Ngtjyty

Salou
bandera de Salou escut de Salou
La Torre Vella, element defensiu del 1530
Localització
41° 04′ 47″ N, 1° 07′ 54″ E / 41.07964°N,1.13163°E / 41.07964; 1.13163
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Entitats de població	1
Població
Total	26.775 (2018)
• Densitat	1.773,18 hab/km²
Gentilici	Salouenc, salouenca
Geografia
Superfície	15,1 km²
Altitud	5 m
Limita amb	Vila-seca Cambrils
Història i celebracions
Creació	30 octubre 1989
Organització política
• Alcalde	Pere Granados Carrillo
Economia
Pressupost	34.779.323,66 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal	43840
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	43905
Codi territorial IDESCAT	439057
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat entre els termes dels dos municipis veïns.^[1]

Història

Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat és "l'Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella.

Durant l'imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.^[2]

Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.

La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa,^[3] i atorgant-se el 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.

Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle XIX. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el governador almohade de l'illa.^[4]

Els saquejos pirates que atemorien la població es van interrompre fins a la segona meitat del segle XIV, ara des del nord d'Àfrica, i portaren que, el 1384 s'instal·lés durant un temps el frare Guillem de Sanmartí com a guaita marítim permanent, però pocs anys més tard es produí el saqueig de Barenys.^[5] L'any 1527, després de detectar-se la presència de Khair ed-Din Barba-rossa es va construir la torre de Barenys, i l'any 1530, Pere de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila, però no va dissuadir els pirates, que van atacar de nou el 1543, 1547, 1549, 1550, 1552, 1558, 1562, 1563, 1582, 1584 i 1587.^[5]

A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general filipista Juan de Garay, obliga els reusencs a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos.

L'any 1673, l'arquebisbat atorgà drets de ciutat al municipi de Vila-seca i inicià un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys.

La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. Va ser creat per l'Imperi Romà i va ser un dels ports més importants de la Hispània Citerior.^[1] L'any 1194 es documenta la carta de població de Salou, atorgada per Alfons I el Cast a favor de Ximeno d'Artusella. Fou un dels ports més importants de la Corona d'Aragó degut a les perfectes condicions naturals que tenia, però aquesta importància durà fins al segle XIX. Des d'aquest port va partir Jaume I per a conquerir Mallorca a l'any 1229. Actualment, el Port de Salou no és utilitzat pel comerç, sinó que s'ha convertit en un port totalment turístic. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. El 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.

Una de les locomotores i un vagó, preservats del Carrilet Reus-Salou

A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX es prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. El 1887 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.

Durant els anys vint es comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col·laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.

Monument a Jaume I, de Lluís Maria Saumells

A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.

Als anys 70, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca. El 1980 es van començar a recollir signatures, recolzades posteriorment per una sentència del Consell de l'Estat de febrer de 1983. El 1984 la Generalitat de Catalunya va denegar la petició de segregació, però el procés va culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que va concedir la independència administrativa de Salou.^[6]

El 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura als afores de la localitat, i el 2012 es va presentar el projecte Barcelona World per completar el complex d'oci temàtic i familiar, amb una inversió de 5.000 milions d'euros.^[7]

Llocs d'interès

La Torre Vella

És l'edifici històric més antic de Salou. Fou construïda l'any 1530 per l'arquebisbe Pere Cardona per protegir la població dels saquejos dels pirates. La torre conserva a la part exterior el seu aspecte original i manté l'escut heràldic del seu impulsor sobre la portalada que la uneix a una altra edificació del segle XVIII. El conjunt arquitectònic s'utilitza en l'actualitat com a sala d'exposicions i altres equipaments culturals per a la ciutat.^[8]

Font lluminosa

Aquesta font fou construïda l'any 1973 per l’enginyer Carles Buïgas, autor també de la font monumental de Montjuïc a Barcelona. Els seus jocs d’aigua i llum poden arribar fins a 210 combinacions, de manera que, per contemplar tot el programa complert, es precisaria de més de 5 hores. En funcionament normal, els canvis de forma i color sobrevenen cada 90 segons.^[9]

Vil·la romana de Barenys

Prop de la platja de Ponent hi ha les restes romanes de Barenys, datades entre finals del segle I a.C. i el segle II. El conjunt arqueològic conté un edifici de planta rectangular destinat a la producció de ceràmica (materials per a la construcció i àmfores per al transport i l'exportació del vi). També hi ha les restes d'una gran zona de columnes i un forn circular amb la seva part inferior molt ben conservada.^[10]

Platges

Platja de llevant

La platja de Llevant vista des del port

Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.

