Organització territorial de l'Uruguai

Multi tool use
L'Uruguai és una república unitària, amb un govern central a la seva capital, Montevideo, i dividida en 19 departaments (departamentos), cadascun dels quals té un intendent municipal que governa per un període de 5 anys, des de la seva elecció en un sufragi universal directe. Els edils de l'Assemblea Departamental (Junta Departamental) representen la cambra legislativa.
La superfície terrestre del país és de 175.016 km², a més de 1.199 km² de llacs naturals i artificials del riu Negro, 105 km² de diverses illes al riu Uruguai, 16.799 km² d'aigües jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Merín), i la sobirania sobre les aigües marítimes del Riu de la Plata i l'oceà Atlàntic que donen, com a resultat, 318.413 km² de superfície total.
Els primers departaments van ser fundats el 1816 i l'últim va tenir lloc el 1885, amb la divisió del departament de San José en dues parts que van donar origen als actuals departaments de San José i Flores.
Cronologia
1828: Uruguai s'independitza amb els següents nou departaments: Canelones, Cerro Largo, Colonia, Durazno, Maldonado, Montevideo, Paysandú, San José i Soriano.
1837: Es crea el departament de Minas, a partir dels departaments de Cerro Largo i Maldonado. També es constitueixen els departaments de Salto i Tacuarembó, a partir de Paysandú.
1856: Es crea el departament de Florida, a partir del departament de San José.
1880: Es creen els departaments de Río Negro i Rocha, a partir dels departaments de Paysandú i Maldonado, respectivament.
1884: Es creen els departaments de Treinta y Tres, Artigas i Rivera, a partir de Maldonado, Salto i Tacuarembó, respectivament.
1885: Es crea el departament de Flores, a partir del de San José.
1927: El llavors departament de Minas cànvia el seu nom pel de Lavalleja, en homenatge al cabdill i líder independentista Juan Antonio Lavalleja, cap dels trenta-tres orientals que van lluitar contra els brasilers i els portuguesos abans de la independència de l'Uruguai el 1825.
Divisió política

Subdivisió administrativa de l'Uruguai.
Departament
|
Capital
|
Artigas
|
Artigas
|
Canelones
|
Canelones
|
Cerro Largo
|
Melo
|
Colonia
|
Colonia del Sacramento
|
Durazno
|
Durazno
|
Flores
|
Trinidad
|
Florida
|
Florida
|
Lavalleja
|
Minas
|
Maldonado
|
Maldonado
|
Montevideo
|
Montevideo
|
Paysandú
|
Paysandú
|
Río Negro
|
Fray Bentos
|
Rivera
|
Rivera
|
Rocha
|
Rocha
|
Salto
|
Salto
|
San José
|
San José de Mayo
|
Soriano
|
Mercedes
|
Tacuarembó
|
Tacuarembó
|
Treinta y Tres
|
Treinta y Tres
|
|
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització territorial de l'Uruguai 
|
- Departaments de l'Uruguai per IDH
- Geografia de l'Uruguai
- Llista de departaments uruguaians per població
- Llista de departaments uruguaians per superfície
Departaments de l'Uruguai
|
 Artigas ·  Canelones ·  Cerro Largo ·  Colonia ·  Durazno ·  Flores ·  Florida ·  Lavalleja · Maldonado · Montevideo ·  Paysandú  Río Negro ·  Rivera ·  Rocha ·  Salto ·  San José ·  Soriano · Tacuarembó ·  Treinta y Tres
|
|
Kh,wIaETPx0,FrhI2C,ews42wC Z10dbiDKCy 7jv 7d F9gzo7rqn,RY WO7s6 2N
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...