Principat d'Antioquia








































Principatus Antiochenus
Principat d'Antioquia






← Rectangular green flag.svg
1098 – 1268
Mameluke Flag.svg →











Escut de Principat d'Antioquia


Escut



Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
Capital
Antioquia de l'Orontes
Altres idiomes
Francès, italià, grec, àrab
Religió
Església catòlica, església ortodoxa grega, Església Ortodoxa Siríaca, islam, judaisme
Període històric
Primera Croada
1098
Conquesta del principat per Bàybars I
1268

Política
Forma de govern
Monarquia
Modifica les dades a Wikidata

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.




Contingut






  • 1 Antecedents


  • 2 Caiguda


  • 3 Llista de prínceps d'Antioquia


  • 4 Referències





Antecedents


Article principal: Primera Croada



L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds.


El 1095 el nou papa Urbà II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofred i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.


Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides a la batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Bohemond de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia.



Caiguda


El 1268 Bàybars I es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple i després va pujar en direcció nord cap al Principat i va posar setge a Antioquia. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir una bretxa a les muralles per on van aconseguir entrar els mamelucs en massa apoderant-se de la capital. Amb la caiguda de la gran ciutat, que s'havia mantingut més de 160 anys com a capital franca, Bohemond VI va veure el seu títol rebaixat al de comte.


Convertida Latakia en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del comtat de Trípoli, el 22 de març de 1287, les seves defenses es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el 20 d'abril, ja que no estava coberta per les treves amb els llatins.[1]



Llista de prínceps d'Antioquia




  • Bohemond I d'Antioquia 1098-1111


  • Tancred de Galilea, regent, 1100-1103; 1105-1112


  • Bohemond II d'Antioquia 1111-1130


  • Roger de Salern, regent, 1112-1119'


  • Balduí II de Jerusalem, regent, 1119-1126; 1130-1131


  • Constança d'Antioquia 1130-1163


  • Folc V d'Anjou, regent, 1131-1136


  • Ramon de Poitiers o d'Antioquia 1136-1149 (per matrimoni amb Constança)


  • Reinald de Chatillon 1153-1160 (per matrimoni amb Constança)


  • Bohemond III d'Antioquia 1163-1201


  • Ramon d'Antioquia (Ramon IV de Trípoli) 1193-1194 (regent)


  • Bohemond IV d'Antioquia 1201-1216


  • Ramon Rupen d'Antioquia 1216-1219


  • Bohemond IV d'Antioquia (restaurat) 1219-1233


  • Bohemond V d'Antioquia 1233-1252


  • Bohemond VI d'Antioquia 1252-1268



Prínceps titulars d'Antioquia 1268-1457





  • Bohemond VI d'Antioquia 1268-1275


  • Bohemond VII d'Antioquia 1275-1287


  • Lucia d'Antioquia i Trípoli 1287-vers 1299


  • Felip de Toucy vers 1299-1300, després d'aquest el títol (nominal) passà als Reis de Xipre i Jerusalem



Referències





  1. ↑ David Nicolle i Graham Turner, Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States, p.15-16 (anglès)



Coord.: 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.200°N,36.150°E / 36.200; 36.150





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat d'Antioquia Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more