Ngtjyty

Melbourne
Anomenat en referència a	William Lamb
Localització
37° 49′ 14″ S, 144° 57′ 41″ E / 37.820555555556°S,144.96138888889°E / -37.820555555556; 144.96138888889
Estat	Austràlia
Estat federat	Victòria
Capital de	Victòria (1901–)
Població
Total	4.529.500 (2015)
• Densitat	2.656,6 hab/km²
Geografia
Superfície	1.705 km²
Banyat per	Yarra River
Altitud	31 m ..:31 m ..:31 m
Història
Fundació	30 agost 1835
Organització política
• Alcalde	Robert Doyle
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+10:00
Prefix telefònic	0370, 0371, 0372, 0374, 0376, 0377, 0378, 0379, 0383, 0385, 0386, 0390, 0391, 0392, 0393, 0394, 0395, 0396, 0398 i 0399
Altres
Agermanament amb	Boston Milà Sant Petersburg Tessalònica Osaka Tientsin
Lloc web	Lloc web oficial

Mapa de l'àrea metropolitana de Melbourne

Melbourne és una ciutat d'Austràlia, la segona ciutat del país en població, després de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants en la seva àrea metropolitana. El centre històric, la City of Melbourne, té tan sols 69.670 habitants (segons dades del cens de 2001). La ciutat és la capital de l'estat de Victòria. Va ser capital d'Austràlia entre 1901 i 1927. El Royal Exhibition Building de Melbourne està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Melbourne està situada a la costa sud-est d'Austràlia, sent la capital d'estat situada més al sud de l'Austràlia continental, és a dir, sense comptar Hobart a l'illa de Tasmània. Està situada a la desembocadura del riu Yarra, al costat de la badia de Port Philip. La ciutat pren el seu nom de l'antic primer ministre britànic William Lamb, segon vescomte de Melbourne, el títol nobiliari del qual feia referència a la localitat anglesa de Melbourne al comtat de Derbyshire. El nom Melbourne és procedent en el seu origen del terme anglosaxó mylla burne, que significa «rierol del molí».

Història

L'estació del carrer Flinders a Melbourne.

Fundada el 1835 per colons procedents de la terra de Van Diemen (Tasmània), Melbourne va ser construïda en terres habitades pel poble kulin, els habitants aborígens originals de la zona. Al principi, Melbourne va ser capital del Districte de Port Phillip de Nova Gal·les del Sud i posteriorment va passar a ser la capital de la colònia de Victòria. El descobriment d'or a Victòria a finals dels anys 1850, que va provocar la febre de l'or de Victòria, va portar Melbourne a desenvolupar-se com un gran nucli portuari i de serveis, que més endavant es convertiria en el principal centre industrial d'Austràlia. Durant els anys 1880, Melbourne va ser la segona ciutat en població de l'Imperi Britànic després de Londres, i se l'anomenà Marvellous Melbourne («la meravellosa Melbourne»). D'aquella època daten els nombrosos edificis d'estil victorià que hi ha a la ciutat i que fan de Melbourne la segona ciutat del món, després de Londres, en nombre d'edificis victorians encara dempeus.

Melbourne va ser nomenada capital nacional de la Federació d'Austràlia l'1 de gener de 1901. El primer parlament federal va ser inaugurat el 9 de maig de 1901 en el Royal Exhibition Building. La ciutat va conservar la capitalitat i la seu del govern fins a l'any 1927, quan es va completar la nova capital de Canberra. Entre 1926 i 1928 Melbourne va tenir un alcalde d'origen català, l'Esteve Morell, conegut com a Sir Stephen Joseph Morell.^[1] La ciutat va continuar la seva expansió ininterrompuda durant la primera meitat del segle XX, en particular gràcies a l'arribada d'immigrants després de la Segona Guerra Mundial, atrets per les oportunitats laborals a Austràlia i per la bona fama de la ciutat, el prestigi internacional de la qual s'havia vist engrandit per la celebració dels Jocs Olímpics de 1956. Malgrat el trasllat de la capital a Canberra, Melbourne va continuar sent la capital econòmica i cultural d'Austràlia fins als anys 1970, quan va anar perdent protagonisme en benefici de Sydney.

En la dècada dels anys 1980, Melbourne va viure una etapa de declivi, en què es va produir un augment de la desocupació i un descens acusat de la població a causa de l'emigració cap als estats de Nova Gal·les del Sud i Queensland. En els anys 1990, el govern de l'estat de Victòria encapçalat pel primer ministre Jeff Kennett (liberal) va intentar invertir aquesta tendència mitjançant la construcció de nous edificis públics, tals com el Museu de Melbourne i el Centre d'Exhibicions i Convencions de Melbourne, així com d'un casino, el Crown Casino. Aquests esforços urbanístics van estar acompanyats d'una campanya de promoció de la ciutat, que ha continuat sota el govern de l'actual primer ministre de Victòria Steve Bracks (laborista).

Demografia

Vista nocturna del riu Yarra.

