Parc Nacional de Doñana




































































































Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Doñana

El Acebuche 03.jpg
Llacunes d'El Acebuche

Tipus
Parc natural d'Espanya i Lloc d'Importància Comunitària
Part de
Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Andalusia
Província província de Huelva
Localització
Andalusia
EspanyaEspanya







37° 01′ N, 6° 26′ O / 37.02°N,6.44°O / 37.02; -6.44

Característiques
Superfície
53.709 ha


Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus
Patrimoni natural  → Europa-Amèrica del Nord
Data
1994 (18a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x)
Identificador
685
Espai Ramsar
Data
4 maig 1982
Identificador
234

IUCN categoria II:Parc Nacional
Reserva de la Biosfera
Identificador
Fitxa
World Database on Protected Areas
Identificador
389012
Àrea protegida Natura 2000
Identificador
ES0000024
Història
Cronologia
Parc Nacional el 16 d'octubre de 1969


Activitat
Data d'inauguració
1969
Gestor
Ministeri de Medi Ambient d'Espanya


Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Doñana és un espai natural protegit espanyol situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha., entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aquàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adequat de les comarques limítrofes i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva econògica d'Europa.[1] El nom del parc deriva del de Doña Ana de Silva y Mendoza, muller del VII Duc de Medina-Sidonia. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994. L'any 2006 el parc rebé 376.287 visites.[2]




Contingut






  • 1 Desastre natural


  • 2 Referències


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Desastre natural


Article principal: Desastre natural d'Aznalcóllar

L'any 1998 una mina propera a aquest parc sofrí el vessament de la seva bassa de residus tòxics. Durant la matinada del 25 d’abril del 1998, la bassa que contenia els residus tòxics provinents de la mina d’Aznalcóllar es trencà i entre 4’5 i 8 hm3 de residus van anar a parar al riu Guadiamar, que quedava a escassos 100m. Aquesta mina era explotada per la gran quantitat de pirita que conté, principalment, i era propietat de l’empresa sueca Boliden.
Els residus abocats consistien en llots i aigües contaminades amb elevades concentracions de metalls pesants (zinc, coure, plom, etc.) i altres contaminants. Tant l’aigua com els llots presentaven un valor molt baix de pH que provocà que fauna i flora d’aquest riu morissin i zones properes també quedessin afectades. Donat que el riu Guadiamar flueix pel Parc Nacional, es van construir uns dics de contenció per tal d’evitar que tots aquests residus hi accedissin i també el contaminessin provocant danys majors. Aleshores, els residus van quedar desviats anant a parar al Guadalquivir.


Tot i que estava previst que l'activitat d'extracció de la mina d'Aznalcóllar es reprengués al llarg de l'any 2015,[3] el Govern aturà la reobertura d'aquesta mina a mitjan març de 2014 [4]



Referències





  1. ↑ Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente.. «Parque Nacional de Doñana», 2008. [Consulta: 2 maig 2010].


  2. ↑ Ministerio de Medio Ambiente. «Red de parques nacionales. Datos de visitantes a los Parques Nacionales (2001 - 2006).», 2008. [Consulta: 2 maig 2010].


  3. ↑ «La Junta da luz verde a la reapertura de la mina de Aznalcóllar» (en (castellà)). El Mundo, 19-12-2013.


  4. ↑ «El Gobierno paraliza la reapertura de la mina de Aznalcóllar» (en (castellà)). El País, 14-03-2013.




Bibliografia


  • Fernández Jurado, Jesús i Fernández Jurado, Eduardo. Article "El Rocío: del mito a la realidad", a Huelva y su provincia. Editorial Tartessos. Huelva (1987). ISBN 84-7663-004-2


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Doñana Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Discovering Doñana LTD (en línia)


  • Ministerio de Medio Ambiente. Parque Nacional de Doñana (en línia) (castellà)










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more