Palau dels Cervelló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | palau | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
Barcelona | ||||
| Localització | C. Montcada, 25 - c. Seca, 7 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40437 | |||
 | ||||
El Palau dels Cervelló, també anomenat Casa dels Giudice o Palau Cervelló-Giudice és un palau situat al carrer de Montcada de Barcelona que es va construir bàsicament durant el segle XVI, aprofitant parts d'una construcció anterior del segle XV. Fou la residència de la noble família dels Cervelló fins al segle XVIII, quan va passar a ser residència dels Giudice, una important nissaga de comerciants genovesos. Des de 2015 allotja la Fundació Gaspar. El 1230 hi va néixer santa Maria de Cervelló, fundadora de l'orde de les mercedàries. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
Descripció
L'edifici conegut com Casa Cervelló es localitza al número 25 del carrer Montcada de Barcelona. Aquest edifici -en origen residencial- combina actualment la doble funció d'habitatge, a la banda més septentrional, i de galeria d'art des de 1974 (galeria Maeght) fins a l'actualitat (Fundació Gaspar).[1]
La finca es localitza al carrer Montcada, un dels indrets més destacats de la ciutat de Barcelona per l'amplia trajectòria històrico- constructiva de les edificacions que s'hi localitzen. Aquests grans casals urbans tenen el seu origen al període medieval (segles XIII, XIV i XV) tot i que les reformes barroques practicades -en alguns d'ells de gran rellevància per la qualitat material i de traça- els converteixen en un dels millors testimonis d'arquitectura residencial noble de la ciutat de Barcelona.[1]
L'edifici que ara ens ocupa -La Casa Cervelló- es localitza en una illa de cases delimitada a la banda septentrional pel carrer Cremat Gran, a l'occidental pel carrer Montcada, a orient pel carrer Flassaders i per la Plaça Jaume Sabartés i a la banda més meridional pel Passeig del Born, tot obrint la seva façana a l'esmentat carrer Montcada (número 25).[1]
S'inscriu la finca en una parcel·la poligonal, tot disposant d'una planta rectangular que fa mitgera amb la finca número 23 (Casa Finestres) del mateix carrer cap a la banda septentrional i amb el número 27 cap a la més meridional.[1]
Aquesta planta es caracteritza per la presència d'un pati descobert cap a la banda del carrer Montcada al voltant del qual es desenvolupen les estances dels diversos nivells.[1]
La casa consta de cinc nivells d'alçat: planta baixa (amb testimonis d'un antic subsòl), un pis intermedi corresponent amb els estudis realitzats cap al segle XVI, la planta noble i dos pisos més. Es cobreix el conjunt amb un terrat pla transitable a excepció de la banda més septentrional (crugia al darrere del pati), coberta amb una teulada de vessants.[1]
La façana destaca per la presència d'elements estilísticament molt dissemblants que es corresponen amb actuacions de diferents cronologies. Destaca d'aquest frontis la gran portalada de pedra amb un arc de mig punt adovellat, probablement obra del projecte arquitectònic medieval tot i que la gran amplada de les dovelles ens indicaria unes dates més tardanes (cap al segle XV). Aquesta porta es troba flaquejada per unes finestres a mitja alçada es correspondrien amb la reforma realitzada cap al segle XVI per tal de construir els estudis de la casa; no obstant però, cal remarcar la diferència formal existent entre les finestres, una d'elles amb llinda motllurada i la resta amb llinda recta que apuntarien a una reforma més tardana.[1]
Al primer pis o planta noble s'obren tres finestres amb balcó de volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos i helicoïdals. Aquestes finestres es troben emmarcades per una motllura que delimita cadascuna de les obertures a la banda superior i que contraresta l'escassa decoració a les llindes i muntants, limitada a una fina motllura.[1]
El segon pis només disposa d'una petita finestra a un dels costats de la façana, fruit molt probablement d'una de les reformes barroques. Així, aquest segon pis es configura com un mur corregut que es corona amb un element de cornisa que constitueix l'ampit de la solana desenvolupada al darrer nivell. Aquesta galeria disposa de diversos pilars octogonals de pedra que sostenen una teulada en vessant, sota la qual brollen quatre gàrgoles llises per on s'aboca l'aigua d'aquesta.[1]
A l'interior, la finca s'organitza -com s'apuntava anteriorment- al voltant d'un gran pati descobert al qual s'hi accedeix a través de la portalada del carrer Montcada que condueix a un vestíbul. En aquest pati es localitza l'escala noble de pedra que dóna accés directe a la planta noble i també una petita porta al frontis més septentrional que comunica amb una estreta escala de Veïns, la qual es troba en un estat de deteriorament molt acusat.[1]
