La Scala
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Façana neoclàssica del teatre | ||||
| Anomenat en referència a | Santa Maria alla Scala  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre d'òpera | |||
| Arquitecte | Giuseppe Piermarini | |||
| Data de creació o fundació | 3 agost 1778 | |||
| Data d'obertura oficial | 3 d'agost de 1778 | |||
| Ús | òpera, concert dance i concert | |||
| Cronologia | ||||
season premiere at La Scala | ||||
| Característica | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassical architecture in Milan | |||
| Nombre de pisos per sobre el terra | 7 | |||
| Llotja | 145 | |||
| Royal box [[File:Arbcom ru editing.svg | 1 | |||
| Proscenium theater box [[File:Arbcom ru editing.svg | 8 | |||
| Upper balcony [[File:Arbcom ru editing.svg | 2 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| País | Itàlia | |||
Milà | ||||
| Localització | Via Filodrammatici, núm. 2 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Activitat | Teatre d'òpera, ballet, concerts | |||
| Propietat de | Ajuntament de Milà | |||
| Gestor/operador | Fondazione Teatro alla Scala, Ente autonomico lirico Teatro alla Scala , Q54820307 , Q54820104 i Q47093191 | |||
| Capacitat | 2.013 | |||
| Lloc web oficial | teatroallascala.org | |||
 | ||||
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
La temporada del teatre sol iniciar-se el 7 de desembre, dia de Sant Ambrosi, sant patró de Milà. Totes les funcions han d'acabar abans de la mitjanit; les òperes més llargues han de començar més enjorn. Antonio Bernocchi va ser el màxim financer per a la reconstrucció del Teatre alla Scala, afectat pel bombardeig de la guerra, i va tornar a obrir "com era i on va ser" l'11 de maig de 1946.[1][2][3]
Contingut
1 Història
1.1 Restauració
2 Estrenes absolutes
3 Directors musicals
4 Enllaços externs
5 Referències
Història
La Scala al segle XIX
Interior del teatre
Teatre de La Scala de Milà el 2004
Ha estat ubicat en dos edificis. Un incendi va destruir-ne el primer, l'antic Teatro Ducale, el 25 de febrer de 1776, després d'una gala de carnestoltes. Els noranta propietaris de les llotges del teatre van demanar a l'arxiduc Ferran I d'Àustria la construcció d'un nou teatre i d'un altre de provisional durant les obres.
L'arquitecte neoclàssic Giuseppe Piermarini va fer-ne un disseny inicial que va ser rebutjat pel comte Firmian (un governador austríac). Un segon pla va ser acceptat per l'emperadriu Maria Teresa l'any 1776.
El nou teatre es va construir al lloc que ocupava abans l'església Santa Maria alla Scala, que va llegar el nom al teatre. L'església va ser desconsagrada i enderrocada, i en un període de dos anys Pietro Marliani, Pietro Nosetti i Antonio i Giuseppe Fe van completar la construcció del nou edifici. Va ser inaugurat el 3 d'agost de 1778, amb el nom de Nuovo Regio Ducal Teatro alla Scala, amb l'òpera L'Europa riconosciuta de Salieri.
Com altres teatres de l'època, la Scala va ser també un casino; els apostadors ocupaven el foyer.
L'estructura original va ser renovada el 1907, canviant al disseny actual. L'any 1943, durant la Segona Guerra mundial, els bombardejos van danyar seriosament el teatre. Va ser reconstruït i reestrenat l'11 de maig de 1946 amb un concert memorable, dirigit per Arturo Toscanini.
En la Scala s'han estrenat moltes òperes famoses, i va mantenir una relació molt especial amb el compositor Giuseppe Verdi. No obstant això, durant molts anys el compositor no hi va presentar cap de les seues obres, perquè Verdi va acusar l'orquestra de modificar la seua música.
Actualment l'edifici inclou un museu al qual s'accedix des del foyer, amb una extraordinària col·lecció de pintures, esbossos, estàtues, i altres documents relacionats amb l'òpera.
Restauració
El teatre va ser tancat entre el 19 de gener del 2002 i novembre del 2004 per a la seua restauració. En aquesta ocasió el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Mario Botta. Durant aquest període la companyia es va traslladar al Teatro degli Arcimboldi.
La restauració va ser-ne controvertida perquè els que vetlaven per la preservació del teatre temien que se'n perderen els detalls històrics. La decisió més discutida va ser l'enderrocament de tota l'àrea posterior a l'escenari per crear una zona de servei moderna i funcional, digna d'un dels més importants teatres del món, com es va argumentar.
