Boga
| Typha | |
|---|---|
 T. latifolia i T. angustifolia | |
| Dades | |
| Hàbitat | aiguamoll i Q30312340  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Typhaceae |
| Gènere | Typha L. |
| Espècies | |
| |
 | |
La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificada dins de la família de les tifàcies, i per tant monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. Latifolia).[1][2] Sol créixer a les marjals i zones humides.[3]
Poden arribar a dos metres d'alçada. Les tiges són cilíndriques i sense nusos (com el càlam). Les fulles són ensiformes i embeinadores per la base. Les flors formen una espiga molt densa i peluda, la part inferior de la qual és femenina mentre que la part superior és masculina. Amb aquest material es realitzen seients de cadires.[3] Per a treballar-les, cal tallar les brosses i deixar-les assecar, i per a la seua manipulació convenia que estigueren un poc humides perquè adquiriren un major grau de flexibilitat.[3]
Un ús tradicional de la boga és el seient de les cadires.
Les Typha són un gènere d'unes poques espècies de plantes herbàcies aquàtiques oriündes de l'hemisferi nord, i avui distribuïdes en bona part del món. Són freqüents en pantans i aiguamolls, formant denses colònies de vegades impenetrables. Les bogueres són moltes vegades un pas important en la dessecació de llacunes i pantans, en formar una capa de dens teixit orgànic sobre el qual es diposita la terra. També tenen un paper important en la capacitat d'autodespol·lució d'estanys i de cursos d'aigua.[4]
Hàbitat
La bova apareix als marges lacustres, pantans i aiguamolls, i és una de les primeres espècies a colonitzar-los. T. latifolia es troba en totes les regions temperades de l'hemisferi nord; T. angustifolia, també cosmopolita, suporta pitjor el fred i s'estén per això menys cap al nord. Les restants espècies tenen distribucions més limitades, i T. domingensis és nadiua del sud dels Estats Units i Centreamèrica, mentre que T. laxmannii, T. minima i T. shuttleworthii creixen al sud d'Europa i parts d'Àsia.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boga |
↑ «Boga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Boga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ 3,03,13,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 41.
↑ Nonhof, Cor. «Streefbeelden natte ruigten». Koninklijke Nederlande Natuurhistorische Vereniging.
Bibliografia
Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.
Viccionari
