La Vall de Cofrents-Aiora





























































Infotaula de geografia políticala Vall de Cofrents

Mapa del Valle de Ayora.svg


Localització







Localització de la Vall de Cofrents respecte del País Valencià.png

39° 06′ 33″ N, 1° 04′ 38″ O / 39.1093°N,1.0773388888889°O / 39.1093; -1.0773388888889



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Capital
Aiora
Municipi
7
Conté la localitat

Població
Total
10490 hab. (2005)
• Densitat
9,19 hab/km²
Idioma oficial
Castellà
Geografia
Superfície
1.141,2 km²
Limita amb

Modifica les dades a Wikidata

La Vall de Cofrents-Aiora, o simplement la Vall de Cofrents, és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. Històricament ha estat coneguda com la la Vall d'Aiora o la la Serrania d'Aiora.


Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella. Els municipis d'aquesta comarca són:





la Vall de Cofrents (2005)

























































Municipi
     Població
     Extensió
     Densitat

Aiora
 5.513
 446,60
 12,34

Cofrents
 951
 103,20
 9,22

Cortes de Pallars
 1.014
 233,00
 4,35

Teresa de Cofrents
 672
 110,80
 6,06

Xalans
 997
 94,80
 10,52

Xarafull
 871
 103,10
 8,45

Zarra
 472
 49,70
 9,54

Total
 10.490
 1.141,20
 9,19




Contingut






  • 1 Comarca històrica


  • 2 Història


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia





Comarca històrica


La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.



Història


Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[1] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació d'Oriola, igual que la meitat sud de l'actual província d'Alacant, que havia sigut conquistada originalment per Castella.



Vegeu també


  • Llista de monuments de la Vall de Cofrents


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Cofrents-Aiora Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)




Bibliografia


  • «la vall de Cofrents». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Coord.: 39° 6′ 33.42″ N, 1° 4′ 38.44″ O / 39.1092833°N,1.0773444°O / 39.1092833; -1.0773444









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more