Primera Guerra Sino-japonesa
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
history of the Qing Dynasty  | |||
|---|---|---|---|
 Principals batalles I moviments de les tropes | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 1 d'agost del 1894 – 17 d'abril del 1895 | ||
| Escenari | Corea, Manxúria, Taiwan, Mar Groga | ||
| Lloc | Corea | ||
| Resultat | Victoria de l'Imperi Japonès | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
 | |||
Xina 
Imperi Japonès 
Ito Sukeyuki La Primera Guerra Sinojaponesa (xinès: 中日甲午战争; pinyin: Zhōngrì Jiǎwǔ Zhànzhēng; japonès: 日清戦争; romaji: Nisshin Sensō) (1 d'agost del 1894 – 17 d'abril de 1895) va enfrontar el Japó de l'Era Meiji[1] i la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea. En xinès, per a distingir-la de la Segona Guerra Sinojaponesa, se la coneix com a Guerra Jiawu (Jiǎwǔ), ja que va ocórrer l'any xinès que porta aquest nom.
Ambdós països es disputaven el control de Corea i va arribar a simbolitzar la degeneració i el debilitament de la dinastia Qing. Va posar de manifest l'èxit de la modernització duta a terme al Japó des de la Restauració Meiji en comparació amb la de la Xina. El Japó temia l'expansió de l'Imperi rus a Manxúria i Corea, i tractava d'aconseguir conquestes a l'estranger seguint la ideologia nacionalista Meiji. La dinastia Li (Yi) de Corea tractava de preservar el seu tradicional aïllament i la relació tributària amb la Xina que, al seu torn, s'esforçava per protegir al seu principal vassall.
Contingut
1 Orígens de la guerra
2 Desenvolupament de la contesa
3 Conseqüències de la guerra
4 Referències
Orígens de la guerra
Des de 1875, la Xina havia permès al Japó reconèixer Corea com a estat independent. Després, quan la Xina va tractar de reafirmar la seva influència sobre el seu antic tributari, va esclatar la rivalitat amb el Japó, i l'opinió pública coreana es va dividir entre reformistes a favor de la modernització i conservadors defensors de l'aïllament.
El 1894, va ser assassinat a Shanghai un reformista coreà defensor dels japonesos, i la secta religiosa coreana tonghak va iniciar una rebel·lió. El govern coreà va demanar ajuda a la Xina i els japonesos van encoratjar la intervenció xinesa amb l'única finalitat d'enviar una presumpta expedició en suport dels reformistes coreans, que va arribar a Seül el 8 de juny, i dues setmanes més tard va prendre per la força el palau reial.
Desenvolupament de la contesa
L'1 d'agost de 1894 es va declarar oficialment la guerra, malgrat que anteriorment a aquesta data ja havien tingut lloc combats a terra i en mar. L'exèrcit japonès va derrotar el xinès en diverses batalles que van tenir lloc en les proximitats de Seül i Pyongyang, i l'obligà a retirar-se cap al nord. Posteriors victòries en la batalla del riu Yalu i la batalla de Pyongyang van obrir el camí cap a la Xina per als japonesos, i abans del 21 de novembre havien pres Port Arthur (actual Lüshunkou).
La flota del nord de la Xina, la flota Beiyang (xinès: 北洋舰队; pinyin: Běiyáng Jiànduì), va ser apallissada per l'armada japonesa a la desembocadura del riu Yalu, perdent vuit dels seus dotze cuirassats, i va haver de retirar-se a les fortificacions de la base naval Weihaiwei, i fou posteriorment sorpresa per un atac terrestre japonès a la península de Liaodong, que va destruir els vaixells del port amb bombardeigs des de terra. Després de la caiguda de Weihaiwei el 2 de febrer, i amb la millora de les dures condicions hivernals, les tropes japoneses van continuar avançant cap a Manxúria.
Conseqüències de la guerra
Pel Tractat de Shimonoseki,[2] el Japó va cedir i va renunciar, en favor de Rússia, a la península de Liaodong i la plaça estratègica de Port Arthur. Aquest fet, malgrat conservar la resta de guanys territorials i la influència sobre Corea, crearia un considerable ànim de revenja en els nipons; deu anys més tard, no perdrien l'oportunitat de rescabalar-se'n mitjançant la Guerra russojaponesa.
Aquest resultat va enfurismar els estudiants xinesos i va intensificar les pressions en favor d'una modernització més radical. Poc després, Sun Yat-sen va fundar el moviment revolucionari republicà que, més tard, es convertiria en el Guomindang i va conduir a la Revolució Xinhai (xinès: 辛亥革命; pinyin: Xīnhài Gémìng). La guerra també va encoratjar posteriors intrusions japoneses en territori xinès.
Referències
↑ Sant, Van John; Mauch, Peter; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of United States-Japan Relations (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 179. ISBN 0810864622.
↑ «Treaty of Shimonoseki» (en anglès). The Taiwan Documents Project. [Consulta: 17 abril 2016]. «Text del tractat»
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra Sino-japonesa |
