Ortigueira
































































































Infotaula de geografia política










Bandera d'Ortigueira Escut d'Ortigueira

Ortigueira.Festival celta.Xigantes.jpg


Localització







43° 40′ 59″ N, 7° 51′ 00″ O / 43.683055555556°N,7.85°O / 43.683055555556; -7.85



Estat Espanya
Autonomia Galícia
Província província de la Corunya
Comarca Comarca do Ortegal
Capital de

Municipi
1
Població
Total
5.804 (2018)
• Densitat
27,69 hab/km²
Idioma oficial
gallec
Geografia
Superfície
209,6 km²
Banyat per
oceà Atlàntic
Altitud
58 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Rafael José Girón Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal
15330
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
15061
Altres


Lloc web
http://www.concellodeortigueira.org
Modifica les dades a Wikidata

Ortigueira és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca do Ortegal. El 1988 se li va segregar el municipi de Cariño.





















Evolució demogràfica
1900 1930 1950 1981 2004
18.426 20.614 21.801 16.443 7.830

Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)



Contingut






  • 1 Parròquies


  • 2 Història


  • 3 Personatges


  • 4 Cultura


  • 5 Galeria d'imatges


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Parròquies







  • Barbos (San Xulián)

  • Céltigos (San Xulián)

  • Couzadoiro (San Cristovo)

  • Couzadoiro (San Salvador)

  • Cuíña (Santiago)

  • Devesos (San Sebastián)

  • O Ermo (San Xulián)

  • Espasante (San Xoán)

  • Os Freires (San Paulo)

  • Insua (San Xoán)

  • Ladrido (Santa Eulalia)

  • Loiba (San Xulián)

  • Luama (San Martiño)

  • Luía (Santa María)

  • Mera de Abaixo (Santiago)

  • Mera de Arriba (Santa María)

  • O Mosteiro (San Xoán)

  • As Neves (Santa María)

  • Ortigueira (Santa Marta)

  • San Claudio (Santa María)

  • Senra (San Xulián)

  • Veiga (Santo Adrao)


Història


Hi ha vestigis arqueològics en forma de castros i útils que fa 35.000 anys havia assentaments en la zona formats a partir de nòmades. En l'edat mitjana Ortigueira va assolir el títol de Vila durant el regnat d'Alfons X de Castella. Es va construir a més el port, les muralles defensives i els magatzems de sal, sent aquestes infraestructures una embranzida a l'economia local. Entre els anys 1888 i 1916 van néixer periòdics com O Faro de Ortegal, Revista Ortegana, El Faro de Veiga i La Voz de Ortigueira, el que indica una època d'esplendor de la vila durant aquells anys. Durant aquesta època també es va construir el Teatro da Beneficencia, l'antic Escolar i el passeig d'Albereda. En 1988 les parròquies ortigueireses de Cariño, Feás, Landoi, A Pedra i Sismundi se segreguen d'Ortigueira convertint-se en l'ajuntament de Cariño.



Personatges




  • Federico Maciñeira (1870 - 1943), arqueòleg i acadèmic de la Reial Acadèmia d'Història.


  • Xavier Garrote, mestre de música tradicional, fundador de l'Escola de Gaites d'Ortigueira


  • Leandro Pita Romero, polític i ambaixador al Vaticà durant la Segona República.



Cultura


A Ortigueira se celebra anualment des de 1978 el Festival Internacional del Món Celta. Les dates de celebració coincideixen amb el segon cap de setmana del mes de juliol. El 2008 aniran per l'edició XXIV, ja que el festival no es va celebrar durant diversos anys. En l'actualitat el festival va canviar el seu nom oficial pel de Festival d'Ortigueira, acollint músiques de tipus folk alienes als límits inicials dels Països Cèltics.



Galeria d'imatges






  • Concert







  • L'ambient festiu dels carrers d'Ortigueira







  • Zona d'acampada a la pineda de la platja d'Ortigueira






Referències





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortigueira Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Guia d'Ortigueira (La Corunya)

  • Web del festival Ortigueira Rock

  • Web del Festival Celta









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more