Georg Joachim Rheticus
 Portada del Canon Doctrinae Triangulorum (1551) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1514 Feldkirch |
| Mort | 4 desembre 1574 (60 anys) Košice |
| Educació | Universitat de Wittenberg |
| Es coneix per | Trigonometria |
| Activitat | |
| Director de tesi | Nicolaus Copèrnic |
| Camp de treball | Trigonometria |
| Ocupació | Matemàtic, astrònom, cartògraf, metge, professor d'universitat i astròleg |
| Ocupador | Universitat de Leipzig |
| Professors | Nicolaus Copèrnic |
| Alumnes | Valentin Otho |
| Influències | Philipp Melanchthon Nicolau Copèrnic |
| Obra | |
| Obres destacables | Opus Palatinum de triangulis  Narratio Prima (1540)Ephemeris or Almanack based on Coppernican principles (1550) |
| Estudiant doctoral | Sebastianus Theodoricus, Caspar Peucer i Moritz Valentin Steinmetz |
| Premis | |
Un cràter de la Lluna porta el seu nom. | |
 | |
Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del segle XVI.[1] La característica fonamental de l'obra de Rheticus és, precisament, l'entusiasme; entusiasme que no es troba normalment en els llibres acadèmics.[2] La seva obra principal és el Canon doctrinae triangulorum (1551) on s'expliquen per primera vegada les sis funcions trigonomètriques (sinus, cosinus, tangent, cotangent, secant i cosecant), tot i que la paraula trigonometria no apareixerà fins al final del segle. És interessant el retrat (novel·lístic) que fa Arthur Koestler del personatge:
Rheticus, com Giordano Bruno o Paracels, va ser un dels cavallers errants del Renaixement, l'entusiasme dels quals va ventar les espurnes fins a fer-les foc; portant les seves torxes d'un país a un altre, van actuar com incendiaris ben rebuts a la República de les Lletres... [Rheticus] va ser un enfant terrible, un boig inspirat, un condottiere de la ciència, un deixeble adorable i, afortunadament, tant homo com bisexual, a la moda de l'època. I dic «afortunadament», perquè els així afligits han demostrat sempre ser els més devots mestres i deixebles, des de Sòcrates fins als nostres dies, i la Història te amb ells un deute.[3]
Contingut
1 Orígens
2 Estada a Prússia
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Orígens
El seu pare, Georg Iserin, era el metge de Feldkirch (Vorarlberg) i també tenia algun càrrec municipal; el nom de naixement de Rheticus era, doncs, Georg Joachim Iserin. Però el seu pare va ser executat el 1528, quan Rheticus tenia només catorze anys, acusat de bruixeria. Aquesta mena de sentències portaven aparellada la prohibició de tornar a emprar el cognom del condemnat i Rheticus va adoptar el cognom de la seva mare italiana, Tomasina de Porris, però germanitzat: von Lauchen. El sobrenom de Rheticus, pel que se'l coneix normalment, el va adoptar anys més tard pel nom romà de la seva província: Rhaetia.[4]
Després de la mort del seu pare, va estudiar al Frauenmuensterschule de Zuric, sota el mestratge d'Oswald Myconius i on va conèixer Conrad Gessner i Paracels. El 1533 ingressava a la recentment creada (1502) Universitat de Wittenberg.
El 1536, just després de graduar-se i gràcies a la influència del seu protector Philipp Melanchthon, esdevé professor de matemàtiques elementals a la mateixa universitat, juntament amb el seu amic Erasmus Reinhold. Només hi romandrà tres anys: la seva inquietud era treballar amb Copèrnic[5] del qui havia llegit un manuscrit, el Commentariolus, que era el primer esbós d'una teoria heliocèntrica de l'univers després d'Aristarc.
Estada a Prússia
El maig de 1539 arriba a Frauenburg (avui, Frombork, Polònia) on s'estava Copèrnic, qui l'accepta com a deixeble; de fet, l'únic deixeble que va tenir Copèrnic, amb qui treballarà durant tres anys i essent qui l'incitarà a la publicació del seu Revolutionibus (1543). Ja el 1540, Rheticus va fer publicar a Danzig amb l'aprovació del seu mestre, una obra titulada Narratio Prima que és una exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic. La relació entre ambdós personatges serà força intensa, sobretot tenint en compte que Copèrnic era catòlic i Rheticus luterà.
El 1541 demana al duc Albert I de Prússia el permís per publicar el llibre De Revolutionibus de Copèrnic. El duc li concedeix el permís, amb la condició que retorni a la universitat. Rheticus torna, doncs, a la Universitat de Wittenberg l'octubre de 1541 i és escollit degà de l'Escola d'Arts. L'any següent, i sol·licitat pel rector de la Universitat de Leipzig, Joachim Camerarius, passa a ser professor de matemàtiques avançades en aquest universitat, on romandrà fins al 1545.
Els anys següents els destina a viatjar, sobretot per Itàlia, visitant altres acadèmics il·lustres, fins que el 1547 pateix una malaltia mental greu. Un cop recuperat de la malaltia, retorna a la Universitat de Leipzig com a professor.
El 1551 és acusat de conducta impròpia amb un dels seus estudiants, el que l'obliga a abandonar precipitadament Leipzig per Praga.[6] És jutjat i condemnat, en absència, a 101 anys d'exili per pederàstia i homosexualitat. Els darrers vint anys de la seva vida els passarà a Cracòvia, on va exercir de metge.
Referències
↑ «Georg Joachim Rheticus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Westman, 1975, p. 184.
↑ Koestler, Arthur. The sleepwalkers (en anglès). Nova York: Grosset and Dunlap, 1963, p. 153-154.
↑ Westman, 1975, p. 187.
↑ Westman, 1975, p. 183.
↑ Westman, 1975, p. 182.
Bibliografia
Burmeister, Karl Heinz. Georg Joachin Rhetikus: 1514-1574; eine Bio-Bibliographie (en alemany). 3 volums. Pressler, 1967-1968. «La font més completa sobre Rheticus»
Danielson, Dennis. The First Copernican: Georg Joachim Rheticus and the Rise of the Copernican Revolution (en anglès). London: Bloomsbury Publishing, 2009. ISBN 9780802718488.
Wanner, Gerhard; Schöbi-Fink, Philipp. Rheticus: Wegbereiter der Neuzeit (1514-1574) : Eine Würdigung (en alemany). Rheticus-Gesellschaft, 2010. ISBN 9783902601261.
- Westman, Robert S. «The Melanchthon Circle, Rheticus, and the Wittenberg Interpretation of the Copernican Theory» (en anglès). Isis. The History of Science Society, Vol. 66, Num. 2, 1975, pàg. 164-193.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Joachim Rheticus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
Rosen, Edward. «Rheticus, George Joachim». A: Complete Dictionary of Scientific Biography (en anglès), 2008.