En canvi, la filosofia que ha guiat la reestructuració del saló del teatre ha estat la de tornar a la Scala l'esplendor originària i eliminar totes les modificacions posteriors. S'han eliminat estores i pintures que ocultaven el marbre originari i, en la mesura en què ha estat possible, s'han recuperat les decoracions del segle XVIII d'alguns palchi d'importància històrica com la barcaccia del virrei d'un meravellós color blau celeste.
Es considera que la companyia va quedar satisfeta i impressionada amb la qualitat del so i les millores en l'estructura. En l'espai que s'ha agregat a la part posterior de l'escenari es podran guardar més escenografies. Les localitats van ser equipades amb monitors on es presenta el llibret en anglès, francès o italià.
Per a la reobertura del teatre es va escollir la mateixa òpera que es va utilitzar en l'obertura, L'Europa riconosciuta.
Estrenes absolutes
Algunes de les òperes significatives estrenades en aquest teatre han estat:
2007: Teneke de Fabio Vacchi
1988: Montag aus Licht de Karlheinz Stockhausen
1984: Samstag aus Licht de Karlheinz Stockhausen
1963: Pasaggio de Luciano Berio
1962: Atlàntida, de Manuel de Falla (versió escènica; estrenada en versió de concert al Liceu el 1961)
1957: Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc
1926: Turandot de Giacomo Puccini
1924: Nerone de Arrigo Boito
1924: La cena delle beffe d'Umberto Giordano
1904: Madama Butterfly de Giacomo Puccini
1896: Andrea Chénier d'Umberto Giordano
1895: Guglielmo Ratcliff de Pietro Mascagni
1893: Falstaff de Giuseppe Verdi
1892: La Wally de Alfredo Catalani
1889: Edgar de Giacomo Puccini
1887: Otello de Giuseppe Verdi
1885: Marion Delorme d'Amilcare Ponchielli
1876: La Gioconda d'Amilcare Ponchielli
1873: Fosca de Carlos Gomes
1870: Il Guarany de Carlos Gomes
1868: Mefistofele d'Arrigo Boito
1845: Giovanna d'Arco de Giuseppe Verdi
1843: I Lombardi alla prima crociata de Giuseppe Verdi
1842: Nabucco de Giuseppe Verdi
1840: Un giorno di regno de Giuseppe Verdi
1839: Oberto, Conte di San Bonifacio de Giuseppe Verdi
1835: Maria Stuarda de Gaetano Donizetti
1834: Gemma di Vergy de Gaetano Donizetti
1833: Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti
1831: Norma de Vincenzo Bellini
1830: Anna Bolena de Gaetano Donizetti
1829: La straniera de Vincenzo Bellini
1827: Il pirata de Vincenzo Bellini
1820: Margherita d'Anjou de Giacomo Meyerbeer
1814: Il turco in Italia de Gioacchino Rossini
1813: Aureliano in Palmira de Gioacchino Rossini
1812: La pietra del paragone de Gioacchino Rossini
1786: I due supposti, ossia, Lo sposo senza moglie de Domenico Cimarosa
1778: Europa riconosciuta d'Antonio Salieri
Directors musicals
1871-1889: Franco Faccio
1898-1908: Arturo Toscanini
1909-1914: Tullio Serafin
- La Scala es tancà de 1914 a 1917
1917-1918: Tullio Serafin
- La Scala es tancà de 1918 a 1920
1921-1929: Arturo Toscanini
1929-1953: Victor de Sabata
1953-1956: Carlo Maria Giulini
1956: Guido Cantelli (mort accidentalment abans de la presa de possessió)
- Lloc vacant entre 1956 i 1968
1968-1986: Claudio Abbado
1986-2005: Riccardo Muti
- des de 2006: Daniel Barenboim (com a director convidat principal)
Enllaços externs
Plana oficial (italià) (anglès).
Referències
↑ Il comune di Cerro Maggiore ai tempi della prima guerra mondiale: Avvenimenti, opere, personaggi dal 1914 al 1925, Vittorio Branca, 1968
↑ Antonio Bernocchi was the major financier of the reconstruction of the Teatro La Scala in Milan, although he will nominate his delegates Borletti and Baldan to represent him in the administration La Scala: vita di un teatro, Gianni Long, A. Mondadori, 1982, pag. 56
↑ Francesco Protonotari, Nuova antologia, Vol. 550-551, 1982, pag. 222
