Resource Bulletin. 2007)
↑ Thompson (ed.), p. 31.
↑ Deloria and Neal (eds.), p. 161.
↑ Schell, pp. 16–18.
↑ «Chronology of South Dakota History». South Dakota Historical Society. [Consulta: 3 setembre 2007].
↑ Schell, p. 129.
↑ Schell, pp. 140–144.
Organització territorial dels Estats Units  | |
|---|---|
| Estats |  Alabama ·  Alaska ·  Arizona ·  Arkansas ·  Califòrnia ·  Carolina del Nord ·  Carolina del Sud ·  Colorado ·  Connecticut ·  Dakota del Nord ·  Dakota del Sud ·  Delaware ·  Florida ·  Geòrgia ·  Hawaii ·  Idaho ·  Illinois ·  Indiana ·  Iowa ·  Kansas ·  Kentucky ·  Louisiana ·  Maine ·  Massachusetts ·  Maryland ·  Michigan ·  Minnesota ·  Mississipí ·  Missouri ·  Montana ·  Nebraska ·  Nevada ·  Nou Mèxic ·  Nou Hampshire ·  Nova Jersey ·  Nova York ·  Ohio ·  Oklahoma ·  Oregon ·  Pennsilvània ·  Rhode Island ·  Tennessee ·  Texas ·  Utah ·  Vermont ·  Virgínia ·  Virgínia de l'Oest ·  Washington ·  Wisconsin ·  Wyoming |
| Districte federal |  Districte de Colúmbia |
| Àrees insulars |  Atol Palmyra ·  Atol Johnston ·  Guam · Illa Baker · Illa Howland · Illa Jarvis ·  Illes Mariannes Septentrionals ·  Atol Midway ·  Illa Navassa ·  Illes Verges Nord-americanes ·  Illes Wake ·  Puerto Rico ·  Samoa Nord-americana |
| Reserves índies |  Reserves índies · Tribus reconegudes |
Coord.: 44° 30′ N, 100° 00′ O / 44.5°N,100°O / 44.5; -100