La població es va incrementar de manera espectacular durant la febre de l'or. El 1854, en un sol any, gairebé 125.000 persones van arribar des de nombrosos països del món. En les dècades següents continuaria aquest creixement de població que va convertir Melbourne en la ciutat més poblada d'Austràlia. Després del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, la necessitat d'una major mà d'obra va atreure nombrosos immigrants d'origen britànic, iugoslau, neerlandès, alemany i maltès. En les dècades dels anys 50 i 60, es va produir l'arribada de molts nous immigrants procedents d'Itàlia i Grècia, que es convertirien en els grups d'estrangers més nombrosos després dels britànics i irlandesos. En l'actualitat, Melbourne té una de les majors poblacions d'origen grec fora de Grècia al món. A partir de 1970, va començar l'arribada de refugiats de Cambodja i el Vietnam. En els últims anys ha augmentat notablement la població d'origen indi, filipí, malasi i, en els últims anys, nord-africà.

Organització administrativa

No existeix una entitat administrativa l'àmbit d'actuació de la qual inclogui la totalitat de l'àrea metropolitana de Melbourne. L'alcalde de Melbourne, en l'actualitat el Lord Major John So, i l'ajuntament de Melbourne tenen jurisdicció únicament sobre el centre històric, conegut com a City of Melbourne. La resta de l'àrea urbana es divideix en 30 municipalitats, les quals utilitzen la denominació de ciutats (cities), a excepció de cinc entitats administratives a la perifèria, que reben el nom de comtats (shires). Totes aquestes entitats de govern local compten amb les seves pròpies assemblees municipals i exerceixen les competències en matèria de serveis públics delegades pel govern de l'estat de Victòria. Les assemblees municipals estan representades en l'Associació d'Administracions Locals de Victòria (Local Government Association of Victòria).

La major part de les competències relacionades amb l'administració de la ciutat estan, tanmateix, a les mans del govern de l'estat de Victòria. Entre aquestes competències es troben el transport públic, el manteniment de les carreteres, el trànsit, la policia, l'educació no preescolar i la planificació de projectes d'infraestructura. L'escàs nivell de competències a disposició de les entitats municipals sembla deure's al fet que tres quartes parts de la població de l'estat de Victòria resideixen en l'àrea metropolitana de Melbourne, la qual cosa fa que hi hagi una certa coincidència en l'àmbit d'actuació dels poders estatals i municipals. Això ha fet que els òrgans administratius de l'estat de Victòria hagin estat sempre refractaris a cedir parcel·les de poder a les entitats municipals.

Economia i transports

Melbourne és un gran nucli comercial i industrial, que acull les seus centrals de moltes de les principals empreses australianes. A més, al voltant d'un terç de les multinacionals amb operacions a Austràlia tenen a Melbourne la seva oficina principal al país. A la ciutat es troba també la seu central del Consell Australià de Sindicats (Australian Council of Trade Unions), col·lectiu que representa el conjunt d'organitzacions sindicals del país. La ciutat compta també amb una gran activitat industrial i en ella es concentra gran part de la producció de la indústria australiana de l'automòbil, amb les fàbriques de Ford i Toyota, entre d'altres.

Melbourne ha desenvolupant ambiciosos projectes d'infraestructures per als Jocs de la Commonwealth de 2006 i per a la reunió de ministres de finances del G-20, que tindrà lloc també a la ciutat l'any 2006. Aquests projectes inclouen la millora del sistema de transport públic i la construcció de noves places hoteleres i edificis residencials, així com la remodelació de les instal·lacions esportives per als Jocs de la Commonwealth.

Melbourne compta amb una àmplia xarxa de transport públic. El tramvia de Melbourne té una de les xarxes de tramvia més extenses del món, prop de 300 rutes d'autobús i un sistema de trens amb més de quinze línies. Com en moltes altres ciutats del món, els diferents tipus de mitjans de transport estan integrats a un sistema unificat de tarifes i abonaments. Malgrat l'extensió de la xarxa, algunes zones perifèriques de la ciutat són de difícil accés en transport públic. El port de Melbourne és el major port d'Austràlia, mentre que l'aeroport de Melbourne és el segon amb més trànsit aeri del país, per darrere de l'aeroport de Sydney.

Cultura

La ciutat compta amb dues de les universitats més prestigioses d'Austràlia, la Universitat de Melbourne i la Universitat de Monash. A més, és un dels principals centres de la vida cultural australiana. El Centre de les Arts de Victòria (Victorian Arts Centre) acull habitualment representacions de teatre, òpera, música clàssica i contemporània i arts visuals. A escassos metres del Centre de les Arts de Victòria es troba el Centre d'Art Contemporani (Centre for Contemporary Art), museu allotjat en un edifici de construcció recent al costat del riu Yarra. Un altre dels principals museus de la ciutat és el Centre Ian Potter (Ian Potter Centre), museu dedicat a l'art australià que es troba a la plaça Federation Square, espai públic de disseny controvertit en el qual se celebren molts dels esdeveniments culturals i artístics de la ciutat. Durant molts anys el director holandès Willem van Otterloo dirigí l'Orquestra Simfònica d'aquesta ciutat.

Fills il·lustres

• 
  Sylvia Fisher (1910-1996), soprano.

Vegeu també

• Exposició Universal de Melbourne (1880)


• Royal Exhibition Building

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• 
  Web de l'ajuntament de Melbourne. (anglès)
  


• 
  Article sobre Melbourne de Manuel Leguineche a elmundoviajes.com. (castellà)
  


• 
  Informació turística de l'estat de Victòria. (anglès)