El pati descobert és un dels elements més emblemàtics del conjunt i en general un dels més rellevants de l'arquitectura històrica residencial de Barcelona. Tot i així, la manca de recursos econòmics pel seu manteniment està provocant que l'edifici comenci a patir els primers símptomes del pas del temps a la seva estructura. Al pati s'hi localitza una magnífica escala noble de pedra que condueix a la planta principal. Aquesta escala és un dels models d'escala coberta més curiosos de l'arquitectura del segle XVII a Barcelona. A diferència d'altres exemples de construcció barroca com l'escala coberta de la Casa Dalmases (núm.23 carrer Montcada) i la de la Casa Mercader (núm.11 carrer Lledó) entre d'altres, estem davant d'una reforma de l'estructura medieval i no pas d'una construcció de vell nou. Els grans arcs que configuren la coberta rampant de l'escala es recolzen a sobre d'unes esveltes columnes que molt probablement -atenent a la seva tipologia- va ser aprofitades d'una galeria del segle XVI que hi hauria a un dels frontis del pati.[1]
Les obertures localitzades a les diferents façanes són obra de diversos projectes arquitectònics. És per aquest motiu que en un mateix frontis conviuen finestres coronelles de llinda apuntada (segles XIII-XIV), finestres motllurades amb mènsules esculpides (segle XVI) i altres amb llindes rectes i muntants motllurats (segles XVII i XVIII). També són visibles algunes reformes XIX que afecten especialment a remuntes i canvis en els accessos a diferents estances de la casa.[1]
La planta baixa disposa d'un dels espais més rellevants del conjunt tant per la seva tipologia com per la cronologia dels mateixos. Destaquen, en aquest sentit, els grans arcs adovellats de pedra apuntats, molt probablement d'origen medieval i que es configurarien com arcs de mitgera. En cronologies posteriors, l'espai de planta baixa s'hauria vist ampliat, fet que hauria comportat la construcció d'uns grans arcs de maó en sardinell i que molt probablement tindrien relació amb la construcció d'un pati superior a nivell de planta noble.[1]
La planta noble disposa de nombrosos salons, tots els avui dia completament pintats de blanc tot i que molt probablement haurien estat decorats amb sostres i parets pintades com era habitual a l'arquitectura residencial de les classes benestants als segles XVIII i XIX (moment en què es faria la reordenació interior de la planta). A l'entrada de la casa es localitza una estança a mena de rebedor que disposa al pis superior d'una galeria de fusta que permet comunicar les dependències del tercer pis localitzades a la banda més septentrional amb les que es troben a la banda del carrer.[1]
Història
Tradicionalment els grans casals urbans del carrer Montcada acostumen a ser denominats palaus, accepció que no és correcta si atenem, tant a la seva tipologia constructiva com a la promoció de les mateixes. Aquests edificis van ser promoguts per algunes de les famílies més importants de la classe benestant barcelonina en cap cas família reial.[1]
En el cas de la finca coneguda com Casa Cervelló, els testimonis materials es remunten als voltants del segle XIV (tot i les reformes posteriors). A més dels testimonis materials, la documentació històrica recolza aquesta proposta cronologia. D'una banda la notícia del naixement de Santa Maria de Cervelló (segle XIII), tradicionalment associada a aquesta casa i d'altra, el fogatge de 1363 que dóna notícia de la configuració parcel·laria del carrer Montcada, perfectament determinada a mitjans del segle XIV.[1]
L'edifici va ser objecte de nombroses intervencions al llarg de la seva història que van modificar considerablement el projecte arquitectònic original medieval. Aquestes reformes renaixentistes i barroques donen bona mostra de la gran rellevància de l'edifici i la gran inversió de diners que es va realitzar a les diferents èpoques per tal de mantenir la casa dins de les necessitats i els marcs estilístics de cada període.[1]
Aquesta casa va ser la residència de la família Cervelló fins al segle XVIII, moment en què va passar als Giudice, una important nissaga de comerciants genovesos. Tot i que encara queda molta documentació històrica per estudiar, sembla que els propietaris de la finca també tenien relació amb la veïna finca Casa Dalmases (núm.23 carrer Montcada), construïda just al davant d'aquest gran casal urbà. A la dècada de 1950, l'immoble era propietat del marquès de Vilallonga, moment en què es va realitzar una restauració a càrrec del Servei Municipal de Conservació i Restauració de Monuments.[1]
Des de 1974 fins al 2012 va allotjar la Galeria Maeght.[1]
Actualment la casa Cervelló acull la Fundació Gaspar dedicada a l'art contemporani.[1]
Referències
↑ 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,111,121,131,141,151,161,171,181,19 «Palau dels Cervelló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau dels Cervelló |
- «Palau dels Cervelló». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Informació a poblesdecatalunya.cat
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB : Casa Cervelló-Giudice - Galeria Maeght
