Cocoter








Per a altres conceptes vegeu coco (desambiguació)




















































Infotaula d'ésser viuCocoter
Cocos nucifera

Cocos nucifera - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-187.jpg
Cocos nucifera

Dades
Font de
coco, Aigua de coco, coconut timber Tradueix, Sucre de coco i fibra de coco
Planta
Tipus de fruit
drupa



Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Arecales
Família Arecaceae
Tribu Cocoseae
Gènere Cocos
Espècie
Cocos nucifera
Linnaeus, 1753


Modifica les dades a Wikidata

El cocoter, coco, palma/palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El nom específic nucifera deriva del llatí i significa portador de nous. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.


El coco és un element importantíssim o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.




Contingut






  • 1 El coco


  • 2 Farmacologia


    • 2.1 Composició química


    • 2.2 Usos medicinals


    • 2.3 Accions farmacològiques


    • 2.4 Usos generals




  • 3 Curiositats


  • 4 Galeria d'imatges


  • 5 Referències


  • 6 Vegeu també


  • 7 Bibliografia


  • 8 Enllaços externs





El coco


El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.


El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[1]


És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar a 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.


Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.


De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.


Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.



Farmacologia



Composició química


Depenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:


Si observem la llet de coco trobem fins a 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.


Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.


Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.



Usos medicinals


Abans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica.
La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell.
La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.



Accions farmacològiques


Propietats medicinals


  • Aigua de coco:

Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica.



  • Mantega de coco:

Emol·lient: elimina les inflamacions.



  • Llet de coco:

Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.


  • Casc cremat:

Aquest l'utilitzem per al dolor de queixals.



Usos generals


Té moltes aplicacions.
S'utilitza sobretot per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària.
A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.



  • La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.

  • El suc o llet de coco té sucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).



Curiositats


Els indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.


A partir de les flors del cocoter s'elabora un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.


El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que augmenta els espermatozous.



Galeria d'imatges




Referències





  1. Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481




Vegeu també


  • Curri


Bibliografia




  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 


  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 




  • Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353. 


  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 


  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 





Enllaços externs


















  • Base de dades ITIS 23530

  • Base de dades GRIN 3866

  • Coconut Research Center


  • Kokonut Pacific Developers of Direct Micro Expelling (DME) technology that enables Islanders to produce pure cold-pressed virgin coconut oil

  • Coconut Festival

  • Coconut Time Line

  • Plant Cultures: botany, history and uses of the coconut

  • Purdue University crop pages: Cocos nucifera

  • «Registro Cocotero».









Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka