Ngtjyty

Varlam Xalàmov

Biografia
Naixement	5 juny 1907 (Julià) Vólogda
Mort	17 gener 1982 (74 anys) Moscou
Lloc d'enterrament	cementiri de Kuntsevo
Educació	Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Ocupació	Escriptor, poeta i periodista
Gènere artístic	Poesia
Obra
Obres destacables	The Kolyma Tales (1973)
Família
Pare	Q4519640
Signatura
Lloc web	Lloc web oficial

Varlam Tíkhonovitx Xalàmov (en en rus: Варлам Тихонович Шаламов) (Vólogda, 1907 - Moscou, 17 de gener de 1982) fou un periodista, poeta i assagista rus.^[1]

Trajectòria vital

Vegeu també: Kolimà

El pare de Xalàmov era un sacerdot ortodox, la qual cosa li hauria d'ocasionar no poques dificultats després de la Revolució de 1917 : Varlam Xalàmov no va poder continuar els seus estudis universitaris a Vólogda, i hagué de marxar a Moscou, on en 1923 reeixí a passar les proves d'entrada a la Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou (MГУ). Per poder-se pagar els seus estudis a la universitat, Xalàmov treballà en una adoberia.

Xalàmov entra en un moviment trotskista i discuteix el poder de Ióssif Stalin; en particular, es dedica a difondre, de manera clandestina, les Cartes al Congrés del Partit, que hom anomenarà més endavant el Testament de Lenin. Aquestes cartes de Lenin al Congrés són un toc d'atenció, entre altres coses, contra una eventual successió de Stalin al capdavant del Partit comunista. És arrestat el 19 de febrer de 1929 i és enviat per un període de tres anys a un camp de treball a Víxera, a l'Ural central.

Xalàmov torna a Moscou en 1932 i hi treballa com a periodista i assagista^[2]

La gran purga de 1937 el farà retornar als camps : l'1 de gener de 1937, Xalàmov és arrestat per «activitat trotskista contrarevolucionària», condemnat a 5 anys i enviat en la Kolimà, regió de l'Extrem Orient de l'URSS, damunt del cercle polar àrtic, coneguda amb el nom de «país de la mort blanca». Moltes vegades Xalàmov desitja la mort, mal nodrit, embrutit per treball a les mines d'or, congelat pel clima polar, estomacat pels presoners de dret comú. Tanmateix sobreviu. En 1943, sempre presoner, ha de complir una nova condemna, de 10 anys aquesta vegada, però sempre a Kolimà, per «agitació antisoviètica», per haver considerat Ivan Bunin com un clàssic de la literatura russa.

El 1946, la sort somriurà dues vegades a Xalàmov: en el llindar de la mort, ja no pot treballar i és enviat a l'hospital en lloc de ser executat. De més, el presoner-metge Pantiuhov pren enormes riscs per fer-lo designar ajudant-metge. Xalàmov rep un salari (molt mins, però que li permetrà comprar llibres) i sobretot millora les seves condicions d'existència : una major autonomia, una verdadera ració d'aliments i sobretot no treballa més en una mina, sinó en un hospital escalfat. Després d'una formació ràpida, administra l'acollida dels malalts de l'hospital.

Varlam Xalàmov és alliberat en 1951, però s'ha de quedar a Magadan, la gran ciutat de la regió fins al novembre de 1953.

La mort de Stalin el març de 1953 canvia la sort per als presoners dels camps (Zek o ZK que és l'abreviatura de заключённый, zakliutxenni, mot que significa "detingut", "pres") : els morts són rehabilitats, els que encara són vius són posats en llibertat. Xalàmov no pot tornar a Moscou abans de la seva rehabilitació en 1956, i mentrestant treballa en una explotació de torba a Kalinin a 100 quilòmetres al nord-oest de la capital.

A Moscou, Xalàmov publica assajos i poesia en revistes literàries, tot dedicant-se a la seva obra major : els Relats de Kolimà on conta la seva experiència als camps. Els esbossos són enviats als països occidentals de contraban i també són publicats a l'URSS per samizdat. Els Relats apareixen per primera vegada en 1966 i la primera edició en llengua russa (tanmateix a l'estranger) apareix en 1978. En 1972, Xalàmov ha de renegar dels seus Relats, molt probablement forçat per les pressions de l'Estat. El llibre apareix a l'URSS en 1987.

La mort de Xalàmov és una metàfora de la seva vida: pobre, afeblit, malalt, es consumeix en un hospital psiquiàtric moscovita en 1982 i és enterrat al Cementiri de Kuntsevo de Moscou.

Obres de Xalàmov

El 2013 aparegué la primera traducció en català d'aquest autor, a càrrec de Xènia Dyakonova i José Mateo, sobre la seva obra més coneguda: Relats de Kolimà:

• 
  Relats de Kolimà. volum I, editorial Días Contados, Barcelona 2013 ISBN 978-84-940039-4-3
  


• 
  Relats de Kolimà. volum II La riba esquerra i volum III El mestre de la pala, editorial Días Contados, Barcelona 2018 ISBN 978-84-945664-7-9
  

Ja anteriorment, la barcelonina Editorial Minúscula publicà en castellà aquesta mateixa obra:

• 
  Relatos de Kolimá. Volumen I, 2007 ISBN 978-84-95587-34-3
  


• 
  Relatos de Kolimá. Volumen. La orilla izquierda, 2009 ISBN 978-84-95587-47-3
  


• 
  Relatos de Kolimá. Volumen III. El artista de la pala, 2010 ISBN 978-84-95587-65-7
  

Adaptació teatral

L'obra de Xalàmov va ser adaptada al teatre Confluences a París per primera vegada el 2005 per Ariel Cypel sota el títol C'est ainsi que nous vivions, quelques récits de la Kolyma, amb Charlie Bauer i Marie Alexandre Ferrier.

Bibliografia

• 
  Etkind, Efim; Georges Nivat lya Serman i Vittorio Strada. «t. 6 : Le XXe siècle. Gels et dégels». A: Histoire de la littérature russe. Fayard, 1990. ISBN 9782213019505. 
  

• Hanne Aga, L'Écriture du trauma dans les Récits de la Kolyma de Varlam Chalamov, L'Harmattan, 1999.

• 
  Georges Nivat, apunts sobre la seva vida a Universalia 1983; pp.548-549.

• 
  Claude Esteban, Ce qui retourne au silence, Farrago/Leo Scheer, 2004.

Notes i referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varlam Xalàmov

• 
  Varlam Xalàmov - Lloc web oficial (anglès) (rus)
  


• 
  Nota biogràfica (francès)
  


• 
  Varlam Chalamov : What I've seen and learned at Kolyma camps, 1961 (anglès)
  


• 
  Interessant ressenya biogràfica (castellà)