Ngtjyty

🔈, 🔊, 🔉 i 🔇Altaveu

Tipus	perifèric
Cronologia
Descobert per	Edward W. Kellogg i Chester Williams Rice
Característiques
Material	Voice coil
Dades museístiques
Col·lecció	Museu d'Art Modern de Nova York (Manhattan)

Altaveu barat de baixa fidelitat de 3.5 polzades, normalment trobat en petites ràdios

Un altaveu és un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular.

Altaveus dinàmics

El disseny tradicional està format per dues parts: un con semi-rígid, que està subjectat a una bobina, normalment de coure. Aquesta bobina està orientada de forma coaxial amb un imant permanent. Quan el senyal elèctric recorre la bobina fa oscil·lar la part semi-rígida, i es produeix el so. L'altaveu consta d'una membrana, generalment de cartró i de forma cònica, unida a una bobina que rep el corrent elèctric del senyal. Aquesta bobina està localitzada dins d'un potent imant i, per efecte electromagnètic, es mou quan el corrent elèctric la travessa. El moviment vibratori de la bobina es transmet immediatament al con de cartró al qual està fixada. Així es produeix el so.

Altres altaveus dinàmics

Altres altaveus dinàmics fan servir una cúpula en lloc d'un con.

Tipus d'altaveus

Existeixen molts tipus més, però aquests són els més comuns i usats.

• 
  Altaveu dinàmic o Altaveu de bobina mòbil: El senyal elèctric d'entrada actua sobre la bobina mòbil que crea un camp magnètic que varia de sentit d'acord amb aquest senyal. Aquest Flux magnètic interactua amb un segon flux magnètic continu, generat normalment per un imant permanent que forma part del cos de l'altaveu, produint-una atracció o repulsió magnètica que desplaça la bobina mòbil, fent que el diafragma s'adhereixi a ella. Al vibrar el diafragma es mou l'aire que té situat enfront d'ell, generant així variacions de pressió en el mateix, o el que és el mateix, ones sonores.


• 
  Altaveu electroestàtic o Altaveu de condensador: Aquests altaveus tenen una estructura de condensador, amb una placa fixa i una altra mòbil (el diafragma), entre les quals s'emmagatzema l'energia elèctrica subministrada per una font de tensió contínua. Quan s'incrementa l'energia emmagatzemada entre les plaques, es produeix una força d'atraccions o repulsió elèctrica entre elles, donant lloc al fet que la placa mòbil es mou creant una pressió útil. Tenen major cost que els dinàmics.


• 
  Altaveu piezoelèctric: En aquests altaveus el motor és un material piezoelèctric, que al rebre una diferència de tensió entre diferents superfícies metal·litzades experimenta allargaments i compressions. Si s'uneix a una de les cares un con abocinat, aquest patirà desplaçaments capaços de produir una pressió radiada en freqüència audible. Es poc lineal, amb baix rendiment i es limita el seu ús a altes freqüències. S'aplica en rellotges, telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques i de vídeo, joguines, impressores, microones, vehicles, etc.


• 
  Altaveu de cinta: L'altaveu de cinta té un funcionament similar a l'altaveu dinàmic, però amb diferències notables. La més òbvia, en lloc de bobina, el nucli és una cinta corrugada.


• 
  Altaveu de panell o altaveu de modes distribuïts: Les seves propietats elèctriques, mecàniques i acústiques difereixen dràsticament dels altaveus convencionals ja que usen el principi de distribució òptima dels modes de vibració d'una làmina rígida prima que han estat excitats per un petit transductor en un punt del panell. D'aquesta manera, s'aconsegueix radiar un ampli marge de freqüències en totes direccions amb un nivell de pressió considerable i una distorsió molt baixa


• Pantalla infinita: És un sistema de col·locació per altaveus dinàmics, que consisteix a integrar l'altaveu en una gran superfície plana (per exemple, una paret) amb un forat circular en el centre (on va allotjat el con de l'altaveu).


• Altaveu amb reflector de baixos: És un sistema de construcció d'altaveus per millorar la resposta en baixes freqüències. En una de les parets de la caixa s'obre una porta (orifici en forma de tub) i tots els paràmetres que afecten al volum intern de la caixa estan previstos perquè l'aire a l'interior del tub ressoni en una baixa freqüència determinada.


• Radiant auxiliar de greus. Com el reflector de baixos, la seva finalitat és proporcionar un reforç de greus. En lloc d'un simple orifici en forma de tub convencional, aquest tub es plega en forma de laberint.


• 
  Altaveu de càrrega amb botzina: La botzina és un con alimentat per un motor que permet augmentar el senyal elèctric d'entrada fins a 10 dB a la sortida, amb el que són molt emprades quan es requereix gran volum sonor.


• 
  Altaveu actiu. Tipus d'altaveu caracteritzat per l'ús de filtres actius (digitals o analògics), en lloc de filtres passius, per dividir l'espectre d'audiofreqüència en intervals compatibles amb els transductors emprats. El senyal és amplificat després de la divisió de freqüències amb un amplificador dedicat per cada transductor.

Actualitat

Actualment, els ordinadors venen amb altaveus incorporats; un de gros i un parell de petits, juntament amb el controlador de volum. Fins i tot hi ha un festival: El Festival de l'altaveu a Sant Boi de Llobregat.

Altres tecnologies

Els altaveus també poden ser piezoelèctrics i electroestàtics.

Vegeu també

• Transductor


• Audiòfil


• Ona periòdica


• Festival Altaveu

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)