Platja de Llevant

Aquesta és la platja principal de Salou, ja que es troba al cor de la vila. Té una longitud d'uns 1200 metres i amb la sorra fina. Disposa de dutxes, WC i un gran passeig marítim (passeig Jaume I) enjardinat, amb instal·lacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i estació central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Buïgas, i afronta al sud amb el port esportiu.

Platja de Ponent

Aquesta és la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensió i formada per sorra fina. Afronta a l'Est amb el Port Esportiu i a l'Oest amb el terme de Cambrils.

Platja dels Capellans

Platja situada al centre de la zona turística, té 200 metres de longitud
amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Accés des del carrer Brussel·les, des de la carretera de la Costa o des del camí de Ronda procedent de la cala Llenguadets.

Platja Llarga

Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig marítim, enjardinat amb plantes mediterrànies i abundants flors, inaugurat el 2005. Accés mitjançant escales o per carretera amb trànsit restringit des del carrer Torremolinos o bé des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals freqüentada majoritàriament per públic d'origen anglès. Disposa de dutxes i WC.

Cala dels Llenguadets

És una cala tranquil·la que es troba una mica apartada del nucli urbà. Està situada entre la platja dels Capellans i la platja Llarga i té accés des del carrer de la Torrassa o bé pel camí de ronda des de les platges limítrofes.

Les cales del Cap de Salou

El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.

Serveis

Transports

Hi ha dos mitjans de transport públic que operen al municipi:

• L'empresa d'autocars Plana
  

• Els servei de trens: La línia R16 i RT2 de Rodalies de Catalunya / Les línies de mitjana i llarga distància de Renfe.

Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana

• Policia Local


• Guàrdia Civil


• Mossos d'Esquadra


• Centre Assistència Primària Salou


• Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges


• Jutjat de Pau

Equipaments esportius

• Pavelló Municipal d'Esports


• Estadi Municipal


• Piscina Municipal


• Zona esportiva de Platja

Oci i cultura

Els gegants de Salou, Ramon i Maria del Mar

• Centre d'Art Torre Vella


• Biblioteca Pública Municipal


• Masia Catalana


• Escola Municipal de Música


• Centre Cívic


• Oficina Local de Català
  


• Teatre Auditori de Salou - TAS


• Palau de Congressos


• Unitat d'Escolarització Compartida


• Escola Oficial d'Idiomes


• La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.


• 
  Museu de l'Esmalt Contemporani.^[11]
  

Educació

• CEIP Europa
  


• CEIP Santa Maria del Mar


• Escola Salou


• Escola Vora Mar


• Escola Elisabeth


• Institut Jaume I


• Institut Marta Mata


• Llars d'Infants: Llar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.


• Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove


• Escola de Comerç de Costa (centre vinculat URV)


• Escola Internacional del Camp

Festes

• Cós Blanc (Festa major d'hivern, primera setmana de febrer)


• Diada de Sant Jordi (23 d'abril)


• Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)


• Festa del Rei Jaume I, El Conqueridor (7 de setembre)


• 
  Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre)


• Festa de la Segregació (30 d'octubre)

Tradicions

"Calada de les Maalles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".

Demografia

Referències

Vegeu també

• Club de Futbol Sala Laguna


• Club Nàutic Salou


• Costa Daurada


• Port Aventura

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• Pàgina web de l'Ajuntament


• Patronat de Turisme de Salou


• Informació de la Generalitat de Catalunya


• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya


• Patrimoni històric i artístic de Salou